L’Institut Coordenadas de Governança i Economia Aplicada ha reclamat al Govern que prorrogui els contractes de concessió de les autovies de primera generació, que vencen al desembre, i que aprovi un Pla Nacional d’Urgència per a la Conservació i Modernització de Carreteres 2027-2036, amb objectius, indicadors i una memòria econòmica pluriennal.
La proposta es recull en l’informe de posicionament Espanya necessita un pla d’urgència per conservar i modernitzar les seves carreteres, elaborat per l’equip d’Infraestructures Civils de l’Institut. El document recorda que Seopan va xifrar el 2025 en 11.494 milions d’euros la inversió mínima necessària per cobrir el dèficit acumulat de conservació i dur a terme actuacions de seguretat viària, digitalització, recàrrega i transició ecològica, als quals cal afegir 38.447 milions d’euros per a la reposició durant els pròxims 25 anys.
El vicepresident executiu de l’Institut Coordenadas, Jesús Sánchez Lambás, ha afirmat que «conservar no és gastar en allò que és vell: és defensar el valor del patrimoni que ja s’ha pagat». En la seva opinió, «Espanya no pot normalitzar que les seves grans xarxes es gestionin de crisi en crisi. La conservació exigeix anticipació, continuïtat i responsabilitat mesurable».
L’informe adverteix que al desembre finalitzen els deu contractes de concessió adjudicats el 2007 sobre 993 quilòmetres de les autovies A-1, A-2, A-3, A-31 i A-4, al voltant del 9,5 % de la xarxa estatal lliure de peatge. A això s’hi afegeix la suspensió de licitacions de conservació per valor de 1.006 milions d’euros arran del recurs de la patronal ACEX contra el nou plec de condicions. Per aquest motiu, el Ministeri de Transports preveu recórrer a contractes d’emergència per garantir la continuïtat del servei als trams que reverteixen a l’Estat.
Pròrroga, no emergència
Per a l’Institut, l’emergència pot evitar un buit en la prestació del servei, però és «una mala arquitectura de gestió per a corredors estratègics». La finalització d’aquests contractes «era coneguda des del moment de la seva adjudicació», per la qual cosa l’informe atribueix la situació a una fallada en la planificació de la transició.
Com a alternativa, proposa una pròrroga transitòria dels contractes de concessió actuals, amb les mateixes obligacions i indicadors de qualitat, i la tramitació urgent d’un model estable per a aquests corredors i els seus trams adjacents. Com a solució de fons, planteja un nou pla de concessions per als corredors més importants del país.
SINISTRALITAT
La seguretat viària és el principal argument de l’informe. Segons dades de Seopan, si es comparen els dos anys anteriors a l’inici dels contractes amb els dos últims anys de funcionament, els índexs de perillositat i de mortalitat d’aquests corredors s’han reduït de manera molt significativa, malgrat suportar una intensitat de trànsit i una proporció de vehicles pesants superiors a la mitjana. El document contraposa el bon estat de trams com el de l’A-1 entre Santo Tomé del Puerto i Burgos amb el de l’A-4 entre Despeñaperros i Còrdova, gestionada mitjançant contractes ordinaris.
L’Institut també esmenta el deteriorament de les autopistes de peatge que han revertit a l’Estat, com ara la R-3, la R-5, l’AP-41 o l’AP-4, aquesta última amb un programa d’actuacions d’uns 270 milions d’euros. L’organització conclou que la conservació posterior ha d’estar contractada, dotada pressupostàriament i operativa abans de la finalització de cada concessió.
L’informe també demana redissenyar el plec de condicions recorregut, que assigna 60 punts a l’oferta econòmica i 40 a prestacions addicionals avaluades automàticament, per garantir una relació qualitat-preu real. Al seu parer, la licitació d’un servei crític no s’hauria de convertir «en una competició gairebé exclusiva pel preu».
Entre les seves tretze recomanacions també hi figuren un programa d’actuació urgent en ferms, ponts, drenatge i túnels; un observatori independent amb dades obertes; la rendició de comptes anual davant les Corts, i l’avaluació de la col·laboració publicoprivada amb criteris de valor per diners, prenent com a referència el Pla Extraordinari de Carreteres d’Aragó.
