Joan Carles de Borbó ha tingut moltes amants al llarg de la seva vida, dones que ocupen una llarga llista de noms que a poc a poc van filtrant-se a la premsa. L’última en confessar haver-se deixat captivar pels seus encants ha estat la fotoperiodista Queca Campillo, que va treure a la llum aquesta aventura en una autobiografia en format d’àudio que ha aconseguit HBO.
Sobre aquesta relació extramatrimonial, la que diu que va durar diversos anys, s’ha sabut que Sofia n’era coneixedora perquè la mateixa Queca va fer-ho evident. Com? Van coincidir tots tres en un acte oficial, moment en què la fotògrafa va seure tot just davant del matrimoni reial. I què va fer perquè Sofia sabés que ella estava mantenint relacions amb el marit? Bàsicament, obrir-se de cames durant uns segons i delectar el monarca amb les seves parts íntimes sense roba interior.
Com era Queca Campillo? Fotoperiodista i amant de Joan Carles de Borbó
Aquesta anècdota ja dona alguna pista sobre el caràcter d’aquesta dona, a qui Jorge Javier Vázquez va conèixer bé. És ell qui dona més detalls sobre la personalitat d’aquesta amant de Joan Carles, a qui no deixa gaire bé en la seva columna de Lecturas: “Recordo que parlava molt malament de Letícia, però estic convençut que era perquè al Borbó no li queia bé i ella parlava en boca seva”.
Això per una banda, però com era aquesta amant de l’emèrit espanyol? “Queca era una dona obsessionada pel seu físic fins a límits malaltissos, potser perquè no suportava que Joan Carles l’hagués canviat per una dona més jove i més rossa. Queca detestava la gent grassa i manifestava la seva grassofòbia amb crueltat i sense miraments. Queca era de dretes, classista, moltes vegades maleducada, masclista i misògina. Era d’aquelles que titllaven de p… una dona així com així. Era sorda d’una oïda per culpa d’un accident, crec recordar, i això generava escenes molt divertides”.
Ara bé, no tot el que diu sobre ella és dolent: “A més a més, Queca Campillo era una dona que tenia un costat tendre. Jo la veia molt sola i va morir de càncer. Quan va emmalaltir, va retirar-se al seu Càceres natal i no va voler veure ningú”. Una dona de caràcter, pel que sembla, que no tenia pèls a la llengua i a qui no li feia vergonya dir allò que pensava encara que fos políticament incorrecte. Ella hauria anat escampant el rumor sobre la seva aventura amb Joan Carles a diversos companys de professió, pel que diuen, però no va ser fins al final de la seva vida que en va parlar obertament en aquests diaris que ara han vist la llum.
1 
