No hi haurà un tercer mandat per a Eloi Badia a l’Ajuntament de Barcelona. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, no comptarà amb el seu actual regidor d’Ecologia en les llistes de Barcelona En Comú (BeC) per a intentar revalidar el poder després de les eleccions municipals d’aquest maig. Badía ha assenyalat que el motiu és la seva pròxima paternitat.
El regidor dels Comuns ha estat qüestionat des d’alguns sectors per la seva gestió municipal al llarg dels últims vuit anys, havent de fer front a sengles querelles per la seva actuació al capdavant de la incineradora Llisa i la cessió d’un immoble municipal a un col·lectiu okupa. A més, sofreix el desgast d’algunes decisions judicials després d’haver intentat sense èxit municipalitzar la gestió de l’aigua o implantar una Zona de Baixes Emissions (ZBE) per a reduir la contaminació de la ciutat.
Una de les principals controvèrsies en la qual s’ha vist involucrat Eloi Badia és la gestió que ha dut a terme al capdavant de la incineradora Llisa. Com a president d’aquesta companyia pública recau sobre ell una denúncia de la Fiscalia i de la plataforma Airenet per un presumpte delicte ecològic per superar els nivells de contaminació permesos.
En matèria de contaminació, Eloi Badia, en la seva condició de vicepresident de l’àrea d’Ecologia en el AMB, també s’ha vist afectat per l’aplicació de la ZBE en l’àrea metropolitana de Barcelona. El seu disseny i implantació va generar nombroses protestes de veïns, entitats i plataformes, que rebutjaven frontalment l’àmbit d’aplicació i l’abast de les exigències als vehicles.
A això cal afegir les situacions judicials que s’han vingut succeint en els últims mesos. La primera al març de 2022, amb la sentència del TSJC que va tombar la ZBE en al·legar que l’àmbit geogràfic d’aplicació era excessiu. Ara com ara, l’Ajuntament de Barcelona i el AMB han apel·lat aquesta suspensió al Tribunal Suprem, que ha de pronunciar-se pròximament de la legalitat de la ZBE.
El segon va venir al desembre de 2022, quan el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va condemnar a Espanya per no complir amb els alts nivells de contaminació i la falta de mesures correctores en ciutats com Madrid i Barcelona.
OKUPES
Altra de les principals polèmiques ha estat la seva decisió de cedir l’antiga comissaria de la Policia Nacional en el barri de Gràcia, coneguda com el Casal Tres Lliris, a una associació okupa del barri. L’edifici, que va ser okupat al novembre de 2015 per la Associació de Joves de Gràcia, va comptar amb el beneplàcit de l’ajuntament perquè en 2017 aquesta associació renovés per quatre anys més la seva estada en aquest immoble de titularitat municipal.
Aquesta situació en cap moment va passar per alt en el veïnat, ja que alguns veïns es van queixar de l’incivisme dels okupes i van acabar denunciant per malversació i prevaricació al consistori davant la justícia, la qual cosa va implicar l’obertura d’un judici contra Eloi Badia, qui va declarar el setembre passat per aquests presumptes delictes. Algunes informacions indiquen que Badia va autoritzar que es destinessin més de 40.000 euros per a reparar diversos desperfectes del local okupat per a millorar les seves condicions i la insonoritat de l’edifici.
GESTIÓ DE L’AIGUA
A això cal sumar els intents fallits per a municipalizar el servei de gestió de proveïment de l’aigua a Barcelona, que s’ha vist sotmès a constants revessos judicials.
Aquest assumpte ja ve d’antany quan l’executiu de Colau va intentar tirar endavant al llarg de la primera legislatura el projecte d’una multiconsulta que incorporava una pregunta sobre la gestió de l’aigua, però al no comptar amb la majoria suficient en el ple del consistori, la proposta no va acabar tirant endavant. A més, el reglament de participació ciutadana que havia de donar cobertura legal a la multiconsulta, va acabar sent anul·lat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) al novembre de 2019 atès que la normativa no es va sotmetre a un segon període d’exposició pública després d’introduir modificacions rellevants amb posterioritat a la seva votació. Així mateix, el tribunal va argumentar que les consultes locals han de ser autoritzades pel Govern d’Espanya, alguna cosa que no va succeir.
A tot això, cal sumar que el Tribunal Suprem va avalar en una sentència, també al novembre de 2019, la creació de l’empresa mixta entre Agbar i el AMB, ens presidit per Ada Colau. Així, es donava carpetada a la possibilitat que la gestió de l’aigua a la ciutat passarà a mans municipals.
PORTA A PORTA
El sistema individualitzat de recollida de residus domèstics, conegut com a “porta a porta” i que es va introduir en 2021 el barri de Sant Andreu de Palomar, actuant com a banc de proves per a estendre’s en un futur en tota la ciutat, també va generar polèmica. Nombroses han estat les crítiques rebudes per part dels veïns, que han apuntat al regidor de BeC com a responsable dels problemes que ha portat el desplegament del “porta a porta”, així com la seva obstinació per voler aplicar ràpidament el sistema de recollida sense el consens necessari. En l’actualitat, veïns continuen mostrant el seu rebuig mitjançant diverses manifestacions, queixes en els consells de barris i protestes en actes protagonitzats pel regidor. Principalment addueixen que el “porta a porta” provoca un augment de la brutícia als carrers, aparició de rosegadors i que que ha causat la falta de contenidors en el barri, acumulant escombraries, així com un augment del soroll dels vehicles de recollida de residus.
Degut a les pressions i mobilitzacions veïnals i de l’oposició aquest sistema no s’ha arribat a estendre a altres barris, tal com estava previst en un inici.
FUNERÀRIA
Altra de les mesures que van anunciar els comuns en la passada campanya electoral va ser la de proposar la creació d’una funerària pública, amb l’intent de desprivatizar el sector fúnebre a Barcelona.
La realitat ha acabat allunyant aquesta promesa electoral, atès que el ple municipal va tombar el projecte de Colau i Badia per a crear una funerària pública. L’executiu de Colau intent vendre el 15% que li quedava sobre l’empresa Serveis Funeraris de Barcelona (SFB) motivant així, segons van denunciar els crítics amb aquesta mesura, l’efecte contrari que van predicar en la campanya de 2019 amb la privatització total del sector.
També ha estat qüestionada en els últims anys la gestió de Badia sobre el manteniment en els cementiris municipals, arribant a provocar l’ensulsiada de 144 nínxols en el cementiri de Montjuïc en 2017. Això fet va motivar una querella contra el regidor acusant-ho de diversos delictes, atès que l’ensulsiada va ocasionar que les restes òssies dels difunts quedessin al descobert barrejant-se entre ells.
A més de les carteres d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Eloi Badia és el regidor del districte de Gràcia, així com el president de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona (IMPJB). Precisament, aquesta última empresa es va veure afectada per una denúncia d’assetjament sexual, en denunciar-se que es va atendre una denúncia d’una treballadora del IMPJB que demandava a un directiu d’aquesta empresa per un presumpte episodi de violència de gènere. Per aquesta raó, el Jutjat social número 3 de Barcelona va condemnar en 2021 a l’empresa municipal a indemnitzar a dues treballadores que havien sofert assetjo masclista.
Arran d’aquesta sentència, el Síndic de Barcelona va obrir una actuació d’ofici per a saber quina és la situació actual en aquest organisme municipal respecte a la desigualtat i la discriminació per raons de sexe, així com identificar quines accions s’han dut a terme per a la prevenció de situacions d’assetjament. El sindicat CGT va arribar a demanar la dimissió de Badia, ja que entenia que aquest va actuar amb passivitat i que va ignorar les peticions de reunió que se li feien.
En el districte de Gràcia, en el pregó de les festes a l’agost de 2022 Badia va ser rebut per alguns assistents amb xiulets, després que Colau optés per no acompanyar-li com sí que va fer en l’edició de 2021, en la qual també va ser esbroncada.
Un altre episodi va ser quan l’Ajuntament va eliminar el parc situat entre la Ronda de Dalt i la carretera de Sant Cugat per a construir en el seu lloc dos blocs de 34 habitatges de caràcter dotacional, segons el pla municipal, un fet que va motivar la manifestació dels veïns de Vallcarca i els Penitents.
També va rebre crítiques Badia pel projecte de la Baixada de la Glòria, ja que alguns veïns veuen limitada la seva mobilitat en el barri per per el que considran nul manteniment i inversió en les escales mecàniques que els connecten els serveis bàsics de la ciutat.
