Judit Mascó ha reaparegut en una entrevista a Catalunya Ràdio que l’apropa una mica més als seus fans. Molts la consideren com la millor model catalana de l’última dècada, una de les més internacionals i més exitoses. La barcelonina ha xerrat a El Suplement sobre els seus orígens i també sobre la polèmica que esquitxa el món de la moda: “El món de les models era molt desconegut abans i estava mal vist. Per a molts semblava que em llancés a la prostitució. La meva àvia em deia que vigilés on em ficava, t’ho prometo. La meva mare, encara ara, em diu que van ser molt valents perquè el nostre entorn no ens deia res però sí que ens deixava caure algun comentari o alguna mirada”.
En aquell moment, hi havia un auge de les drogues que va preocupar-la molt: “Les vaig veure de prop moltes vegades i sentia molta curiositat per elles, en ser jove. Ara bé, tenia molta por… Mai em vaig drogar perquè em feia por què em podia passar. Jo no he fet moltes coses per por, encara que faci gràcia dir-ho així… però em feia molt de respecte. Pensava: “Osti, estic sola en aquesta banda del món, si em passa alguna cosa…”. El fet de tenir un autocontrol de mi mateixa m’ha salvat de moltes coses. Sempre m’he autocontrolat molt, m’imagino que per la meva manera de ser”.
I d’aquí, a intentar justificar el món de la moda i la feina de model: “El prototip de dona que ha portat les peces de roba, les ha desfilat i les ha lluït, ha de tenir o hauria de tenir unes certes característiques físiques. És a dir, és la perxa d’on penja la peça de roba i està clar que si ets alt i ets prim (quan dic prim, evidentment, no m’estic referint a ningú anorèxic o amb trastorns, sinó a saludablement prim) doncs les peces cauen elegantment i això és un fet. T’agradarà o no, però és un fet. La moda, i més ara, és democràtica. La moda és per a tothom. La moda no ha de ser elitista, només per als que tenen diners o només per als que són alts i prims. Per tant, una cosa és qui desfila amb aquelles peces com a aspiració i l’altra cosa és que tu has de fer-ho participatiu i aquelles peces de roba han de ser a les botigues amb totes les talles perquè tot tipus de cossos, només faltaria, es puguin posar aquella roba, si agrada. Trobo que una cosa no treu l’altra”.
