Joaquín Prat va néixer en una família coneguda gràcies al pare, el presentador d’El precio justo. Ara ell triomfa a Cuatro al día i El programa de Ana Rosa, una trajectòria televisiva que l’ha fet tocar el cel. Ara bé, sembla que els seus germans no han tingut tanta sort… si més no, el germà. Federico és el tercer fill dels pares de Joaquín, l’únic que va voler allunyar-se del món televisiu i dedicar-se a la marina mercant. El problema? Que actualment travessa una situació econòmica molt complicada que el força a demanar diners al carrer.
Ha estat un programa de la televisió local de Cadis qui ha donat veu a una història que deixa en evidència tota la família Prat. Ha sobtat molt veure el germà del presentador reconeixent que no té feina i que necessita l’ajuda dels veïns per poder comprar menjar i pagar el lloguer: “Ara mateix estic buscant feina activament. Vaig venir a La Línia fa nou anys per amor i ara he de demanar diners perquè no tinc una altra situació. Tinc un sostre, això sí, i pago el lloguer amb el que aconsegueixo al carrer. Vull deixar clar que tot el que em dona la gent ho destino a això, que no m’ho gasto ni en droga ni en alcohol. La gent aquí és meravellosa, em donen menjar i m’estimen molt”.
Una entrevista cridanera que aprofita per demanar feina públicament: “Aprofito per fer una crida des d’aquí, per veure si algun teleespectador pot oferir-me una feina al mar, de cambrer, de pintor… M’és igual. Necessito feina perquè no puc estar tota la vida al carrer… sóc una persona honesta i treballadora”.
El germà de Joaquín Prat reconeix que no tenen bona relació
Com era d’esperar, la reportera li ha preguntat per què no demana ajuda a la seva família. La resposta ha servit per treure a la llum que hi ha mala relació entre ells: “Pràcticament no ens parlem… Amb la meva família tinc una relació delicada en molts temes i això fa que hagi de ser totalment independent”. Ara caldrà veure com reacciona el seu germà en veure que s’ha viralitzat aquesta entrevista, la que demostra que la vida familiar del presentador no és tan idíl·lica com podia semblar.
