Txell Arana ha acudit al Col·lapse de TV3 i, per sorpresa, ha comentat com es troba després d’haver de sotmetre’s a dues operacions cerebrals molt complicades. La periodista de Catalunya Ràdio ha arribat a perdre capacitats bàsiques com saber comptar o entendre el que estava llegint per culpa de la malformació cerebral congènita que li han diagnosticat. El pitjor episodi que va viure va començar amb un atac d’epilèpsia que la va portar d’urgències a l’hospital i, a partir d’aquí, ha hagut de fer un reset.
Una nit de molt de fred, estava amb els amics i de sobte va patir un atac d’epilèpsia: “Gràcies a que em van portar a l’hospital aviat, em van salvar la vida. Un d’ells em va fotre un parell de clatellots perquè vaig estar uns 12 o 14 segons fora d’aquest món…“, rememora. Els metges li van diagnosticar malformacions arteriovenoses al cervell, que era una cosa congènita que ja hi era prèviament i que mai no li havia donat cap problema o símptoma de res: “L’atac d’epilèpsia va ser el desllorigador”.
Txe Arana parla de la rehabilitació duríssima que ha hagut de fer
Quan van veure la malformació que tenia, va haver de decidir si se sotmetia a una operació complicada o si assumia el risc que pogués patir un incident més greu: “Si no operem ara, això pot fer bum“, van arribar a dir-li els metges. L’operació va ser un èxit, però el postoperatori va ser molt complicat i d’això se’n va adonar tan bon punt va despertar-se: “Em costava molt parlar, ho feia molt lentament. Vaig anar a rehabilitació i vaig plorar molt perquè vaig veure que no sabia sumar 2 més 3 i tampoc no sabia elaborar un discurs com estava acostumada. M’havien reiniciat el cervell i vaig haver d’aprendre moltes coses una altra vegada”.
El cervell havia de tornar a aprendre-ho tot i va haver d’esforçar-se molt. Afortunadament, la neuroplasticitat va ajudar-la i va funcionar. Ha estat una segona oportunitat, és clar, i pensa aprofitar-la al màxim. Després de tota una vida treballant a TV3, la ràdio i també com a actriu, fa 16 anys que va deixar Barcelona per gaudir del descans de l’Alt Empordà on viu ara: “Allunyar-me del ritme de la ciutat va ser una aposta de salut física i mental“.
Una entrevista que ha tret a la llum com ha viscut un incident que l’ha ajudat a salvar la vida, ja que l’ha posat sobre avís i ara pot fer vida més o menys normal després de viure una rehabilitació que ha suposat un abans i un després a la seva vida.
