L’ONU continua dialogant amb els talibans malgrat els assassinats polítics

Una de les crítiques més importants durant la crisi a l’Afganistan és la incapacitat de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) per intervenir directament al país i evitar la tragèdia humana que s’està confirmant aquestes darreres setmanes. La situació s’ha vist agreujada per les declaracions del secretari general de l’organització, António Guterres, en què afirmava que les converses amb els talibans eren necessàries per poder “garantir l’enviament d’assistència al país” i que cal “apropar-se a l’actual govern en aquest i altres aspectes que preocupen la comunitat internacional”.   

Un mes després de la feroç ofensiva que va donar la victòria als talibans per controlar l’Afganistan el 15 d’agost, hores més tard que el president Ashraf Ghani abandonés el país, l’alta comissionada del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides (CDH), Michelle Bachelet, va confirmar durant la celebració del 48è període de sessions de l’organisme que “el seu departament ha rebut fundades denúncies d’assassinats per venjança” contra membres de les forces de seguretat.

La seu de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) a Ginebra / Marc Solanes
La seu de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) a Ginebra / Marc Solanes

Però, per què no hi ha una acció contundent quan es confirmen aquests assassinats polítics, a més de diverses detencions arbitràries a funcionaris i els seus familiars i les primeres evidències de la segregació pública de la figura de la dona al país? La resposta resideix, un cop més, en l’estructura de funcionament dels diversos òrgans que conformen l’Organització de les Nacions Unides. La primera alarma va saltar a la darrera reunió extraordinària del Consell de Drets Humans (CDH), celebrada el passat 24 d’agost, on es va anunciar que no es crearia una comissió internacional que vigili i preservi proves de l’actuació dels talibans més enllà de recavar informació sobre la situació al país.

La resolució va ser adoptada en contra del que proposava tant la mateixa presidenta del Consell de Drets Humans, Michelle Bachelet, com la presidenta de la Comissió Independent de Drets Humans de l’Afganistan, Shaharzad Akbar. Amnistia Internacional i Human Rights Watch van titllar de fracàs absolut una sessió en què Akbar, que va comparèixer de forma telemàtica des de Kabul, va demanar una investigació immediata de les evidències de violacions i abusos que s’estaven produint ja en aquell mateix moment. 

Sistema de resolucions fallit

La incongruència de la resolució del Consell de Drets Humans de l’ONU, en contra del que defensava la seva pròpia presidenta, s’explica per l’adopció sense discussió dels 47 membres que formen part del Consell d’una resolució fomentada pel Pakistan (membre del CDH amb mandat fins el 2023), principal aliat extern dels talibans. Els membres del CDH, entre els quals no es troba Espanya en aquest moment, en formen part durant un període de tres anys i es distribueixen de forma equitativa entre 13 seients per a estats de l’Àfrica, 13 per a estats de l’Àsia i el Pacífic, 8 per als de l’Amèrica Llatina i el Carib, 7 per als de l’Europa Occidental i 6 per als de l’Europa Oriental. 

Les decisions que pren el CDH, que no són jurídicament vinculants, han de comptar amb el suport de la majoria dels membres. Com en tots els òrgans de l’Organització de les Nacions Unides, els membres són els estats, i prenen les decisions en funció dels seus propis interessos, que moltes vegades incorren en violacions dels drets humans de la població civil. Pel que fa a les comissions d’investigació, que es va refusar crear per al cas de l’Afganistan, es tracta d’una eina que té el CDH amb l’objectiu de donar resposta a les vulneracions greus dels drets humanitaris, promoure la rendició de comptes i combatre la impunitat. Actualment existeixen comissions i missions d’investigació a Veneçuela (2019), Myanmar (2018) i la República Democràtica del Congo (2018) entre d’altres.

En la darrera sessió del CDH celebrada dilluns, 13 de setembre, (que no es reunia des del 24 d’agost, quan es va bloquejar la creació d’una comissió d’investigació), Bachelet va expressar una profunda consternació davant una situació que ha empitjorat molt en les darreres setmanes i que col·loca l’Afganistan en una “crisi humanitària i econòmica d’enorme profunditat”. Entre les darreres evidències de l’informe figuren detencions de civils porta a porta, incursions dels talibans en organitzacions no governamentals i una severa reducció dels drets de les dones, entre les quals destaca la prohibició a les noies de més de 12 anys d’anar a l’escola en molts llocs del país. Davant d’aquesta situació, Bachelet va instar tots els estats a assistir l’Organització de les Nacions Unides i els actors de caràcter internacional per garantir el proveïment de l’assistència humanitària que requereix el país. 

1.100 milions de dòlars per ajuda humanitària

En una conferència de donants convocada per l’ONU el passat 13 de setembre a la seu de Ginebra es van aconseguir recaptar fins a 1.100 milions de dòlars (928 milions d’euros) per ajudar a la recuperació de l’Afganistan. D’aquests, segons va declarar el ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, el govern de Pedro Sánchez aportarà una xifra aproximada de 20 milions d’euros. António Guterres va alertar en la mateixa sessió del “greu perill d’un desplom immediat que corre el país” i que “les reserves d’aliments podrien esgotar-se a finals d’aquest mateix mes”. Només per a aquest 2021 es calcula que es destinaran un total de 606 milions de dòlars (512 milions d’euros) del total, dels quals 7 milions formaran part de l’aportació espanyola. 

Per altra banda, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), va demanar en la sessió del passat dilluns amb urgència una dotació de, com a mínim, 36 milions de dòlars per salvar la població que viu en mitjans rurals i evitar desplaçaments massius a curt termini. Segons l’organització, l’Afganistan en ple inici de la temporada de recollida del blat, i el fet que el 80% dels aliments bàsics del país provinguin d’aquest cereal, pot desencadenar un “greu deteriorament de la crisi alimentària” que ja s’hi està vivint.

Comentaris

    X2 Setembre 18, 2021 | 17:39
    Per la foto sembla que no interesa a ningú
    Antoni Setembre 18, 2021 | 19:38
    L’ONU continua dialogant amb els talibans malgrat els assassinats polítics. Espanya també. Si l'ONU ho fa, perquè no?
    fat boy Setembre 18, 2021 | 20:02
    Com fa l'Aragones amb els espanyols?.
    Aquests polítics Setembre 19, 2021 | 00:15
    Posats a dit a la unió europea que no es dignen ni anar a treballar en moments complicats. A quina panda de miserables estem pagant el sou
    kim Setembre 19, 2021 | 02:54
    Sou uns racistes, els talibans tenen les seves tradicions i la seva cultura i s´ha de respectar
      Jo Setembre 19, 2021 | 09:12
      Jo només respecto als que s'ho mereixen! Una banda d'assesins i covards, que mantenen unes costums prehistòriques, i que releguen a les dones a condicions pitjors que als animals, suposo que per por de la seva intel·ligència, perquè els deixerian en evidència del que són...no em mereixen cap respecte ni ells ni els seus simpatitzants! S'ha de ser molt fill de puta, clar que a Espanya també en tenim.. això sí, de guà blanc...
    ONU / TALIBANS, una meteixa cosa Setembre 19, 2021 | 09:03
    La ONU no serveix per res, son una colla de vividors, venuts, que els importa una merda la vida de les persones, nomes busquen nogoci.
    Arxi Setembre 19, 2021 | 09:17
    La ONU, no hi és...no se sap quin és el seu treball en aquests casos...dialogar amb els talibans...quan se'ls hauria d'haver exterminat! La humanitat esta en crisis! I ho paguen sempre els inocentes! Donarem gràcies de nou haber nascut a l'Afganistan, ara en mans de sectaris, ignorants i assessins...
    Observador Setembre 20, 2021 | 08:16
    L'Onu ha dialogat amb turquia, amb Xina amb Hungria, amb l'stat espanyols, amb russia, etc, etc. Peerquè no pot fer-ho amb els talibans?. Tan valesn els uns com els altres

Respon a ONU / TALIBANS, una meteixa cosa Cancel·la les respostes