Lucía Dominguín ha estat una de les protagonistes de la darrera emissió de Pesadilla en el paraíso, el reality de Telecinco en què diversos famosos conviuen en una granja. La germana de Miguel Bosé ha tingut un atac de sinceritat amb els seus companys, als qui ha reconegut que té molt present un dels pitjors moments que ha viscut mai: el segrest dels seus fills.
S’estava separant del seu marit quan aquest va prendre-li els nens, d’11 i 6 anys, i se’ls va endur amb ell als Estats Units. Allà es va ocultar durant un any i mig, període en què ella va estar buscant l’Olfo i la Bimba desesperadament. Assegura que l’ex la va enganyar i que per això va decidir separar-se: “Des que va prendre’m els nens que sempre em faig creus de com vaig poder estar amb ell durant set anys… No el coneixia després de tant de temps”.
El problema hauria començat quan ella va marxar de Mèxic i tornar a instal·lar-se a Espanya després de la separació. El pare no estava d’acord i, un estiu en què li tocava quedar-se amb els nens per tema de la custòdia, va decidir que no els hi tornaria: “Em va trucar la meva sogra i em va dir que els meus fills estaven molt bé, però que no els tornaria a veure. Em fa mal la panxa encara de pensar-ho. Recordo agafar el cotxe i pensar que m’agradaria tenir un accident. De fet, vaig estar a punt de perdre la vida en aquell trajecte”. Finalment els van trobar i van poder retrobar-se. Ara bé, el trauma li havia quedat: “Quan anaven a l’escola jo patia perquè em feia por que se’ls tornessin a emportar”.
Lucía Dominguín va ser enganyada i menyspreada per l’ex
La relació de Lucía i el seu ex mai no va ser bona, pel que ha explicat en altres entrevistes de televisió. De fet, al Deluxe va assegurar que la va menysprear públicament en diverses ocasions: “Va acabar la relació per les faltes de respecte que em feia en públic. Em va posar les banyes i va començar una relació amb la que seria la seva segona dona, la que després anava dient que era la segona mare dels meus fills. El dia del tanatori de la Bimba vaig estar a punt de barallar-m’hi molt fortament”.
