L’Institut Coordenadas de Governança i Economia Aplicada (ICGEA) ha advertit d’una bretxa «rellevant» entre la informació contractual que es publica formalment i la que la ciutadania pot localitzar efectivament als canals públics de transparència. El seu informe especial Contractació pública i transparència conclou que 105 dels 253 contractes fiscalitzats en polítiques de protecció i promoció social no figuraven al Portal de Transparència de l’Administració General de l’Estat, tot i estar publicats a la Plataforma de Contractació del Sector Públic.
Segons l’Institut, aquests 105 contractes sumen 260,58 milions d’euros, el 58,41% dels 446,14 milions fiscalitzats. Per a l’entitat, aquesta dada demostra que la transparència no es pot mesurar únicament per l’existència formal d’informació en alguna plataforma administrativa, sinó per la capacitat real de localitzar-la, accedir-hi i relacionar-la per reconstruir el recorregut d’una decisió de despesa pública.
L’estudi parteix de l’Informe de fiscalització número 1.696 del Tribunal de Comptes, aprovat el 22 de setembre de 2026, i elabora un desglossament propi per ministeri i entitat a partir dels seus annexos. L’anàlisi comprèn 253 contractes per valor de 446,14 milions d’euros, cinc convenis per 22,14 milions i 53 encàrrecs a mitjans propis per 222,44 milions, vinculats a l’àrea de despesa 2 dels Pressupostos Generals de l’Estat.
L’ICGEA subratlla que el mateix Tribunal de Comptes conclou que, amb caràcter general, els òrgans fiscalitzats compleixen les obligacions de publicitat i transparència. Tanmateix, identifica incompliments i deficiències concretes que, analitzats conjuntament, evidencien una traçabilitat pública opaca en diferents fases de la contractació.
UNA BRETXA DE TRANSPARÈNCIA
La principal alerta de l’anàlisi no és la inexistència d’informació, sinó la seva fragmentació. El Tribunal de Comptes no va localitzar al Portal de Transparència 105 contractes que sí que constaven a la Plataforma de Contractació del Sector Públic. La incidència afecta el 41,50% dels expedients analitzats, però representa el 58,41% de l’import fiscalitzat, a causa del pes econòmic d’alguns dels contractes afectats.
«Una Administració no és transparent perquè publiqui un document en algun racó recòndit del seu ecosistema digital. La transparència exigeix que la informació sigui accessible, traçable, comparable i reutilitzable. Si el ciutadà necessita saber prèviament en quina plataforma ha de buscar cada peça de l’expedient, ens trobem davant d’una opacitat deliberada, inassumible democràticament», ha assenyalat Jesús Sánchez Lámbas, vicepresident executiu de l’Institut Coordenadas.
L’informe identifica, a més, una segona bretxa d’abast institucional: cap dels 53 encàrrecs a mitjans propis analitzats, per un import conjunt de 222,44 milions d’euros, figurava al Portal de Transparència. Per a l’Institut, aquesta modalitat de contractació in house presenta algunes de les deficiències més preocupants en matèria de publicitat i transparència.
El Tribunal de Comptes considera que aquests encàrrecs han d’estar subjectes a les obligacions de publicitat activa i proposa aclarir-ho expressament en una futura reforma normativa. L’ICGEA, però, sosté que aquesta obligació ja existeix i considera que el Tribunal disposa de competències suficients per exercir el control comptable sobre aquests encàrrecs. A més, el 35,85% dels encàrrecs tampoc tenia publicades les tarifes aplicables i nou es van publicar a la Plataforma de Contractació més d’un any després de formalitzar-se.
DOCUMENTACIÓ INCOMPLETA
L’anàlisi també detecta mancances en la publicació de documents necessaris per entendre per què es contracta i com s’adopta la decisió. En 75 dels 253 contractes, el 29,64%, no s’havia publicat la memòria justificativa. Pel que fa als contractes de serveis, en 93 dels 235 casos, el 39,57%, tampoc no s’havia incorporat públicament l’informe d’insuficiència de mitjans.
L’ICGEA precisa que l’absència de publicació no implica que el document no existeixi a l’expedient ni permet concloure, per si sola, que el contracte sigui il·legal. Sí que impedeix, quan la normativa n’exigeix la publicació, que tercers puguin reconstruir íntegrament la motivació contractual, i constitueix un incompliment de publicitat quan així ho determina el Tribunal de Comptes.
L’informe introdueix, a més, un matís rellevant sobre un dels percentatges més elevats de la fiscalització: 57 dels 58 contractes tramitats mitjançant procediments diferents de l’obert o el restringit no van publicar la justificació de l’elecció del procediment.
Aquests 57 casos corresponen a procediments negociats sense publicitat de l’Imserso, vinculats al programa de Termalisme i a places residencials a Ceuta. L’Institut conclou, per tant, que es tracta d’una pràctica molt concentrada i no d’un comportament generalitzat en tots els organismes analitzats.
TRANSPARÈNCIA EFECTIVA
Per a l’Institut Coordenadas, els resultats posen de manifest la insuficiència dels mecanismes de control i una resistència persistent a la supervisió ciutadana. Per això, considera necessari passar d’un model basat en la publicació de documents a un altre centrat en la transparència efectiva de les dades i en la justificació de les decisions de despesa pública, sotmeses tant al control ciutadà com al control comptable del Tribunal de Comptes i al control judicial.
L’estudi detecta documents escanejats o manuscrits, mètriques econòmiques no homogènies i discrepàncies en el nombre de licitadors en 37 contractes, circumstàncies que dificulten comparar, agregar i analitzar sistemàticament la contractació pública.
«El problema no és només quant es publica, sinó si allò que es publica permet entendre què es contracta, per què, mitjançant quin procediment, amb quina concurrència, a qui s’adjudica i amb quin resultat. La traçabilitat ha de funcionar de principi a fi i no pot dependre que el ciutadà es converteixi en un professional altament qualificat per rastrejar l’expedient saltant d’una plataforma a una altra», ha afirmat Sánchez Lámbas.
Entre les mesures proposades per l’ICGEA hi ha l’establiment de controls automàtics, amb estàndards de compliment rigorosos i obligatoris, que alertin de la documentació preceptiva pendent de publicació; la conciliació periòdica entre la Plataforma de Contractació del Sector Públic i el Portal de Transparència; la publicació dels encàrrecs a mitjans propis juntament amb les seves tarifes; l’impuls de la programació contractual abans de l’inici de cada exercici, i l’ús de formats oberts i reutilitzables.
L’Institut també planteja publicar indicadors periòdics per organisme sobre expedients complets, terminis de publicació i concurrència, així com reforçar les competències de control comptable.
L’entitat considera que aquestes mesures, que al seu parer requeririen un esforç normatiu mínim mitjançant modificacions de poques pàgines al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), permetrien reforçar la rendició de comptes sense confondre les deficiències de publicitat amb irregularitats materials que la fiscalització no acredita.
L’objectiu, conclou l’ICGEA, ha de ser que la transparència deixi de dependre del lloc on es troba cada document i passi a mesurar-se per la possibilitat real de seguir el rastre complet de cada decisió contractual. És a dir, «una transparència real com a fonament de la qualitat democràtica».
