Carlota Corredera ha estat una de les darreres acomiadades de Sálvame en la seva renovació integral. Després de 13 anys en plantilla, la presentadora abandonava el vaixell i desapareixia de televisió per provar sort amb altres projectes. Encara no s’ha filtrat cap d’ells i, de fet, ni tan sols ella mateixa vol anunciar de què es tracten.
Què està fent ara mateix, doncs? Aquest dimecres ha aparegut en la presentació d’un programa nou, en el que ha assegurat que està “molt bé” i aprofitant el temps lliure per poder dedicar-se més a si mateixa i recuperar-se després de tant de temps en el focus. Cal recordar que ella mateixa va confessar que està anant a teràpia per aprendre a reaccionar d’una altra manera quan rep crítiques i missatges enverinats dels detractors, uns missatges que l’estaven afectant massa. En el mateix sentit, Carlota assegura que no està veient Sálvame ni Supervivientes perquè vol desconnectar de debò d’aquesta part de la seva vida: “En el meu futur laboral més pròxim hi ha televisió i no televisió, només puc dir això perquè és molt aviat“, deia davant dels micròfons d’Europa Press.
Carlota Corredera parla del seu drama familiar en un llibre
La periodista va anunciar que publicaria el seu llibre més personal, el que ha nomenat Tú también. En ell reconeix que va viure diversos traumes en la seva infància que l’han acabat marcant: “He viscut problemes familiars que van provocar que em refugiés en el menjar per no pensar-hi”. A què es refereix? Bàsicament, a les morts del pare i del germà.
“El meu pare va saber que estava molt malalt justament quan jo vaig arribar a Santiago per estudiar Periodisme. Òbviament, saber-ho va suposar un terratrèmol devastador que va sacsejar el meu món. El menjar em va ajudar a aguantar la por i el dolor. Va poder sobreviure durant dos anys de lluita, però finalment va acabar morint i ens va deixar més que orfes. Ens vam quedar sense guia, sense brúixola, sense el nostre heroi. Crèiem que tiraríem endavant i que es curaria, però no va poder ser així”, explica sincerament. En una entrevista que va concedir al programa Volverte a ver, la presentadora va voler aplaudir la figura del seu pare: “Era una persona excepcional de qui vaig aprendre molt i que em va deixar un llibre d’instruccions per a la vida que encara em serveix. La seva mort em va baixar als inferns, però si aquí estic aquí és perquè tinc uns pares excepcionals”.
El problema? Que un any després, Carlota Corredera i la seva família també van haver de fer front la mort del seu germà Fernando quan aquest només tenia 18 anys. En aquest cas, tot va ser encara pitjor perquè va morir sense previ avís en un accident de moto: “La tristesa va ser tan immensa i insuportable que vaig pensar, de debò, que aquell era el nostre final. Pensava que mai no sortiríem del pou negre on ens havíem quedat”.
Si en aquell moment no van acabar d’enfonsar-se del tot, segons explica ara, és perquè la mare no els va permetre que renunciessin a la vida: “No va deixar que caiguéssim en un pou de tristesa. De fet, només unes hores després d’escampar les seves cendres al riu, la meva mare i jo vam començar una nova vida. Em va aixecar la persiana de l’habitació i em va dir que havíem de continuar vivint per nosaltres i també per ells, encara que aquestes morts encara ens fessin mal”, tot un exemple que Carlota ha tingut present des de llavors.
