Pedro Piqueras és un dels presentadors dels informatius més coneguts gràcies a 45 anys d’experiència a televisió. El periodista d’Albacete està al capdavant del telenotícies vespre de Telecinco des del 2006, quan Paolo Vasile va oferir-li aquesta feina a canvi que ocultés la seva ideologia política en tot moment. La seva trajectòria ha donat ales a Vanity Fair per guardonar-lo com el periodista de l’any, un premi que ha vingut acompanyat de la seva entrevista més personal.
L’hem vist a televisió des de fa molt de temps, però fins ara no se sabia res de la seva vida privada. Ha parlat de la seva infància, la que va passar en un petit poble entre camps de blat i horts: “A Albacete vaig començar a treballar i viure el periodisme, el lloc on tinc els meus amics de tota la vida. Són ells els qui m’han ajudat a no perdre el cap i pensar que ser famós no és la panacea. Precisament això fa que sigui molt discret”.
Pedro Piqueras va començar en el món de la televisió el 1988 per la porta gran, amb una oferta per presentar el telenotícies de TVE: “Era l’informatiu més important del nostre país, el que veia tothom. Vaig estar a punt de dir-li que no, però vaig acceptar i em vaig posar a tremolar durant uns quants dies davant d’aquesta responsabilitat”. A principis dels anys noranta van arribar les cadenes privades a Espanya i en elles va veure una oportunitat per créixer com a professional. Allà va ser quan va marxar cap a Antena 3, cadena en la que estaria fins al 2004 quan va tornar a la ràdio durant dos anys”.
Pedro Piqueras sorprèn en treure a la llum les seves aficions secretes
Pel que fa a la seva vida privada, ha confirmat que està casat, que té dues gosses i un fill que actualment viu a Londres. A més a més de la seva afició per la música afegeix que té un hort a la serra de Madrid. Davant de la pregunta sobre la seva jubilació, té clara la resposta: “Com m’he de jubilar ara? Alguna vegada ho he pensat, però ho avisaria de la manera més discreta possible perquè ningú no ho pensés. En algun moment arribarà el moment, però encara no. Ara mateix tenim per endavant una campanya electoral, una pandèmia, una erupció, una guerra… Si estan passant aquestes coses, com m’he de jubilar?”.
Ha sorprès moltíssim que tregui a la llum una afició secreta per la música: “Quan era jove, en els darrers anys del franquisme, vaig dedicar-me a la cançó protesta. Havia de passar sempre les meves lletres per la censura abans de cantar en directe en festivals i pobles. Vaig tenir alguna oferta per dedicar-me al pop, però al final vaig optar pel periodisme i crec que m’ha anat bé. Això sí, continuo cantant i tocant la guitarra. Ara he començat a rebre classes de piano amb una professora meravellosa que m’ha retornat l’amor per la música”.
1
