Nuria Roca mai no ha tingut problema en parlar obertament dels mals moments que ha viscut a la feina. Ella, que es dedica al món de la televisió des de fa molts anys, les ha vist de tots colors. Li han cancel·lat programes, ha canviat de cadena, ha rebut crítiques, ha tingut èxit… I també ha tingut ganes d’engegar-ho tot a rodar. En la tertúlia d’aquest dijous a El Hormiguero, el programa d’Antena 3 en el que col·labora, ha revelat quin ha estat un dels pitjors moments de tots aquests anys en actiu.
Ha dit que ha arribat a passar molta vergonya en un moment donat, quan van seleccionar-la per presentar un acte i aquest va acabar sent un absolut desastre. Per què? Perquè passaven els minuts i continuava sense anar-hi ningú: “La vergonya més gran que he passat a la vida va ser quan vaig presentar un esdeveniment i no va anar-hi ningú. I quan dic ningú, és ningú… ni tan sols una persona“. També havien convidat a periodistes de diversos mitjans perquè cobrissin l’acte, però la idea no va interessar a ningú.
Nuria Roca i Juan del Val han viscut moments molt complicats
Des de l’organització van preguntar-se què havia passat i per què no havia funcionat gens. Nuria Roca explica de què es tractava: “Jo vaig marxar amb molta curiositat per saber què havia passat. Era un esdeveniment en el marc d’una fira de mostres, just quan acabava la fira”. I a aquest detall en concret es van agafar des de l’empresa organitzadora, tot intentant justificar que el timming no va ser millor: “Em van dir que tothom ja havia marxat en tren i en avió perquè venien des de fora. Aquesta era l’excusa que a mi em va reconfortar, però la veritat és que no va anar-hi ningú”.
No ha dit quan va passar, però deixa clar que no oblida la sensació que va experimentar llavors: “Va ser horrorós, la veritat és que ho vaig passar malament… però em va ajudar”. El més divertit és que al seu marit, l’escriptor Juan del Val, va viure una experiència molt similar: “En el meu cas, vam organitzar una signatura de llibres i tampoc no va venir ningú. Havien col·locat tanques i havien contractat a membres de seguretat per evitar que la gent no s’amuntonés i, al final, no va anar-hi ningú. Ens vam quedar a signar llibres a les dependentes del centre comercial. Aquella va ser una ruïna horrorosa”.
