Des que es confirmés que Verónica Forqué s’havia tret la vida, a Sálvame han començat a parlar amb diverses persones que han patit el suïcidi d’un familiar o amic proper. Aquest dijous era la col·laboradora Chelo García Cortés qui reconeixia que la seva mare va suïcidar-se quan ella només tenia 12 anys. Sense poder evitar les llàgrimes, la periodista s’emocionava en recordar aquell moment tan dolorós: “Des que tinc ús de raó, que la meva mare va estar ingressada. Jo només tinc records d’ella de quan anava a veure-la els caps de setmana. Sempre estava malalta i va acabar traient-se la vida el 1963. En aquella època els diagnòstics eren diferents… Jo mai he volgut anar a veure un psiquiatre perquè estic amb el tema de les pastilles al cap. A dia d’avui encara no sé si la meva mare era bipolar o no”.
La mare hauria patit molt per culpa d’una salut mental molt dèbil que va provocar que no volgués viure més: “Jo em feia moltes preguntes… Sempre he estat molt respectuosa amb la gent que pren aquesta decisió tan dràstica, però no vull que ningú visqui el que jo he viscut perquè és insuportable. Estic convençuda que mai no ho faré perquè veig que la vida és molt important. Em fa pànic que algú proper a mi ho faci perquè no sé si podré suportar-lo”.
Tot el que va viure quan era petita l’ha marcat i també li ha creat traumes: “Dormo fatal, sempre he dormit fatal. Ara bé, no sóc capaç de prendre pastilles per dormir. Tinc una cosa a dins meu que m’impedeix prendre pastilles. Ho he viscut tan a prop que no sóc capaç de suportar-lo. Tampoc no m’agrada celebrar el Nadal precisament per la mort de la meva mare”. Una tertuliana trencada que ha estat valenta en confessar què sent a dins seu.
