El germà de Joaquín Prat ha posat tota la família al centre de la diana en aparèixer a televisió demanant feina. Federico assegura que es veu obligat a demanar diners al carrer perquè no pot comprar menjar, una situació pèssima que viu des que l’acomiadessin de l’última feina. Ell, que havia estat mariner mercant, s’ha convertit en un personatge conegut pel seu barri. La reportera que l’entrevistava li va preguntar per què no demanava ajuda a la família, tenint en compte que tenen diners. La seva resposta no va deixar indiferent a ningú, ja que va deixar clar que no tenen bona relació i que creia que no l’ajudarien.
Poc després el presentador i les dues germanes van emetre un comunicat en què deien que el problema era que Federico és addicte a les drogues des de fa anys i que l’han intentat ajudar a superar la drogoaddicció moltes vegades, totes elles sense èxit. La següent a parlar va ser la mare, que va dir que està pagant el lloguer del fill cada mes perquè no dormi al carrer i que està desesperada perquè veu que no es cura i no es deixa ajudar.
Federico Prat assegura que fa cinc anys que no consumeix cocaïna
Ara torna a ser Federico Prat qui parla, el que fa en una entrevista a Lecturas en què nega tot el que han estat dient els germans i la mare aquests darrers dies. Segons la seva versió, fa temps que ha deixat les drogues i és mentida que encara estigui enganxat: “Vaig ser addicte fa cinc anys, però ara estic net. No he patit cap recaiguda, això és mentida. I el problema és que estic malament perquè tota aquesta història m’està repercutint molt”.
Federico viu a La Línea de la Concepción des de fa anys, lloc en què el coneixen perquè és habitual veure’l pel carrer demanant almoina. Des que va sortir tota aquesta història de les drogues a la llum, però, molts haurien deixat d’ajudar-lo: “Jo demano diners per poder pagar el lloguer de l’habitació en la que visc. M’està causant problemes el que estan dient perquè jo estic al carrer demanant diners i menjar i tot això no em beneficia”.
Dues versions totalment contradictòries que tornen a obligar la gent a posicionar-se. Qui diu la veritat? Només ells ho saben, està clar, però també és evident que la premsa rosa no abandonarà aquest drama familiar tan potent així com així.
