Chelo García-Cortés va ser una de les periodistes més afectades per la cancel·lació de Sálvame. El final del programa va suposar que es quedés al carrer amb 72 anys i uns problemes econòmics que li impedien jubilar-se. Ara, uns mesos després, reflexiona sobre els motius que creu que van motivar el final de l’espai del cor més icònic de Telecinco.
Sofía Cristo, la filla de Bárbara Rey -amb qui Chelo va mantenir una aventura-, l’ha convidat al seu pòdcast Adictos y neuróticos. Aquí, ella s’ha sincerat com poques vegades havia fet i ha lamentat el tracte que van rebre els col·laboradors de Sálvame poc abans del seu final: “Vaig viure molt malament que ens fessin fora. I, insisteixo, hem de reconèixer públicament que ens han fet fora de Telecinco”.
No creu que aquest final de programa fos una cancel·lació de tota la vida, sinó que tenia un motiu fosc al darrere: “Hem estat un instrument polític“. Considera que eliminar l’espai de la graella va ser un error, ja que mai abans havien rebut tantíssim suport com estan fent ara: “Ara tothom vol que torni Sálvame“.
Chelo García-Cortés defensa Sálvame i critica els programes actuals
Com era d’esperar, ha defensat el programa i ha deixat la porta oberta a què torni: “De moment no en sabem res”. Eren molts aquells que criticaven la manera de treballar dels col·laboradors, entre els quals es trobava ella: “Per mi Sálvame no era una porqueria, crec que ho és més que es facin servir a les persones per a objectius determinats com s’està fent en alguna cadena en aquests moments. Em sembla molt pitjor que et diguin que vagis al despatx i et diguin que et donaran totes les hores de la cadena, però a canvi de fer no sé què”.
De fet, assegura que abans tornaria a Sálvame -lloc en el qual va rebre per totes bandes- que fitxaria per algun programa dels que s’estan emetent ara: “Veig alguns canals de televisió en les quals les companyes han d’estar-se quietes i jo no. Jo em puc moure!”. La resta de tertulians no van posar-li les coses fàcils i alguns teleespectadors es preguntaven com era capaç de suportar tot el que suportava només per diners. Ara ha volgut deixar clar que aquesta no era la seva motivació: “No ho feia per diners, ja que Hisenda s’ho quedava tot“.
