Carlos Alcaraz ha fet història com un dels tenistes que més han triomfat amb només 23 anys. Convertit en una superestrella mundial, el de Múrcia sempre va somiar a poder viure de la seva passió. Ara bé, més d’una vegada ha reconegut que mai de la vida s’hauria pogut imaginar arribar a tenir un palmarès com el que té. Com era quan era petit? Sempre ha estat d’aquells ambiciosos que prioritzen l’entrenament a qualsevol altra cosa perquè volen triomfar en la competició? Per primera vegada, un dels seus antics professors han parlat amb la premsa i han tret a la llum alguns secrets del seu passat.
El digital El Español ha pogut contactar amb un dels mestres que va tenir Carlos Alcaraz quan era jove, qui pot donar fe que ja en aquella època era un “apassionat” del tenis i que era habitual veure’l passar “bona part del dia” amb una raqueta a la mà: “Era un nen que des del primer moment es veia que estava dotat i que tenia qualitats innates per practicar qualsevol esport“, assegura.
Carlos Bocanegra, el seu professor d’Educació Física, comenta que el tenista era molt prim i la raqueta semblava més gran que ell. Ara bé, després sempre es quedava meravellat quan el veia jugar: “Mare de Déu com jugava”. Però no només a tenis, sinó que el jove ho feia bé en qualsevol disciplina: “El dia que els ensenyava a jugar a voleibol, doncs ell era el primer que aprenia a fer tocs, igual que si els ensenyava bàdminton”.
Com era Carlos Alcaraz com a alumne quan era petit?
Estudiant d’una escola pública del seu municipi com els seus tres germans, aquest professor assegura que la família de Carlos Alcaraz sempre va estar “molt implicada” amb el centre. Al llarg dels cursos escolars, ell hauria mantingut un comportament “exemplar” a classe amb els professors i també amb els companys: “Mai no ha volgut ser més que ningú. És un nen que té alguna cosa diferent dels esportistes que estem acostumats a veure”. Sí que va protagonitzar alguna trapelleria, diu el mestre, com el dia que va agafar una pedra, la va colpejar amb una raqueta de bàdminton i va trencar les cordes.
Tots aquells que el van tenir com a alumne asseguren que no els ha sorprès en absolut veure’l triomfar perquè ja se li veia que ho faria bé. Tot un orgull per a l’escola, és clar: “Estem molt contents i tenim clar que hi ha Carlitos per a estona”. Loli Moreno, qui fos tutora de Carlos Alcaraz a la Primària, també ha volgut dir la seva: “Em va dir que acabava el dia tan cansat, que ni tan sols mirava els dibuixos. Quan li vaig preguntar si li compensava, em va dir que sí perquè volia ser tenista“.
Un nen tenaç i amb les idees clares que també mostrava un tarannà competitiu, si fem cas al que diuen aquests professors. Ara bé, no volia cridar l’atenció i exercir de líder encara que se li donava bé: “Era un líder nat i se l’estimava tota la classe“. El passat d’un lluitador que s’ha esforçat molt per arribar a l’èxit.
