Sara Brasal va fer-se famosa gràcies a Los Serrano, l’exitosa sèrie que va captivar milers de teleespectadors entre el 2003 i el 2008. L’actriu interpretava el paper de la Yoli, l’amiga de la Teté, una feina que no buscava inicialment. Ara, 20 anys després d’aquell moment, ha revelat els dubtes que va generar-li l’oferta i com va viure la selecció.
Ella era una noia tímida d’11 anys que sempre acompanyava la germana a un càsting rere a un altre. En un d’ells, va voler presentar-se com a candidata a interpretar la protagonista de Los Serrano. No va quedar-se amb aquesta feina, però li van dir que podria treballar amb ells si acceptava interpretar el paper de la seva amiga “grassoneta, amb ulleres i bràquets“.
L’actriu no sabia què fer, ja que li feia por que aquesta imatge empitjorés l’assetjament escolar que ja patia en aquella època: “En llegir la descripció del paper vaig pensar que no volia fer-lo. La meva mare em va dir que hauria de fer-ho perquè aquest personatge era important també i em podia ajudar. Jo no sabia que el personatge com a tal podia ajudar a la gent, perquè quan ho fas amb 11 anys no ets gens conscient de la repercussió que tindria allò. Jo em sentia igual que sempre, la mateixa nena tímida que anava a secundària, i, de sobte, la gent va deixar-me de veure’m així i van començar a veure’m d’una altra manera”, diu a Socialité.
L’actriu Sara Brasal recorda l’assetjament escolar que va viure
Brasal assegura que ho va passar malament a l’escola, un assetjament del qual encara no és plenament conscient: “No em pegaven ni em ficaven el cap al vàter, però sí que em deixaven sense amigues. Em deien que m’havia de quedar sola i si estàvem jugant o fent un ball, em deien que jo no ho faria o que, si ho feia, seria perquè es riguessin de mi. I, en aquest context, vaig anar a parar a aquesta sèrie a fer de lletja, grassa i amb ulleres. No volia que allò es passés a la realitat“.
Ella tenia por de sentir-se encara pitjor en posar-se en la pell d’una noia així a la sèrie, però agraeix molt com van tractar-la des de la cadena i la productora: “A la sèrie feien referència al meu físic, però jo no m’ho prenia personalment. A la prova de vestuari em van provar totes les ulleres i jo em veia horrible, però elles em deien que totes em quedaven bé i que necessitaven unes que em quedessin malament. Per a una nena d’11 anys que t’ho facin veure com que interpretaràs a un personatge i que no ets tu, està bé i t’ajuda. Ho van fer de manera que jo no em sentís malament”.
La intèrpret de Los Serrano va deixar de rebre ofertes de feina
Després de Los Serrano, el telèfon va deixar de sonar i les ofertes de feina no arribaven. Davant d’això, va optar per buscar-se la vida: “Em vaig fer molt coneguda de sobte, però poc després vaig veure que m’oblidaven i que ja no em coneixien. Jo tenia un representant que em trucava per anar a totes les estrenes i, de sobte, vaig deixar d’estar a primera línia. Vaig començar a estudiar teatre i vaig fer un màster de direcció. El professor de producció em va dir que podria ser becària a la pel·lícula Pieles d’Edu Casanova i, a partir d’aquí, vaig conèixer un món que m’agrada i em permet viure més tranquil·la internament i personalment sense estar tan exposada”.
Molts poden pensar que va fracassar la seva carrera com actriu, però ella no hi està d’acord: “Tenir feina mai no és un fracàs, el fracàs és continuar martiritzant-te en una cosa que no et surt. Ara mateix crec que estic avançant i és bo, vas tirant si treballes”.
