Cristina de Borbó està preocupada per Juan Urdangarin, si fem cas a les informacions que els envolten. Pocs dies després de fer 25 anys, s’han filtrat a la premsa detalls nous sobre la vida del més discret dels seus quatre fills. Ell mai no ha volgut col·locar-se sota els focus i, de fet, va marxar a viure a Londres tan aviat com va poder per distanciar-se de l’expectació mediàtica que el persegueix quan passeja per Madrid.
Sempre s’ha dit que ell va ser qui més patir l’esclat del cas Nóos i el posterior empresonament d’Iñaki, ja que era més gran que els altres quan tot va saber-se. S’ha confirmat que va patir assetjament escolar, per exemple, un detall que l’hauria convertit en un dels protegits de la seva mare.
La premsa alemanya ha analitzat les imatges de mare i fill del passat cap de setmana, quan van coincidir a la boda de Teodora de Grècia. Allà, va veure’s Cristina agafada del seu braç i molt pendent de tots els moviments del seu primogènit. Bunté ha publicat un article en què assegura, amb contundència, que la infanta espanyola està “molt preocupada” perquè el noi li ha dit que viuria “reclòs” fora d’Espanya.
Juan Urdangarin, “seriós i preocupat” en l’última reaparició pública
En aquesta reaparició pública, Juan Urdangarin s’ha deixat veure amb una cara apagada i “una mirada seriosa i gairebé preocupada“. La premsa internacional considera que s’ha evidenciat que estava incòmode en aquesta posició, amb molts flaixos pendents dels seus moviments.
No deu ajudar que la mare estigui tan a sobre d’ell, sobretot ara que diuen que el jove hauria trencat la relació amb la seva parella i hauria decidit passar una temporada a Madrid per canviar d’aires. És un misteri si ha deixat la feina al Regne Unit o no, així que serà el temps qui digui què passa amb el gran d’aquesta família.
Però què li passa realment? Ell no vol que es parli de la seva vida privada, però els rumors i les especulacions s’estan multiplicant els últims dies. De res no serveix que els reporters el persegueixin perquè mai no respon les preguntes que li fan, de tal manera que l’única esperança dels més tafaners és que algú del seu entorn proper acabi parlant al respecte.
