Corinna continua amb la pluja de retrets cap a Joan Carles de Borbó en la segona entrega del seu pòdcast. En aquesta ocasió, se centra en analitzar un dels moments més traumàtics de l’emèrit, la mort del seu germà Alfonso. El noi només tenia 14 anys quan un tret accidental va treure-li la seva vida, un episodi que sempre ha perseguit el Borbó perquè ell era l’únic que estava amb ell en aquell moment.
Mai no va haver-hi una autòpsia o una investigació oficial, el que ha donat ales a molts per pensar que Joan Carles podria haver-lo matat a propòsit en un atac de ràbia i gelosia. En la versió oficial que van publicar, la Casa Reial va assegurar que Alfonso estava netejant un revòlver amb el germà quan la pistola es va disparar sola i la bala li va anar a parar al cap, matant-lo a l’instant. Existeix una altra versió explicada per la periodista Pilar Urbano, però, en què deia que Joan Carles estava estudiant quan el germà va entrar a l’habitació fent veure que tenia una metralleta a les mans: “El germà gran estava assegurat a la cadira, quan hauria agafat una pistola del calaix i l’hauria apuntat al cap abans de prémer el gallet. Allò havia de ser un joc, però va tenir un desenllaç tràgic”.
Corinna aporta informació exclusiva sobre la mort del germà petit de Joan Carles, la que va produir-se quan l’emèrit tenia 18 anys: “Ell em deia que el seu germà era realment el millor jugador de golf, el més guapo, el qui més brillava en la família“, explica. Assegura que en la seva versió hi ha una zona grisa i que el 2006, durant els seus caps de setmana secrets, l’emèrit hauria compartit amb ella la seva versió de la història: “Clarament, van estar jugant a un joc estúpid en què feien veure que es disparaven. Joan Carles va carregar l’arma i va prémer el botó, però assegura que no pensava que estigués carregada i que va ser un accident. En el fons de la seva ànima, ell sent una gran culpa”.
Aquella mort sobtada va enfonsar la mare en un alcoholisme que la va forçar a estar ingressada en una clínica de desintoxicació: “Em diu que la seva mare va arribar a beure’s el seu propi perfum”. I el pare? Ell és el protagonista dels principals malsons de Joan Carles, ja que la part més horrible de la mort d’Alfonso és que el pare de Joan Carles li va preguntar, amb la veu plena d’ira, si l’havia volgut matar: “La primera reacció del pare va ser fer-li prometre a Joan Carles que no va fer-ho a propòsit. Em puc imaginar com devia sentir-se, ja que allò significava que el pare va plantejar-se que podria haver disparat deliberadament al germà”, prossegueix.
50 anys després de l’accident, aquest continuaria sent un tema complicat per a ell: “La imatge del germà a terra sempre està al seu cap. Sovint el descriuen com un home melancòlic i crec que hi ha una tristesa profunda en ell que està a dins seu, té canvis d’humor i se sent sol precisament arran d’aquest trauma”.
Com era la relació de Joan Carles i Corinna?
En un altre moment d’aquest pòdcast, explica que Joan Carles de Borbó va intentar ajudar-la a preparar l’esmorzar i no va saber ni tan sols fer unes torrades perquè les va cremar. En el seu millor moment, diu que creuen que tenien una cosa molt més íntima i profunda a una infidelitat normal: “Crec que ell va descobrir una nova manera de viure fora de Palau amb mi que mai no havia experimentat amb cap de les altres nòvies. Gaudia de la normalitat de tot al meu costat”.
Diu que recorda un moment concret en què va voler que ell se sincerés i va preguntar-li sobre la seva infància. En aquell moment, ell li hauria entregat un llibre sobre la seva vida. En aquest llibre, posaven èmfasi en la figura paterna: “Com a noi traumatitzat, va desenvolupar una capacitat de camuflar els seus sentiments reals i va aprendre a fingir el que els altres volien que fos. Va crear una personalitat camaleònica. Ell pateix una sensació d’abandonament, no tenia l’empatia amb què hauria crescut si hagués estat en una família normal”.
Com més temps passaven junts, més s’adonava Corinna que hi havia alguna cosa darrere de la falsa modèstia del rei espanyol: “Tot s’anava sortint a la llum. Coses que per mi eren tan inusuals que em referia a ells com la cort dels miracles perquè eren coses que anaven arribant de sobte. Ell trucava a algú que tenia una gran varietat de vins caríssims i li deia que volia que li enviés algun. El següent que veies era que arribaven vint capses d’aquell vi impagable. Els seus desitjos eren ordres per als altres. La gent es deixava la pell només per fer-li la pilota”.
Corinna assegura que Joan Carles estava acostumat a un nivell de vida molt alt: “Jo el veia arribar dels seus viatges i estava feliç com un nen de cinc anys, sempre tornava amb bosses plenes de diners en efectiu. Jo em quedava sense paraules i li deia que què era tot allò. Ell em deia que una bossa era del seu amic tal, que l’altra bossa era d’un altre company… Ho explicava com si fos normal“. Un seguit de confessions de l’antiga amant de l’emèrit que tornen a col·locar-lo a primera línia.
1
