Roger Escapa i Diana Gómez són pares del Gael, de quatre anys, un nen que va néixer gairebé dos mesos abans del previst. En una entrevista molt íntima al SX3, el presentador d’El Suplement de Catalunya Ràdio ha recordat que dures van ser les primeres setmanes de vida del petit que va haver d’estar a la incubadora: “Va néixer amb 33 setmanes i mitja, així que vam haver d’estar unes quantes setmanes a l’hospital. Ell va ser un prematur no extrem, una situació que ens va agafar a Madrid per feina”.
El bebè va néixer amb menys de dos quilos, el que feia que necessités estar a dins de la incubadora per agafar pes abans de marxar cap a casa. Els metges van dir-los que estiguessin tranquils perquè no era un cas extrem, diu el Roger: “En tot moment els metges ens van tranquil·litzar molt i ens va dir que tot aniria bé. I així va ser, però vam necessitar paciència“. En els primers mesos i, també, durant el primer any van haver de seguir un protocol mèdic molt concret. Afortunadament, “tot va fluir” i van poder tornar a casa “relativament aviat“.
D’aquelles setmanes a l’hospital, recorda passar moltes estones amb el petit en braços perquè diversos estudis demostren que el pell amb pell és clau: “Les primeres setmanes les vam passar al costat d’una incubadora. El passava les nits senceres a la incubadora, però el teníem molt a sobre, fèiem el pell amb pell i crec que tinc una connexió física amb ell per això“. “És difícil de descriure, però que la continuo tenint i connecto molt amb aquest Gael dels primers dies ara que ja és enorme. Han passat quatre anys, però hòstia sembla que va ser ahir”, ha afegit el Roger Escapa visiblement emocionat.
Com és Roger Escapa com a pare? Entrevista del locutor de Catalunya Ràdio
En el cas del Roger Escapa i la Diana Gómez, el Gael era el seu primer fill i van viure aquesta experiència com a pares d’un bebè prematur des de la inexperiència: “No en teníem ni idea i tampoc no teníem experiència. Fins i tot era un embaràs que tampoc ens esperàvem i ens n’anàvem fent a la idea. Nosaltres sabíem que havia de ser dels grans de la classe perquè havia de néixer a finals de gener i, en realitat, sempre serà dels petits perquè va néixer a principis de desembre”.
Ara que han passat quatre anys, viuen la paternitat des d’un punt totalment diferent: “Crec que ara començo a tenir una mica d’experiència. Ja ens anem coneixent tots a casa, des de fa dies, i crec que estem en un gran moment. Em sento molt pare i crec que ell també està en un moment en què és capaç de comunicar moltíssim. Parla amb una fluïdesa que ens sorprèn cada dia, té moltíssim llenguatge i és un moment molt i molt bonic“, ha explicat.
Com a molts altres pares, a ells també els preocupa les hores que passa el nen davant de la televisió. El Gael és molt llest, per a la seva edat, i el Roger confessa que creu que li pren el pèl: “Intentem negociar abans de posar-la sobre els capítols que mirarà. Sempre en negociem dos i sempre n’acaben sent quatre…”. Com a bon fill d’un presentador de 3Cat, el petit és fan dels dibuixos del SX3: “Del Titó li diem que en vegi només dos i encara li posem capítols del Mic, que a mi m’agraden molt perquè són una mica més lents. La narrativa dels dibuixos animats ja és molt ràpida des que són petits i clar, ell s’hi enganxa de seguida”.
