Nacho Vidal ha aparegut en el programa de Jordi Évole a La Sexta i ha fet front a totes les polèmiques que l’envolten des dels últims anys. Un dels temes més controvertits té a veure amb la mort d’una persona quan es trobava a casa seva per practicar un ritual xaman amb un gripau verinós. Va arribar a ser processat per això, un tema espinós sobre el qual s’ha pronunciat: “Tothom em vol veure com un assassí, però jo no he matat ningú“, ha dit defensant-se una altra vegada.
“Se’m va morir una persona aquí a casa meva. A ningú no li ha importat que algú mori a les meves mans per primera vegada, com et sentiries tu? Doncs a ningú no li ha importat això. Això sí, a tothom li ha importat que jo fos un assassí i que jo hagi matat una persona quan no ho he fet. Per què han de dir coses que no són? Aquí ningú no va descobrir res, vaig ser jo qui vaig aportar totes les proves. Vaig dur a la Guàrdia Civil la pipa i la medicina que havia portat”, ha assegurat.
Diu que no era el primer cop que assistia a un ritual així, ja que pràcticament cada cap de setmana veia alguna cosa així: “Ens reuníem a la muntanya i veies a la gent prenent-se aquesta medicina i mai en la p… vida havia passat res dolent. Jo no tinc un diploma ni un màster en això, i tampoc no coneixia de res a aquesta persona. Va ser molt fort perquè ell va caure i, en fer-ho, va entrar en catarsi i no respirava. Vaig apropar-me, li vaig llançar aigua al nas, el vaig reanimar i va tornar a respirar. S’estava movent i, de sobte, va deixar de respirar. El vaig girar, vaig trucar una ambulància mentre li deia que no moriria. Van arribar 45 minuts després i van adonar-se que estava mort. En aquell moment vaig saber que passarien coses, que havia de responsabilitzar-me. Allò va ser brutal i massa fort“, reconeix entre llàgrimes.
Nacho Vidal explica per què ha ingressat en una clínica de desintoxicació
Nacho Vidal ho ha passat molt malament aquest últim mes, sobretot en les tres setmanes que fa que està ingressat en una clínica de desintoxicació: “Estic tenint una situació de depressió, vaig tenir un atac d’ansietat molt fort i un atac de pànic que mai no havia tingut en la meva vida i no sabia què fer. L’única manera que pots ajudar-te és demanar ajuda. Estava molt malament, tot em feia molta por i volia tirar-me a terra a cridar. Estava amb una depressió que no volia veure ningú, no volia tocar el telèfon, estava al llit sol, no anava al supermercat, no em canviava, no em dutxava… Deprimit. No volia fer res”.
“No tinc cap dependència de cap droga, m’he drogat i he begut moltíssim. El meu problema era que em quedava sol el dissabte, em comprava un gram i vuit llaunes de cervesa. Quan em sentia molt borratxo em feia una petita línia de cocaïna i em masturbava durant vuit o deu hores. D’això no fa tant, per això estic a aquesta clínica ara. És la primera vegada que he ingressat en una clínica. El meu gran ego feia que cregués que podia amb tot. És quan comences a madurar que t’adones que has de demanar ajuda”, ha explicat.
Creu que començar a injectar-se testosterona als 22 anys ha afectat negativament: “Volia tenir un nivell molt elevat i sempre estava encès, estava calent tota l’estona. El meu cos va deixar de generar-la naturalment, vaig tenir una baixada enorme i tot estava mort. Vaig entrar en bucle de prendre testosterona fins que semblen les pastilles màgiques. Ara mateix tinc nivells baixíssims, molt per sota de la mitjana. El desig sexual ve a estones concretes, però és escàs. Crec que podria viure la resta de la meva vida sense sexe tranquil·lament. No podia continuar com estava i crec que no em mereixo aquest final. He viscut massa per acabar sol i a la foscor. Em mereixo estar acompanyat i amb molta llum”.
