El dret a triar metge, especialista o hospital dins del sistema públic de salut és un dels elements millor valorats pels ciutadans a Espanya. Així ho recull un estudi realitzat per Ipsos sobre percepció de la sanitat pública a Espanya, basat en 6.000 entrevistes a usuaris en totes les comunitats autònomes.
Els resultats situen a la Comunitat de Madrid com la regió amb la valoració més alta del sistema de lliure elecció sanitària, amb nivells elevats tant de coneixement com d’ús efectiu d’aquest dret entre els ciutadans. Les dades mostren nivells de coneixement, ús i satisfacció desiguals entre comunitats autònomes.
Madrid està al capdavant de totes les regions en aquesta matèria, ja que el 71% dels ciutadans sap que pot triar metge de família dins del sistema públic (10 punts més que la mitjana nacional, situada en el 61%).
A més, les dades reflecteixen un alt grau de familiaritat dels ciutadans madrilenys amb les possibilitats d’elecció dins del sistema sanitari públic. El nivell de coneixement de Madrid respecte a la lliure elecció de metge de família és seguit de prop per Galícia (69%), Astúries i Andalusia (tots dos 68%).
En el cas de la lliure elecció de metge especialista, Madrid aconsegueix un 48%, mentre que en atenció hospitalària se situa en el 56%, en tots dos casos molt per sobre de la mitjana nacional (28%). En especialista, Madrid se situa clarament per davant d’altres comunitats com Balears (33%), Cantàbria (31%) i La Rioja (30%). En l’àmbit hospitalari, a Madrid (56%) li segueixen Andalusia (30%) i illes Balears (29%).
Per contra, les comunitats amb menor grau de coneixement de la lliure elecció són Navarra i País Basc (totes dues amb un 48%), i Balears (44%) en el cas d’atenció primària; Canàries (18%), Extremadura (17%) i Aragó (16%) en el cas de metge especialista; i, Canàries (16%), Extremadura (13%) i Aragó (12%) en el cas d’atenció hospitalària.
EXERCICI REAL DE LA LLIURE ELECCIÓ
L’ús efectiu del dret és més baix que el seu coneixement, però amb grans diferències territorials. La mitjana nacional se situa en un 45% en atenció primària, un 18% en especialista i un 16% en hospital.
En ús real de lliure elecció de metge de família, Andalusia (53%), Cantàbria (51%), Madrid (46%) o Galícia (46%) són les comunitats amb major exercici, totes elles per sobre de la mitjana nacional (45%). Els percentatges més baixos corresponen a Extremadura (38%), Comunitat Valenciana (37%) i Aragó (34%).
En el cas d’ús real de lliure elecció per a rebre atenció especialitzada, Madrid és líder amb un 26%, seguida de Balears (22%), La Rioja i Castella-la Manxa (21%), totes elles per sobre de la mitjana nacional (18%). En la part baixa del rànquing d’ús d’especialitzada es troben Galícia i País Basc (13%) i Extremadura (12%).
Respecte a l’atenció hospitalària, Madrid torna a destacar amb un 27%, seguida de Balears (22%) i Andalusia i Castella-la Manxa (16%), mentre que les xifres més baixes corresponen a País Basc i Castella i Lleó (9%), Astúries (7%) i Extremadura (5%).
NOTABLE PER AL DRET A LLIURE ELECCIÓ
La valoració de la lliure elecció sanitària se situa en nivells elevats entre els ciutadans, amb diferències entre comunitats autònomes i una posició destacada de Madrid en aquest àmbit.
Referent a això, la directora d’Opinió de Ipsos, Silvia Bravo, va dir a Servimedia que “Madrid ha obtingut la millor valoració del sistema de lliure elecció sanitària amb una nota de 7,7 sobre deu, la més alta del país i per sobre de la mitjana nacional, que se situa en 6,8”. “De fet, el 40% dels ciutadans madrilenys qualifica el dret a triar de manera excel·lent”. Li segueixen Navarra (7,4 i 29% d’excel·lent) i illes Balears (7,1 i 19% d’excel·lent). En contrast, Andalusia, Canàries i Castella i Lleó (les tres amb una puntación de 6,4), presenten les valoracions més baixes.
Per nivells assistencials, la mitjana nacional se situa en valors elevats: un 7,8 tant en la valoració de l’elecció de metge de família com d’hospital, i un 7,6 en el cas de metge especialista. En aquest context, la Comunitat de Madrid se situa per damunt o en línia amb la mitjana en els tres nivells assistencials, amb un 7,9 en atenció primària, un 7,9 en especialista i un 8,0 en hospital, la qual cosa la posiciona entre les comunitats amb valoracions més altes.
En atenció primària, les puntuacions més elevades es registren a Extremadura (8,2), La Rioja (8,1) i Galícia (8,0), mentre que Madrid aconsegueix un 7,9, en línia amb comunitats com Navarra i Múrcia. En la valoració de la lliure elecció de metge especialista, Navarra lidera amb un 8,4, seguida de La Rioja (8,1) i Extremadura (8,0), situant-se Madrid en 7,9, al mateix nivell que Galícia. En l’àmbit hospitalari, les puntuacions més altes corresponen a Navarra (8,4), seguida d’un grup de comunitats amb 8,0, entre elles la Comunitat de Madrid i Galícia, la qual cosa situa a Madrid entre les regions amb millor valoració en aquest nivell assistencial.
En conjunt, les dades reflecteixen que la valoració de la lliure elecció sanitària presenta nivells homogenis entre comunitats autònomes, amb diferències moderades segons el nivell assistencial, i amb Madrid situada de manera consistent en el grup de regions amb valoracions més altes, especialment en l’àmbit hospitalari.
MOTIUS DE CANVI
L’estudi també analitza els motius que porten als ciutadans a exercir la lliure elecció sanitària. En el conjunt d’Espanya, el principal motiu per a sol·licitar un canvi de professional o centre sanitari és la cerca d’un tracte més humà i personalitzat, que explica el 39% dels canvis realitzats, seguit de la proximitat i facilitat de desplaçament (30%) i de la rapidesa en l’atenció (20%).
Des d’una perspectiva hipotètica, els ciutadans assenyalen que exercirien la lliure elecció principalment per motius relacionats amb el tracte humà (51%) i la rapidesa en l’atenció (48%), seguits de factors com la confiança en el professional o la reputació del centre sanitari.
Aquest patró es manté en analitzar la prioritat principal a l’hora de triar professional o centre sanitari, on el tracte humà i personalitzat (22%) i la rapidesa en l’atenció (20%) se situen com els factors més determinants, per davant d’altres aspectes, com la reputació assistencial o la proximitat.
En conjunt, els resultats reflecteixen que la decisió de canviar de professional o centre sanitari combina factors relacionals i operatius, en els quals la qualitat del tracte i l’accessibilitat a l’atenció configuren els principals eixos de la lliure elecció sanitària.
MADRID, EXEMPLE DE LIDERATGE
En aquest context, la Comunitat de Madrid se situa com una de les regions on la lliure elecció sanitària presenta un major grau de consolidació, amb nivells elevats de coneixement i ús del dret en els diferents nivells assistencials. En atenció primària, el 71% dels madrilenys coneix la possibilitat de triar professional sanitari i un 46% declara haver exercit aquest dret, mentre que en atenció especialitzada i hospitalària l’ús aconsegueix el 26% i el 27%, respectivament.
Aquest comportament reflecteix un model en el qual la lliure elecció forma part de l’experiència habitual del pacient, amb un ús estès especialment en l’àmbit de l’atenció primària. Entre els qui exerceixen aquest dret, els principals motius de canvi estan relacionats amb la cerca d’una atenció més personalitzada (33%) i una major rapidesa assistencial (31%), seguits de factors com la proximitat o la reputació del centre.
Així mateix, l’exercici de la lliure elecció es vincula a l’experiència derivada del canvi de professional o centre sanitari, especialment en atenció especialitzada i hospitalària, on aquest dret s’exerceix amb major freqüència.
Al mateix temps, Bravo va indicar que “les preferències dels pacients situen a la Fundació Jiménez Díaz, a l’Hospital Gregorio Marañón i a l’Hospital Rei Joan Carles com els centres més sol·licitats pels madrilenys quan exerceixen el seu dret de lliure elecció sanitària”.
Des d’una perspectiva potencial, en un escenari de canvi futur, la Fundació Jiménez Díaz, l’Hospital Universitari La Paz i l’Hospital General Universitari Gregorio Marañón destaquen com els centres que més ciutadans triarien, reflectint el seu posicionament dins del sistema sanitari madrileny.
Les dades mostren que la lliure elecció sanitària en la Comunitat de Madrid presenta nivells elevats de coneixement i ús, especialment en atenció primària, i que aquest exercici es vincula a l’experiència percebuda pels pacients després del canvi de professional o centre sanitari.
SOBRE L’ESTUDI
L’estudi es basa en 6.000 entrevistes a ciutadans majors de 18 anys usuaris de la sanitat pública, realitzades entre el 29 de gener i el 17 de febrer de 2026 en totes les Comunitats i Ciutats Autònomes.
La mostra inclou 1.000 entrevistes en la Comunitat de Madrid, amb ponderació demogràfica i territorial. El marge d’error és de ±1,39% per al total de la mostra i ±2,38% per a la mostra de Madrid, sota el supòsit de màxima incertesa (p=q=0,5) i un nivell de confiança del 95,5%.
