Sacrificar el cultiu de blat de moro per poder salvar la producció de poma aquest any. Aquesta és la dràstica decisió que ha hagut de prendre Martí Costal, cap sectorial de l’aigua i regadius i productor de Girona de la JARC (Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya), davant la sequera, per poder salvar la temporada i no haver d’afrontar pèrdues que posin en risc la seva feina. En declaracions a El Món, Costal explica que el blat de moro, un cereal que té en regadiu, necessita molta més aigua, així que s’ha decantat per substituir-lo per gira-sols. Aquesta estratègia li permetrà regar les pomeres, que és el que li dona “més ingressos”.
La sequera té en escac l’agricultura de Catalunya. És un dels sectors amb el futur més incert a causa de la situació d’excepcionalitat que viu el país i que s’ha anat agreujant en els últims mesos. Del consum total d’aigua a Catalunya, un 70% es destina a l’agricultura, mentre que el 30% restant es reparteix entre el consum domèstic (18%), el sector industrial (10%) i el ramader (2%). A la vegada, l’agrari és el sector més castigat per les restriccions establertes fins ara per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), que els obliga a reduir el consum fins al 40%.
El “pla B per si no plovia”
A Catalunya, explica Costal, hi ha “22 unitats d’aigua i cadascuna té una font de proveïment”, com per exemple un pantà, un aqüífer o una bassa. I, depenent de l’estat de cada espai de captació d’aigua, se li aplica un estat o altre del pla especial de sequera. L’agricultor remarca que en una meitat dels seus camps, al Baix Empordà, no té cap mena de restricció per regar, ja que l’aigua prové d’un aqüífer del Ter; mentre que a l’altra meitat sí que en té perquè forma part del sistema Ter-Llobregat. Per tant, de l’aigua que se li ha assignat del sistema Ter-Llobregat (3.100 metres cúbics per hectàrea), Costal ha hagut de “fer números” per saber com podia distribuir-la aquest any.
Tenint en compte que per a una collita de blat de moro necessita 8.000 metres cúbics per hectàrea, abans de l’inici de la campanya ja no va arribar ni a plantar-lo. A canvi, ha plantat gira-sols, que només necessiten 2.000 metres cúbics per hectàrea i això li deixa encara una part per poder mantenir les pomeres. Com té la sort que el 50% dels seus cultius reben aigua de l’aqüífer del Ter, finalment podrà salvar la producció total de poma. L’objectiu en tot moment ha estat “minimitzar pèrdues” i Costal ha pogut ser previsor, ja que des de setembre de l’any passat que estan en alerta i ha pogut preparar un “pla B per si no plovia”.
L’alerta dels experts: “Si els agricultors no poden regar, Catalunya perdrà producte de proximitat”
L’investigador expert en ús eficient de l’aigua en agricultura de l’IRTA Joan Girona alerta de la situació de risc a la qual s’enfronta la pagesia i la realitat que “cada dia desapareixen més productors” per les conseqüències de la sequera en aquest sector. A més, posa sobre la taula el debat que hauria de tenir la societat sobre si totes aquestes restriccions a l’agricultura són justes, tenint en compte tot el que aporta al país. Si els agricultors no poden regar, Catalunya perdrà producte de proximitat i, el poc que quedarà, serà més car. Productors d’arreu del territori demanen mesures urgents per intentar evitar que es perdi tota la producció en els pròxims mesos i unes de les principals peticions són la modernització del reg i els ajuts directes al sector.
La pagesia s’ha reunit amb la conselleria d’Agricultura per abordar els efectes i les conseqüències de la sequera en el sector i acordar el camí a seguir. Martí Costal va assistir a aquesta trobada com a representant del sindicat agrari i afirma que les comissions agràries van voler traslladar al departament “la situació d’incertesa i d’angoixa” que viuen molts pagesos. Van acordar que la Taula Agrària del Govern es reuniria un cop al mes i la creació d’un grup tècnic per fer un resum setmanal amb el “seguiment dels sectors més afectats”. Costal recorda que “cada sector és diferent i també ho és a cada zona del país” i, davant la demanda d’ajuts directes al sector, cal tenir en compte la situació de cada persona. Per això, proposa “dibuixar un mapa d’afectació de cada moment”. Així i tot, el productor lamenta no haver sortit de la reunió “amb coses concretes per oferir” als pagesos, sobretot als més perjudicats i als que s’estan plantejant “abandonar” l’ofici.
Les reserves d’aigua als embassaments de Catalunya estan pràcticament a mínims, a un 25% de la seva capacitat. La manca d’aigua i l’absència de pluges ha obligat a prendre decisions dràstiques com, per exemple, el tancament del canal d’Urgell la setmana passada. Aquesta setmana, la Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell ha alertat que, segons els seus càlculs, amb les reserves actuals als embassaments d’Oliana i Rialb només es podria fer un reg de supervivència per als arbres fruiters durant l’estiu. En aquesta línia, hi ha molts agricultors que es veuen obligats a centrar-se a salvar els arbres i renunciar a la collita d’aquesta campanya. El cereal és el cultiu que, ara mateix, es troba en més risc. Costal és productor de poma i de cereal de secà –que no es rega, depèn només de la pluja– i de regadiu. Adverteix que en poc més d’un mes s’ha de començar a recollir el cereal i avisa que “pot anar molt malament”. De fet, ja hi ha pagesos a Catalunya que s’han avançat i ja han començat a recollir el cereal.
Girona alerta dels primers efectes de la sequera, “si les coses no canvien”: hi haurà unes 50.000 hectàrees del canal Urgell i del de Segarra-Garrigues “on les produccions cauran de manera dràstica”. L’agricultura catalana es troba davant diversos possibles escenaris. En el cas que arribin pluges aquest maig, aquestes prediccions podrien millorar “i no tot serà tan dràstic”.
També podria ploure poc i que la situació es mantingui com ara. En canvi, en el pitjor dels casos, si no arriben precipitacions en el que queda de primavera, la principal conseqüència és que Catalunya “deixarà de produir aliments”. Això, d’una banda, suposarà un “encariment important dels aliments perquè n’hi haurà menys”, alerta Girona. El segon efecte seria l’afectació econòmica del sector, que actualment “ja no va sobrat”, però que haurà d’afrontar pèrdues importants i posarà els agricultors encara més contra les cordes. Això, farà la pagesia poc atractiva per als joves, que cada vegada menys triaran dedicar-s’hi.
La necessitat de modernitzar regs
Xavier Cullerés és cap sectorial de fruita seca de la JARC i és productor a Sarroca, a les Garrigues. Cullerés insisteix en la necessitat de modernitzar els regs. “Hi ha diferents sistemes de reg” i a la seva zona disposen de regs més moderns, però hi ha altres llocs on s’utilitza el reg per inundació. Si es fa el pas per canviar aquests sistemes, Cullerés explica que, si ara es gasten 9.000 metre cúbics d’aigua per hectàrea durant la campanya de reg, amb un reg focalitzat no es necessitarien més de 3.000. “Demanem la transformació dels regs antics per poder regar més superfície”.
Des del Departament d’Agricultura els asseguren que ho estan treballant, però Cullerés lamenta que no s’hagi fet un pla de modernització amb més previsió, no ara en moment d’urgència i a correcuita. Pel que fa a la previsió de futur, el productor de Sarroca creu que a la seva zona podran “salvar la campanya”, sempre que “vigilin amb l’aigua”, ja que utilitzen reg eficient. I, tot i que és conscient que hi ha altres zones on patiran molt les conseqüències de la sequera, està convençut que “la ramaderia no desapareixerà”, però sí que aquesta crisi farà “replantejar els sistemes de reg” per a un ús racional de l’aigua.
Des de l’IRTA, Joan Girona, garanteix que la modernització del reg “té molt a veure” en la lluita contra la sequera, ja que et permet “gestionar-la millor o treure més rendibilitat a l’aigua”. “La modernització de tot el regadiu és una eina de primer nivell”, apunta Girona.
Martí Costal reforça que modernitzar “permet estalviar aigua i repartir-la millor”, però també explica que “és difícil” fer-ho en determinats cultius perquè per actualitzar el regadiu “es necessita una infraestructura que no hi és i que és cara de fer”.
Tanmateix, el productor de Girona assegura que, “a llarg termini”, el de secà és el sector “que està més en risc”, ja que és “el que es refia de l’aigua de pluja”. “Si cada vegada plou menys, hi ha menys expectativa de productivitat”, avisa.
Pagesia, un sector en retrocés: “Ens volen com a jardiners, no com a productors”
Costal diu que la percepció que tenen els agricultors és que “la societat els vol com a jardiners, no com a productors” i lamenta que no se’ls dona “importància”. No vol “generalitzar”, però critica que “les normatives els indueixen a fer paisatgisme i no a produir aliments”. Recorda que el segle passat es va fer “la conversió de la siderúrgia i es van tancar fàbriques, i ara podria passar el mateix” amb l’agricultura, però no sembla que la societat “respongui” davant d’això. El cap sectorial de la JARC especifica que només el 39% del que es consumeix a Catalunya prové de la producció agrícola del país mateix. L’agricultura és “un sector en retrocés” i no intentar salvar-lo també implica que el país pugui acabar perdent el producte de proximitat.
En aquesta mateixa línia, Joan Girona remarca que “el valor de disposar d’aliment ha baixat” perquè donem per fet que mai en faltarà als supermercats, però insisteix que cal donar importància a un sector i unes persones que, a més de produir aliments, també “conserven el paisatge i el territori”.
2 
2 