Si fa uns 20 anys, quan estudiava Ciències Físiques, li haguessin dit que acabaria sent dona del temps, no s’ho hauria cregut. De fet, la seva arribada a la CCMA va ser “una bateria de conseqüències de la vida”. Hi va entrar per fer les pràctiques de la carrera i s’hi va quedar. Gemma Puig és la sotscap del Departament de Meteorologia de la Corporació i, quan fa l’espai del temps, vol transmetre al públic la riquesa de Catalunya i de la meteorologia del territori. En aquesta entrevista, reflexiona sobre la relació de fenòmens meteorològics com la sequera amb el clima mediterrani i com afecta el canvi climàtic a la seva freqüència i intensitat. També parla sobre la importància que dels meteoròlegs que han d’informar del temps assumeixin la tasca de conscienciació i divulgació sobre la situació al planeta. Les xarxes socials, cada vegada més utilitzades com a canal d’informació, també són una eina útil per a aquests professionals.
Situacions com la sequera, que afecten les nostres vides de manera directa i diària, fan créixer l’interès de la societat per la meteorologia?
Les situacions extremes, com la sequera, fan que la gent es preocupi més o s’interessi més per la meteorologia. En el fons, ens preocupem més d’una cosa quan ens està afectant i en aquesta situació que estem vivint ara de sequera, la gent està més preocupada per si plourà. Sempre volem que plogui, quan és estiu la gent vol que plogui perquè refresqui o perquè ens fa falta aigua, però quan hi ha situacions de sequera hi ha aquest interès afegit de preguntar-se quan plourà, on i amb quina intensitat. La gent mostra més interès perquè estem immersos en aquesta sequera. Que no plou és una evidència. No cal que t’agradi molt la meteorologia, però si recordes l’últim dia que vas obrir el paraigua, en moltes poblacions fa moltes setmanes o mesos.
Però no és la primera vegada que Catalunya viu una situació com aquesta. Al llarg dels anys hem patit diverses sequeres.
De sequeres sempre n’hi ha hagut. N’hi ha hagut fa molts anys i darrerament n’hi ha hagut més sovint, tots recordem la del 2006-2008, quan portaven l’aigua amb vaixell. La memòria recent té sequeres, però sí que és veritat que venim de tot un 2022 molt càlid, amb un estiu molt càlid i temperatures molt altes a l’octubre i, fins i tot, per Nadal. Venim de situacions de temperatures molt altes i afegim la falta d’aigua i de pluja. Aquesta sequera no és la més forta que hem tingut perquè la del 2006-2008 les reserves d’aigua van baixar al 20% i ara ens situem al 25%, però igualment hi ha moltes comarques i poblacions de Catalunya que estan en emergència o en excepcionalitat. En el moment que els efectes d’aquesta sequera no només afecten els agricultors, els animals i els boscos, sinó que afecta directament a les persones, és quan agafa aquest gruix d’importància. Sí, n’hi ha hagut altres, però aquesta és una sequera en què fa més de dos anys que no tenim pluja abundant que ens tregui d’aquesta sequera.
És cert que encara no estem als nivells de la sequera de fa 15 anys, però anem pel mateix camí o podria arribar a ser pitjor?
Quan algú et pregunta com s’arregla la sequera, la resposta evident és plovent. Agafant de referència la del 2006-2008, què va passar després? Per què en vam sortir? Perquè va ploure i va ploure molt. Vam tenir una primavera molt plujosa, van caure entre 400 i 500 litres entre abril i maig i a les capçaleres dels rius, que és on va més bé que plogui per sortir de la sequera. Ens va molt bé que plogui a tot arreu, per mullar el terreny, els boscos i pels conreus, però ens va molt bé que plogui a les capçaleres dels rius perquè són la reserva d’aigua. Què està passant ara? Estem al 25% i no estem tan malament com el 2006-2008. Hem tingut un abril molt sec.
La primavera és una època molt plujosa i és quan s’espera que arribin les pluges. A l’abril no van arribar, però ara al maig està plovent. No plou a tot arreu perquè hi ha llocs de Ponent, del Camp de Tarragona o interior de l’Ebre on ha plogut res o molt poc, però sí que va plovent. Estem canviant i en aquesta primera quinzena de maig ha canviat la tendència i tenim ruixats que ens porten cada tarda 10, 15, 20 o 30 litres. Això no ens treu de la sequera, però ens va bé i ajuda. Ajuda que anem mullant, perquè les reserves d’aigua no baixen i tota aquesta pluja és bona, malgrat que necessitaríem unes pluges més abundants i més continuades. La tendència ha canviat i sembla que aquests primers 15-20 dies anirem tenint aigua.
Entre sequera i sequera, s’ha fet coses malament? S’han pres les mesures adequades?
S’ha après, això és veritat. Sempre que parlem d’escalfament global, de canvi climàtic, de crisi climàtica, a part d’intentar de mitigar els efectes també ens hem d’adaptar i hem d’aprendre. De la sequera del 2006-2008 vam aprendre que no existeix el botó de fer ploure i vam posar més recursos en dessalinitzar. Es va fer la planta del Prat de Llobregat i es va augmentar la capacitat de la de Blanes. Entre aquella sequera, la del 2015-2016 i aquesta hem après que hi ha una altra manera d’aconseguir aigua i és la regeneració. En això també s’està fent molta tasca. El circuit que abans tornava l’aigua de casa nostra al riu ràpidament, ara la tornem a pujar mig curs de riu, la regenerem i la podem tornar a fer entrar a les nostres llars. Hem fet coses, però sempre s’ha de fer una mica més perquè aquestes sequeres es poden repetir més sovint i potser s’esperen més llargues i més intenses. Si no haguéssim après de la sequera del 2006-2008, ara hauríem estat en estat d’emergència abans.
A Catalunya, la sequera té relació amb el canvi climàtic, amb el clima mediterrani o és una barreja dels dos?
Un fenomen en concret, puntual, no es pot valorar si és una aportació directa del canvi climàtic, però sí que, com a clima mediterrani i si busquem efemèrides, hi ha hagut sequeres tota la vida. La diferència és que l’escalfament global afecta la seva freqüència i intensitat. Les sequeres cada cop seran més freqüents i més intenses. El mateix passa amb els aiguats, les inundacions, les onades de calor… Tota la vida hi ha hagut aquests fenòmens, a casa nostra sempre hi ha hagut aiguats perquè estem al Mediterrani, perquè tenim llevantades, perquè tenim un mar Mediterrani… però també és veritat que tenim un mar Mediterrani que cada vegada s’escalfa més. La seva freqüència i intensitat ens mostra que això s’està accelerant.
La majoria dels països del món estan conscienciats en la lluita contra el canvi climàtic i ja fa temps que s’està parlant d’evitar que l’escalfament global creixi excessivament. Es parla de limitar l’escalfament global a 1,5 graus, 2 màxim. Anem pel bon camí?
Sí, es parla d’1,5 graus, però també hem de recordar que, per exemple, aquest estiu, la temperatura global a Catalunya el 2022 va ser d’1,2 graus per sobre del que tocaria. Anem de pressa. Quan parlem de canvi climàtic parlem d’escenaris climàtics i, per tant, parlem a llarg termini, 2030-2050. Aquest estiu a Catalunya, l’anomalia de temperatura va arribar als 2,5 graus. Això no vol dir que ara cada any tinguem aquest estiu tan càlid, però sí que ens fa pensar que els estius que s’esperaven pel 2030 o el 2050 ja són aquí. No cada any, clar, però ens podem fer una idea que anirem cap aquí. L’estiu que hem tingut aquest 2022 serà al què ens haurem d’adaptar al futur.
Més enllà del 2050, què es pot esperar per la resta del segle XXI si les coses continuen així?
Quan parlem d’escenaris climàtics són pronòstics que depenen del grau d’implicació i de les accions que es facin i de la conscienciació de la població i dels governs. Per tant, podem parlar d’aquest 1,5-2 graus o ens podríem disparar a xifres que ja serien molt inversemblants i molt difícils de suportar. La idea és anar aprenent i prenent mesures perquè aquest escalfament global no sigui exponencial, sinó que puguem arribar a mantenir i no disparar aquest augment de la temperatura.
S’està fent prou per aconseguir limitar l’escalfament global?
Jo crec que s’està fent, potser s’hauria de fer més i, a vegades, prendre mesures una mica més dràstiques en alguns casos, però sí que és veritat que, com les coses ja estan passant i alguns fenòmens o dades extremes són una realitat, la gent també reacciona. Per exemple, hi ha més dels avisos del Servei Meteorològic de Catalunya o de Protecció Civil. També s’estan fent proves per poder tenir aquestes alarmes al mòbil i avisar la població d’una alerta per un fenomen que pot arribar a casa nostra. Per la feina de meteoròlegs o de fer previsions del temps, ja estem aprenent el ‘nowcasting’, a poder predir ràpidament on una tempesta es desplaçarà per poder avisar la comarca o població que ve després. S’està fent prou o no, però s’estan aplicant mesures perquè algunes de les coses que havien de passar al futur ja estan passant. Les situacions s’estan agreujant en alguns casos i s’estan fent coses, però se n’haurien de fer més i prendre més mesures? Segurament sí i no s’ha d’abaixar la guàrdia.
Amb aquesta realitat sobre la taula i la importància de saber explicar bé el que està passant, quina rellevància agafa una meteoròloga i conscienciada en el canvi climàtic?
Nosaltres, com a meteoròlegs, divulgadors i persones que estem als mitjans de comunicació, tenim la feina del pronòstic del temps d’avui, de demà. Però, per la nostra formació, segurament sempre hem tingut el pensament intern de pensar en els escenaris futurs, en aquest escalfament, les emissions de CO₂. El canvi de nom de canvi o crisi climàtica és on veus que has d’actuar i, com a homes i dones del temps, ens dediquem a la divulgació d’aquests continguts i tenim la tasca d’explicar i conscienciar la població.
Les xarxes socials, cada vegada més utilitzades com a mitjà d’informació, són útils per parlar de clima i meteorologia?
Sí, les xarxes socials tenen aquesta part bona i aquesta part dolenta, com en tots els àmbits, aquest anonimat amb què tothom pot dir la seva. Però sí, és bona perquè també ens hem de posar al cap que moltes persones s’informen a través de les xarxes socials. Nosaltres, en l’àmbit de televisió i ràdio, de corporacio, ja tenim El Departament de Meteorologia de la Corporació, des de fa molts anys, és l’únic departament que subministra tots aquests continguts a la televisió, a la ràdio, al portal i a les xarxes socials. Hem de diversificar perquè no tothom s’informa de la mateixa manera, i les xarxes socials permeten que puguis rebre informació d’altres organismes oficials, d’altres llocs del continent i del món. Com a meteoròlegs, també rebem algunes de les informacions per les xarxes socials. És una font d’informació i, evidentment, has de discernir entre el que és real, el que és veritat, el que és mentida i el que té la fiabilitat que té, però és font d’informació.
Cada vegada hi ha menys negacionistes?
N’hi ha i n’hi haurà sempre, però crec que hi ha menys negacionistes per l’evidència. Al final, quan van passant coses (inundacions, sequera que s’allarga, onada de calor…), quan tens tots aquests fenòmens junts en un espai reduït i sents “això no havia passat mai”, aquesta frase dels més grans, crec que fa que cada cop la gent és més conscient d’aquesta emergència climàtica.
4 
1 
