Fernando Tejero no ha tingut mai problemes a l’hora de parlar de la seva vida personal. L’actor, qui es fes famós a Aquí no hay quien viva i La que se avecina, ha dit diverses vegades que reconèixer la seva homosexualitat li ha costat moltíssim. Ara, se sincera sobre el pitjor moment que ha viscut per culpa d’aquest tema en una entrevista molt profunda a Fotogramas. I què ha dit? Bàsicament, que ha lluitat contra si mateix durant molts anys i que això l’ha marcat: “Jo era homosexual en una època difícil, ja que vaig viure 10 anys de dictadura. Encara avui continua sent difícil, de fet, ja que hem avançat molt, però encara queda molta homofòbia. Ho percebo així i, fins i tot, sento que últimament hem viscut una mena de retrocés“.
En el seu cas, confessa que va haver de “construir-se” a si mateix. No ho ha passat bé per culpa de la seva orientació sexual, fins al punt que deixa anar una frase que posa els pèls de punta: “En el passat, hauria signat un document per convertir-me en heterosexual perquè estava patint molt“. Fernando Tejero va arribar a Madrid amb 27 anys, un moment en el que deia a tothom que era “heterosexual i verge” per evitar comentaris: “Això és terrible… però vaig acabar donant un cop sobre la taula i avui m’accepto a mi mateix com soc“.
Allò va passar fa molts anys, però tampoc no s’ha acabat de treure de sobre del tot aquest sentiment: “Quan vaig sortir de l’armari públicament tenia por perquè creia que em trucarien menys per treballar. Jo sentia por perquè molt pocs havien dit obertament que eren homosexuals i, a tots els qui ho havien fet, se’ls havia jutjat“. El dit acusador de la societat sempre l’ha tingut molt present i, de fet, assegura Tejero que creia que, de la mateixa manera que et poden jutjar a la societat, també el podien assenyalar a la feina: “Si vaig trigar a sortir de l’armari va ser, de fet, perquè sentia aquella por encara“.
Fernando Tejero parla de l’abans i el després que ha viscut en la seva vida privada
L’actor no s’ha aturat de treballar, així que aquelles eren pors infundades. Ara mateix, de fet, es troba de promoció de l’última pel·lícula en la que apareix. Forma part de la plantilla d’El cautivo d’Alejandro Amenábar, de la mateixa manera que també el veiem a Nails de SkyShowTime. Un drama i una comèdia que no tenen res a veure l’una amb l’altra. A la sèrie, interpreta un personatge petit i està encantat amb això: “Amb els personatges de repartiment m’ha anat meravellosament. Tinc un Goya per un personatge així i les altres dues nominacions també han estat per això. Per poder brillar no cal ser protagonista“.
Ell abans era d’aquells que ha volgut caure bé a tothom i d’arribar a ser una altra persona per agradar tothom. Ara, però, ha deixat això enrere i s’ha promès que serà ell mateix a partir d’ara: “Durant molt de temps he deixat de ser jo per poder agradar a qui tenia davant. Ara he dit prou perquè què passa amb mi?”. Ara és lliure i diu allò que li ve de gust: “M’accepto a mi mateix, que és fonamental“. Aquest canvi de xip ha estat “alliberador“, diu, i recomana molt això que et preocupi bastant poc tot el que diuen de tu.
Una entrevista de Fernando Tejero que haurà agradat als seus fans, que aplaudeixen que es trobi millor amb si mateix i que deixi a casa una cuirassa que els impedia veure com és en realitat.
