El suposat lligam entre l’independentisme i Rússia encara es troba sobre la taula de l’Eurocambra. Aquest dijous, el Parlament Europeu ha aprovat una resolució que torna a “condemnar” els “suposats contactes intensos” i “reunions entre agents responsables de la ingerència russa” i membres de l’independentisme català. D’aquesta manera, s’exigeix que les autoritats judicials competents la investigació de les suposades “connexions dels eurodiputats suposadament associats amb els intents del Kremlin i Rússia de desestabilitzar i interferir a la UE i els seus estats membre”. La resolució, pactada pels principals grups del Parlament Europeu, s’ha aprovat per 429 vots a favor, 27 en contra i 48 abstencions. Els eurodiputats denuncien “amb fermesa tots els intents” de Rússia per “soscavar el funcionament dels processos democràtics europeus” i remarca que “aquestes tàctiques han de tenir conseqüències”.
El setembre del 2021, un article de The New York Times assegurava que, Josep Lluis Alay, cap de l’oficina del president a l’exili, Carles Puigdemont, s’havia reunit amb funcionaris russos, amb exagents d’intel·ligència i amb el net d’un espia del KGB. L’objectiu d’aquestes suposades visites hauria estat “garantir l’ajuda russa per aconseguir la independència de Catalunya”, assegurava el mitjà nord-americà. A més, en una altra ocasió es va arribar a afirmar que Puigdemont s’hauria reunit amb l’exdiplomàtic rus Nikolai Sadovnikov per l’1-O. Tot i que no es va aconseguir provar la veracitat d’aquestes afirmacions que sorgien d’un suposat informe que havia arribat a mans del mitjà, altres diaris van reproduir la notícia, un “escàndol” que el PP va portar al Parlament Europeu i que a hores d’ara encara se n’exigeix una investigació més exhaustiva.
Els eurodiputats exigeixen justícia
Els fets que va publicar The New York Times no s’havien provat, però els eurodiputats, amb una majoria prou considerable demanen arribar al final de la qüestió. En aquest sentit, han exigit als líders polítics de la UE i els estats membres actuar amb “sentit d’urgència” per abordar els “esforços” de Rússia per interferir a la UE. D’aquesta manera, ja no és només una qüestió de la suposada ajuda a l’independentisme, sinó que ho tracten com un conflicte d’infiltració russa en les decisions o objectius de la UE. És per això que també han lamentat les “al·legacions creïbles” que apunten que eurodiputats han rebut diners per fer propaganda russa a la UE i demanen al partit alemany d’extrema dreta AfD transparència sobre les seves “relacions financeres, especialment amb el Kremlin”.
