Pastora Soler ha travessat una època molt dolenta amb un atac d’ansietat rere un altre. La cantant és coneguda per èxits com Quédate conmigo, amb la que va representar Espanya a Eurovisió el 2012. Feia anys que gaudia d’una carrera musical molt exitosa amb un munt de concerts, premis i alabances. De sobte, però, va començar a posar-se nerviosa abans de sortir a l’escenari i va adonar-se que patia pànic escènic. Aquella situació va ser realment complicada per a ella, tal com ha reconegut en alguna entrevista. Aquest dimecres ha parlat sobre aquest tema a Las tres puertas, el programa a La 2 de María Casado.
La cantant va veure’s obligada a parar el 2014, quan aquella por va fer insostenible que pogués continuar actuant davant de tanta gent. L’estrès i pànic que sentia era tal que va arribar a desmaiar-se en alguna ocasió, el que va donar-li ales per demanar ajuda i aturar-se. Va estar retirada durant tres anys i, després de molt d’esforç, va poder tornar-hi: “He caigut i m’he hagut d’aixecar com uns gratacels. El transcurs de la vida et dona lliçons, això és el que la vida t’ensenya. Les meves crisis les he tingut quan l’artista havia guanyat la persona, el que no pot ser. Rocío Jurado deia que havíem de cuidar la nostra salut perquè en aquesta professió ens descuidem molt”.
Pastora Soler va tocar fons després d’un parell d’atacs de pànic a sobre de l’escenari
Per primera vegada ha reconegut que creia que no tornaria a la música, que la seva retirada seria definitiva perquè no podria superar aquella por: “Pensava que havia tingut 20 anys de carrera en els que havia estat molt feliç i que ja estava, que acabava allà. Aquell pensament em va alliberar i em va ensenyar a construir una cosa diferent des d’altres bases. Em vaig trobar amb mi mateixa, amb la meva persona. Des de petita havia estat fent-ho tot per a l’artista, que era la meva finalitat. M’havia deixat a mi mateixa abandonada i això no pot passar”.
I com és que va arribar fins a aquest punt? “El primer disc el vaig fer amb 14 anys i això passa factura perquè amb 14 anys encara no saps res. Sabia que era feliç quan cantava, però no sabia on volia anar ni com ni per on. El cúmul d’un ritme de feina era molt frenètic, a més a més dels nivells d’autoexigència que ens posem a nosaltres mateixos. El cos va dir-me prou”. Afortunadament ha pogut deixar aquella època enrere i ara es prepara per celebrar el 30è aniversari en la música.
