El bloqueig marítim estatunidenc sobre l’estret d’Ormuz comença a tenir el seu efecte. Avui, el Comandament Central de l’exèrcit dels Estats Units (CENTCOM) ha informat, en un comunicat difós a les seves xarxes socials i recollit per Europa Press, que ha bloquejat els ports de l’Iran i “paralitzat per complet” el comerç econòmic que “entra i surt” del país persa pel mar. Aquest moviment estratègic s’ha efectuat després del fracàs de la primera taula de negociacions celebrades dissabte al Pakistan per assolir un acord de pau.
“Un nivell de força i poder mai vist”
El 90% de l’economia iraniana depèn del comerç internacional per la via marítima, segons les estimacions del CENTCOM, que ha desplegat els destructors llançamíssils, uns vaixells integrats per “una tripulació de 300 mariners altament entrenats en la realització d’operacions marítimes ofensives i defensives”. La Casa Blanca presumeix de l’“audaç i decisiva” ordre de Trump “per contrarestar l’agressió iraniana i restablir el pas segur a través de l’estret”, i ha qualificat l’estratègia com una “jugada mestra del lideratge estatunidenc que demostra un nivell de força i poder mai vist al món”. En aquest sentit, la decisió ha provocat el desviament de 167 petroliers en direcció al territori nord-americà.
“Mentre té lloc aquest esdeveniment històric, la producció energètica rècord dels Estats Units proporciona un suport vital al món. Gràcies a l’agenda de Trump de domini energètic estatunidenc, els Estats Units s’erigeix en el principal productor i exportador d’energia del món, llest per a subministrar energia abundant i fiable a les nacions tallades del petroli del Pròxim Orient”, ha assegurat l’òrgan militar. Aquesta retòrica victoriosa ha portat el CENTCOM a assegurar que el país produeix més petroli que Rússia i l’Aràbia Saudita juntes, i més gas natural que Rússia, l’Iran i la Xina en conjunt. Considera l’agenda de domini energètic del dirigent nord-americà com a una mostra de força: “Mentre els adversaris converteixen l’energia en una arma, els Estats Units la facilita”.
La taula negociadora proposada pel Pakistan es va tancar sense cap acord significatiu. El 8 d’abril, ambdós països van pactar un acord d’alto el foc de dues setmanes per concloure les hostilitats a la regió. Cal destacar que l’ofensiva es va iniciar en plenes negociacions entre Teheran i Washington per assolir un nou acord nuclear, ja que el 2018 els Estats Units van abandonar unilateralment el pacte signat el 2015.
