Lola Índigo és una de les exconcursants més exitoses de les darreres edicions d’Operación Triunfo. Anteriorment, la cantant madrilenya també havia participat a Fama, encara que no es parlava tant d’ella com a partir de la publicació del seu primer tema Yo ya no quiero ná. Recentment ha tocat el cel de la música gràcies a La niña de la escuela, un hit que dedica a tots aquells companys i companyes d’escola que va assetjar-la durant la seva infància. Aquesta setmana ha estat notícia per l’estrena del primer documental sobre la seva vida, el que està promocionant en diversos mitjans de comunicació. Ha estat gràcies a això que els seus fans s’han assabentat que la jove ha patit anorèxia.
Ella mateixa ha reconegut que es “matava de gana” i que ho ha passat realment malament, una experiència horrible que, afortunadament, ha pogut superar. És per això que vol compartir el seu testimoni per intentar ajudar altres noies que es trobin en una situació similar. La darrera entrevista en què n’ha parlat ha estat davant d’El Mundo.
Lola Índigo confessa que va patir anorèxia
En aquests tres anys des que abandonés OT, l’artista ha aconseguit més de 10 discos de platí i un premi MTV Europe. Està triomfant, però encara no s’ho creu: “En el documental podreu veure la meva història i molts moments crítics. Veurem amistat, el que m’emociona perquè em sento molt afortunada de tenir al meu costat gent que em dona amor i em treu la soledat que pot tenir un artista. Jo m’ho he muntat de p… mare! Ara bé, estic nerviosa perquè acollona veure’s a un mateix mostrant-se tan transparent en un documental. I si no m’agrada el que sóc o si m’he convertit en una altra persona? Això em feia pànic. Vaig plorar molt abans de veure les imatges, sobretot perquè em feia por exposar un dels meus secrets… el trastorn alimentari que vaig començar a patir mentre vivia a la Xina”.
Era el 2012, quan només tenia 20 anys, que va començar a sentir molta ansietat: “Això feia que mengés moltíssim, sense descans, el que va fer que augmentés de pes. Aquest canvi va molestar els meus caps i em van acomiadar… Però jo vaig continuar treballant en el meu propi espectacle i vaig fer prou diners per marxar als Estats Units”. Allà va apuntar-se a dues escoles de ball i entrenava vuit hores al dia, fins al punt que només tenia temps de menjar una pastanaga durant tot el dia. El problema era que pensava que havia de tenir la mateixa figura que les companyes, que eren molt més primes que ella: “Creia que si em mantenia prima aconseguiria triomfar en més càstings. El problema era que estava dèbil, em marejava i la meva família es va preocupar”, lamenta.
La cantant va aconseguir superar-la i ara vol ajudar altres noies
A El Hormiguero va assenyalar els directors de càstings: “Em demanaven estar prima com un fideu… Crec que quan passes per una cosa així, has d’estar sempre en alerta“. Va deixar de menjar i, en conseqüència, va aprimar-se moltíssim. Va arribar un moment en què va adonar-se que s’estava fent mal a si mateixa i va decidir-se a superar l’anorèxia: “Vaig trobar la meva essència i vaig enfocar-me en ser 100% jo, això va ajudar-me molt”.
Ara està molt conscienciada i pretén aprofitar aquesta experiència per ajudar altres persones, per la qual cosa va donar el 100% del sou que va rebre per Space Jam a una fundació de nenes: “Parlar d’aquest trastorn va ser complicat, encara que jo sempre he estat molt oberta amb la premsa i amb tothom. És un tema delicat, però ara puc explicar què he après. Avui vull deixar enrere la falsa humilitat i dir que has de creure en tu mateix”.
