“L’amenaça pot tornar-se a intensificar en qualsevol moment. El 2022 ha estat l’any més perillós en matèria nuclear des de la crisi dels míssils de Cuba l’any 1962”, assegura Ulrich Kühn, cap del Programa de Control d’Armes i Tecnologia Emergents de la Universitat d’Hamburg. Quan es compleix un any de l’inici de la guerra, del que Moscou anomena “l’operació especial” contra Ucraïna llançada per Putin, el fantasma de l’amenaça nuclear segueix sobrevolant Europa. Tot i que els darrers mesos la retòrica del president rus s’ha allunyat d’alinear-se amb un atac d’aquestes característiques –que va viure el seu moment més crític el passat mes d’octubre, quan va anunciar que faria servir tots els mitjans disponibles per guanyar la guerra–, els experts asseguren que el perill que es produeixi segueix sent una possibilitat més que plausible.
Així ho va deixar pal·lès el mateix president rus dimarts, durant el seu discurs oficial, on va anunciar oficialment la suspensió temporal del tractat de desarmament nuclear New Start, que havia signat amb els Estats Units. I també amb l’entrada de la “tríada nuclear”, un servei de míssils des de terra, aire i mar. Segurament, l’advertència militar més literal que s’ha fet des de l’inici de la guerra contra Ucraïna que va començar avui fa un any, el 24 de febrer de l’any passat.
De fet, la gran majoria d’analistes coincideixen que el màxim mandatari ha preparat el país per a una guerra molt llarga, però cap d’ells s’atreveix a vaticinar fins on és capaç d’arribar. Segons Kühn, que també és un dels experts nuclears del Carnegie Endowment for International Peace de Washington, l’amenaça d’un atac segueix vigent perquè “al conflicte hi ha una confrontació cada cop més gran entre dos dels poders nuclears més grans del món: Rússia i l’OTAN”. Reconeix, això sí, que les possibilitats han disminuït respecte de l’inici del conflicte per dues raons. En primer lloc, les suposades converses privades entre el cap de la CIA, William Burns, i el cap del servei d’espionatge rus, Sergei Naryshkin, el passat mes de novembre, en què els Estats Units alertaven el govern de Putin de les “terribles conseqüències” que podria tenir un suposat atac nuclear.
Un altre dels motius que podrien haver rebaixat les pretensions de Putin, segons l’analista, és la trobada entre el canceller alemany, Olaf Sholz, i el president xinès, Xi Jinping, a finals de l’any passat. Tot i que no es va arribar a formalitzar cap acord entre els dos dirigents, una de les poques informacions rellevants que van transcendir va ser la condemna pública segons la qual “les amenaces nuclears són irresponsables i incendiàries”.
Tot depèn de Putin, fins i tot si morís
“El que fa més difícil de preveure què pot passar en els pròxims mesos és que tot depèn d’una sola persona i no del conjunt d’un govern. A més, ni la mort de Putin no asseguraria el final de la guerra, ja que s’ha encarregat des de l’any 2000 d’eliminar qualsevol oposició política. És molt possible que qui el substituís seguís mantenint el discurs d’odi cap a l’OTAN i Occident”, apunta Ramón Pacheco, catedràtic de Relacions Internacionals del King’s College de Londres.
Una de les obsessions del president rus al llarg dels darrers anys, segons aquest expert, ha estat aprendre dels errors dels mandataris anteriors i aconseguir una posició privilegiada per assegurar-se el poder dins el Kremlin. “Putin ha estudiat al mil·límetre els governs de Gorbachov i Ieltsin. De fet, considera aquest últim un líder feble, que no va saber fer-se respectar prou per mantenir-se al capdavant del país”.
La majoria dels opositors ferms al règim han mort o han estat empresonats, com és el cas de l’activista Alexéi Navalni. La llista és llarga. Aleksandr Litvinenko, antic membre del KGB molt crític amb Putin, va morir l’any 2006; Borís Berezovski, multimilionari exiliat a Londres i va morir l’any 2013 després de diversos intents d’assassinar-lo, i Borís Nemtsov, rival polític del mandatari, va morir a trets l’any 2015. Són només algunes de les víctimes que han mort en contextos sospitosos des de l’ascens al poder de Putin. Segons Pacheco, dos dels homes més ben posicionats per substituir-lo són el ministre de Defensa rus, Serguéi Shoigú, i el secretari del Consell de Seguretat, Nikolai Pàtruixev. “Es tracta de dues figures que han sobreviscut a les diverses purgues internes dels últims anys i que defensen una posició respecte de la guerra igual o més dura que la del president”.
La primavera serà un moment clau per al futur de la guerra
“Allargar el conflicte és la millor opció per a Putin ara mateix. Té la capacitat militar i humana per fer-ho. De fet, a Putin no li importa seguir enviant homes al front i sacrificar-los. És una vella tradició russa d’enaltiment de la pàtria”, explicava dimarts passat Carmen Claudín, investigadora sènior associada del CIDOB (Centre d’Estudis i Documentació Internacionals a Barcelona), durant la conferència Què passa al món? Un any de guerra a Ucraïna, en què també van participar els periodistes Manel Alías, corresponsal de TV3 a Rússia, i Félix Flores, periodista internacional de La Vanguardia.
L’única possibilitat que el conflicte tingui un final a curt termini és que algun dels dos bàndols emprengui una contraofensiva amb tots els recursos disponibles. I això, segons afirmen bona part dels analistes, podria succeir durant aquesta primavera. L’altra opció, en cas que no hi hagi cap moviment significatiu per part de les dues parts, és que el conflicte s’allargui durant anys. “La Xina té el poder de buscar l’única alternativa diplomàtica al conflicte. Ara mateix ningú sap del cert què pot passar, i al president Xi Jinping no li agrada gens la incertesa. Hi ha veus que apunten que la potència asiàtica presentarà una proposta oficial de negociació en els pròxims dies. Tot depèn també de com es resolgui l’extrema pressió a la qual s’està veient sotmesa per part dels Estats Units”, va destacar Claudín.
Aquesta variable, però, també pot jugar l’efecte contrari. Alías, durant la conferència del centre d’estudis internacionals, va alertar dels perills que pot comportar un canvi de lideratge als Estats Units. “El president rus és imprevisible. A més, també depenem en bona part de cap on evolucioni el context internacional. Si Biden és substituït per un perfil proper a Trump, per exemple, és possible que el país deixi d’enviar armes d’un dia per l’altre i Rússia guanyi la guerra en molt poc temps”, adverteix el periodista.
8
