Agnès Marquès es troba de promoció del seu nou llibre, el que li ha donat ales per sincerar-se sobre la seva vida privada. La periodista barcelonina va estar tretze anys a TV3 abans de fer el pas a RAC1. Per tal de publicitar aquest últim projecte professional ha concedit una entrevista a El Punt Avui en la que reconeix que sempre li ha agradat escriure: “Tinc algunes narracions breus guardades amb clau que mai no veuran la llum”.
El que sí que ha volgut publicar és Ningú sap que soc aquí, un llibre en el que ha volgut explotar les històries de persones per primera vegada: “Aquesta novel·la és molt de personatges, de vides íntimes de gent que he conegut i m’han impressionat”.
Aquest és un relat intens que diu que ha pogut fer perquè ha perdut la vergonya a mostrar-se en públic gràcies a la feina en els mitjans de comunicació: “A aquestes alçades de la vida em fa menys respecte posar-me davant d’una càmera o darrere d’un micròfon per fer qualsevol cosa que escriure. En la meva manera d’escriure hi ha una certa exposició, em sento com si fes un striptease, però m’ho he passat molt bé, he escrit a raig i amb total llibertat”.
Agnès Marquès promociona la seva primera novel·la
La periodista reconeix que l’obsessiona la idea de les diferències entre com som, com ens mostrem i com ens perceben els altres: “Les capes que anem posant-nos per no mostrar-nos com som al cent per cent. Aquest ningú sap que soc aquí, en sentit metafòric, vol dir això”.
Agnès Marquès reflexiona sobre els pensaments que tenim quan som adolescents: “Els dubtes de l’adolescència penso que es mantenen. El problema és que arriba una edat en què sembla que se’ns acabi el privilegi del dubte, de l’error, de la inseguretat… Hem de ser persones fermes, prendre decisions convençuts i, a sobre, encertar-la”, es queixa.
Assegura que no va anar a un festival de musical fins als 30 anys, una experiència que creu que hauria d’haver viscut abans: “l primer cop que vaig veure Nick Cave, al Primavera Sound, em vaig posar a plorar per la potència emocional de tot plegat. Com ha passat amb el moviment independentista els últims anys: no és només el que tu sents, és el fet de poder-ho compartir amb tanta gent, el que emociona”.
