Màxim Huerta va treballar, durant molts anys, com un dels copresentadors més rellevants d’El Programa de Ana Rosa de Telecinco. Va sobtar molt que deixés aquesta feina per provar sort com a polític, quan el govern de Pedro Sánchez el va fitxar com a ministre de Cultura i Esports. No va ocupar el càrrec ni tan sols un mes, ja que un escàndol sobre un deute amb Hisenda va frustrar-ho i va haver de dimitir. La primera vegada que va abandonar el programa va ser el 2015 i va tornar-hi, per sorpresa, l’any passat. Ningú no s’esperava que desaparegués poc després sense donar explicacions. Doncs ha estat ara quan ha tret a la llum el perquè. El motiu real? Sorprenent.
L’escriptor valencià ha acumulat anys d’experiència davant de les càmeres, però va acabar fart d’aquell món. Així ho reconeix en un dels pòdcasts de Vanitatis, on confessa que va marxar de televisió perquè allà “s’avorria com una ostra“. Al llarg de molts anys, va ocupar una cadira molt desitjada a la tertúlia dels matins. Després de tant de temps estancat, però, va acabar avorrint-se: “El problema no era la feina en si, sinó la sensació de repetició i el bucle constant de titulars encesos. No m’agrada estar en una tertúlia política perquè són el nou Sálvame. Escalfen un país i contracten a qui més polaritzat estigui“, confessa.
Considera que ha perdut molt la televisió espanyola en els últims anys, ja que abans hi havia espai per al context “i ara es prioritza l’impacte”. Tanca la porta completament a tornar a televisió? No del tot: “Sí que hi faria alguna cosa, però només si m’oferissin ser presentdor perquè ho prefereixo a ser col·laborador“. Tot apunta que dirà que no a l’oferta que ha rebut d’Ana Rosa, que el vol com a tertulià de TardeAR. Està disposat a tornar al mitjà que el va fer famós? Sembla que no: “El seu avorriment no neix de la manca d’èxit, sinó de la falta d’estímul intel·lectual i creatiu“, reflexionen.
Màxim Huerta, centrat en la cura de la mare amb Alzheimer
Actualment, Màxim Huerta està promocionant l’últim llibre que ha escrit. Amb el títol Mamá está dormida, va començar a escriure-la quan van diagnosticar d’Alzheimer la seva mare. Ell ho ha deixat tot per poder cuidar-la, una malaltia que li ha costat “molt” d’acceptar: “Fer jo mateix de cuidador és una tortura voluntària, però ho faig perquè vull“.
Té clar que, quan no hagi de cuidar de ningú més, viurà a París. I és que el seu futur el veu lluny d’Espanya i també lluny de la política: “El que em va costar el càrrec va ser la pressió mediàtica per dimitir, n’acabes fart. Però aquella multa ja està pagada”. Per tal de poder estar més a prop de la mare malalta, va deixar-ho tot i va obrir una llibreria al seu poble natal: “He hagut de renunciar a moltes ofertes, de les quals mai no he preguntat els sous”. Ella és la seva prioritat ara mateix i, de moment, vol continuar així.
