Alberto Chicote ha concedit una de les seves entrevistes més llargues i sinceres, en la qual ha relatat sense pèls a la llengua que va patir una depressió fortíssima quan era jove que el va canviar totalment. Tenia 20 o 21 anys quan va decidir marxar a viure a Suïssa per provar sort en un restaurant d’allà.
La vida és molt cara en aquell país, però va trobar un pis de lloguer a bon preu perquè es trobava en la planta de dalt d’una residència de gent gran. Li agradava molt la seva feina, des d’allà tenia vistes precioses a un llac… Era molt feliç, però va començar a sentir-se malament i malament: “Mai no he sabut per què vaig entrar en aquell desastre tan gran, però les vaig passar putíssimes“, diu al pòdcast Tengo un plan.
Alberto Chicote va viure dos anys amb una depressió molt forta
No s’ho esperava gens quan va començar a notar que s’enfonsava molt: “Em va entrar una depressió enorme”. Va intentar sobrepassar-la tot sol, però va haver d’acabar recorrent a l’ajuda mèdica: “No va ser possible superar-ho des d’allà i vaig haver de tornar a casa”. De fet, la situació era tan greu que va necessitar dos anys per sortir del pou “profund i fosc” en què estava.
I què sentia? Bàsicament, tenia el convenciment que moriria aquell mateix dia. I, així, cada dia durant dos anys: “Estava convençut que m’estava morint i només tenia 21 anys… Si em feia mal de cap, creia que era perquè tenia un tumor com un pepino“. Aquell va ser un punt d’inflexió importantíssim en la seva vida, ja que va canviar-li la manera de veure la vida: “No li desitjo a ningú estar tant de temps amb la sensació que moriràs aviat perquè és horrible”. Diu que aquest ha estat el forat més profund en el que ha estat mai: “És el pitjor lloc on he estat i no vull tornar-hi mai“.
En aquesta entrevista, Alberto Chicote també ha reconegut que al seu pare no va fer-li gens de gràcia saber que voldria ser cuiner perquè hauria preferit que estudiés una carrera com ell sempre havia volgut fer. No obstant això, ben content deu estar de veure com de bé li ha anat econòmicament al seu fill en aquesta professió. A més a més, també ha recordat la famosa i inesperada trucada que van fer-li des d’Atresmedia quan van oferir-li ser el presentador de les campades.
Ell, que tot just acabava d’estrenar Pesadilla en la cocina, no les tenia totes perquè era plenament conscient de la pressió que suposava. Després d’un dinar amb qui seria la seva primera companya en aquesta aventura, però, va decidir-se a córrer el risc sense imaginar-se que acabaria sent la cara visible de les campanades d’Antena 3 durant més d’una dècada.
