Carles III d’Anglaterra continua immers en una nova rutina des que ha ascendit el tron. La mort d’Elisabet II ha fet que totes les mirades se centrin en ell, un home que ha hagut d’esperar molts anys fins a aquest moment. De moment ha protagonitzat un parell de vídeos controvertits que s’han viralitzat en mostrar la seva cara més irascible, un fort caràcter del que torna a parlar-se a la premsa britànica. Ara se centren, però, en analitzar les manies que tindria el nou monarca anglès en la seva vida privada.
Alguns treballadors de Palau han aprofitat per treure a la llum quines són les seves principals extravagàncies, el que sempre fa molta gràcia. Entre elles, destaquen manies com que Carles III exigeix que l’aigua de la banyera sempre estigui a una temperatura entre els 18 i els 20 graus, així com que el tap estigui disposat d’una manera en concret. La tovallola sempre hauria d’estar col·locada exactament de la mateixa manera i hauria donat ordre al majordom que la pasta de dents sempre estigui col·locada a 2,5 cm del raspall.
Treballadors de la casa reial britànica treuen a la llum algunes manies de Carles III
Queda clar que no ha de ser fàcil conviure -i molt menys servir- amb el nou rei. I és que la llarga llista de manies no acabarien aquí. També asseguren que no pot entrar al llit sense que el pijama estigui planxat i que necessita dormir amb les finestres obertes fins i tot a l’hivern.
Carles III seria un home de costums molt marcats, el que demostra que exigeixi als cuiners que en el menú de l’esmorzar hi hagi sempre ous cuits que prèviament han necessitat una cocció de 7 minuts: “Vol que li serveixin dues prunes, però només se’n menja una. La instrucció oficial és que vol que col·loquem dues peces i una mica de suc en una tassa. Mai es menja les dues, així que un matí li vaig servir només una i em va fer cridar per demanar-me que li portés l’altra que no es va menjar”, ha explicat un treballador de la casa reial.

Un home de costums extravagants i d’exigències estranyes, acostumat al luxe i a l’atenció d’un munt de servents que s’han de mossegar la llengua encara que els hi demana haver d’estar pendents de detalls així.