L’Hospital Universitari Fundación Jiménez Díaz ha organitzat la jornada «Com conviure amb el càncer? Més enllà del tractament: cos, emocions, imatge i vida quotidiana», en què s’ha donat visibilitat a les necessitats de les pacients amb càncer de mama i s’han ofert recursos per contribuir a millorar-ne la qualitat de vida.
El càncer de mama és el tumor més freqüent en les dones, i els avenços en el diagnòstic i el tractament han contribuït a millorar notablement el seu pronòstic, amb una supervivència pròxima al 88%. L’Hospital Universitari Fundación Jiménez Díaz ha assenyalat que l’atenció a aquesta malaltia també requereix abordar les seqüeles físiques, els canvis en la imatge corporal i les repercussions emocionals que poden aparèixer durant el tractament i persistir un cop finalitzat.
«No hem de parlar únicament de supervivència, sinó de com sobreviuen les nostres pacients, de la seva qualitat de vida», ha assenyalat la doctora María Luisa Sánchez de Molina Rampérez, especialista del Servei de Cirurgia General i de l’Aparell Digestiu i coordinadora de la Secció de Mama de la Unitat de Cirurgia Endocrina i de Mama de l’hospital madrileny. Ha subratllat la importància d’atendre les necessitats que van més enllà dels tractaments estrictament mèdics i de crear espais on les dones puguin compartir les seves experiències i les de les seves famílies, sentir-se escoltades i trobar suport durant la malaltia.
La jornada ha reunit diferents perspectives professionals per abordar qüestions com l’exercici físic i la nutrició, els efectes secundaris de la malaltia i del tractament, la sexualitat, la reconstrucció de la imatge corporal, el maquillatge i l’autocura, la vestimenta, l’alopècia i el benestar.
El programa també ha inclòs un espai dedicat a les experiències en primera persona, amb la participació d’una pacient, un familiar i representants del Repte Pelayo —una expedició anual protagonitzada per cinc dones que han superat un càncer—, a més d’una sessió sobre recursos de suport i acompanyament a càrrec de l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC).
TRACTAMENTS PERSONALITZATS
Els avenços científics han permès adaptar cada vegada més els tractaments a les característiques biològiques de cada tumor. La Fundación Jiménez Díaz ha explicat que, al centre, les decisions terapèutiques s’avaluen setmanalment en comitès multidisciplinaris en què diferents especialistes posen en comú els seus coneixements per oferir l’opció més adequada en cada cas. Aquest procés també incorpora les preferències i les circumstàncies de les dones; en definitiva, la seva veu.
«Som en l’era de les decisions compartides», ha afirmat la doctora Sánchez de Molina, que ha destacat la importància d’explicar de manera comprensible les evidències científiques, les alternatives disponibles i els possibles efectes secundaris dels tractaments, perquè cada pacient pugui participar activament en les decisions sobre la seva salut.
En aquesta línia, l’especialista també ha explicat que l’hospital madrileny està desenvolupant, en el marc d’una beca del Fons d’Investigació Sanitària (FIS), una aplicació de suport a la presa de decisions compartides, destinada a facilitar la comprensió i la participació de les pacients en l’elecció del tractament.
BENESTAR DE LES PACIENTS
L’evolució de la cirurgia mamària també ha ampliat les possibilitats de preservar la imatge corporal i la funcionalitat del pit. Quan les característiques del tumor ho permeten, és possible conservar la glàndula mamària amb resultats oncològics equivalents. En els casos en què cal una mastectomia, determinades tècniques permeten preservar la pell i, fins i tot, el complex arèola-mugró, i fer reconstruccions en col·laboració amb els especialistes en Cirurgia Plàstica.
Així mateix, l’estudi del gangli sentinella permet determinar quines pacients poden evitar una extirpació més àmplia dels ganglis axil·lars, reduint el risc de seqüeles com el limfedema o les limitacions funcionals del braç. Les tècniques mínimament invasives, l’endoscòpia i la cirurgia robòtica també han ampliat les possibilitats quirúrgiques en casos seleccionats.
«Avui dia, el resultat d’una cirurgia mamària s’ha de valorar tant pel control de la malaltia com per la seva repercussió en la vida de la pacient», ha assenyalat la cirurgiana, que insisteix en la necessitat d’individualitzar les opcions per preservar la seguretat oncològica i el benestar de cada dona.
Entre les possibles seqüeles del procés hi ha la caiguda dels cabells, els canvis a la pell i les ungles, les cicatrius, les alteracions de la sensibilitat, les limitacions de mobilitat de l’espatlla, el cansament i els dolors articulars. També poden aparèixer dificultats en l’àmbit sexual, canvis en la imatge corporal i repercussions emocionals. L’exercici físic adaptat, la rehabilitació, el seguiment clínic i les intervencions específiques permeten abordar moltes d’aquestes necessitats i afavorir la recuperació funcional.
«Els canvis físics derivats del càncer de mama i dels seus tractaments poden afectar la imatge corporal, l’autoestima i la vida emocional i social, i cada pacient els viu de manera diferent», ha assenyalat, per la seva banda, la doctora Victoria Trasmonte, cap del Servei de Medicina Estètica de la Fundación Jiménez Díaz. La doctora ha apuntat que «les cures estètiques poden contribuir al benestar emocional i a la sensació d’autonomia», ajudant a afrontar aquests canvis i oferint un espai d’autocura i de connexió amb altres persones.
Tanmateix, adverteix que «no són un tractament contra el càncer ni han d’interessar a tothom», sinó que «s’han de valorar individualment i aplicar sota la supervisió de l’equip oncològic, com a complement —mai com a substitut— del tractament». Per això, recomana a les pacients consultar professionals amb experiència en oncologia estètica i coordinar amb l’equip oncològic qualsevol recomanació abans d’utilitzar productes nous o acudir a centres de bellesa, ja que alguns tractaments poden fer que la pell sigui més sensible o augmentar el risc d’infecció.
En qualsevol cas, insisteix, «no estan soles: poden demanar orientació en cada etapa i rebre un acompanyament segur i adaptat a les seves necessitats». La coordinació entre especialitats és imprescindible per oferir una atenció integral. A les aportacions de la Medicina Estètica s’hi afegeixen les de la Psicologia, que contribueix a afrontar la incertesa i les dificultats emocionals; la Nutrició, que permet atendre les necessitats alimentàries i l’estat nutricional, i la Infermeria, que té un paper essencial en l’acompanyament, l’educació sanitària i el control dels efectes secundaris. També s’hi sumen la rehabilitació i les cures complementàries orientades al benestar i a la imatge personal, sempre amb professionals qualificats i tenint en compte els tractaments oncològics de cada pacient.
ACOMPANYAMENT
El diagnòstic de càncer de mama suposa un canvi important en la vida d’una dona i pot desencadenar por, ansietat, incertesa o una reacció inicial de bloqueig. Aquestes emocions evolucionen al llarg del procés i poden reaparèixer fins i tot després d’acabar els tractaments, davant de situacions com una revisió mèdica, una prova diagnòstica o el record de la malaltia.
En aquest sentit, la doctora Mónica Jiménez Giménez, psicòloga clínica especialista del mateix hospital, ha explicat que aquestes reaccions formen part del procés d’adaptació i que la seva intensitat pot variar segons la persona i les seves circumstàncies. Durant les primeres etapes, comprendre la informació mèdica i comptar amb suport pot ajudar a afrontar la incertesa. Entre les seves recomanacions, ha destacat la utilitat d’anar acompanyada a les consultes per retenir millor la informació i resoldre dubtes, així com reorganitzar progressivament les rutines per incorporar hàbits d’autocura, activitat física i moments gratificants.
Tot i que la por i l’ansietat poden aparèixer puntualment durant la recuperació, convé demanar una valoració psicològica especialitzada quan el malestar es manté de manera constant, és difícil d’alleujar, interfereix en les activitats quotidianes o va acompanyat de crisis d’ansietat o malsons habituals.
L’entorn familiar i social també té un paper important en el benestar de les pacients. «Acompanyar no significa exigir a una dona que es mostri forta o positiva en tot moment, sinó respectar el seu ritme emocional i permetre-li expressar la por, la tristesa o la incertesa sense intentar canviar immediatament el que sent», assenyala la psicòloga. «Escoltar i comprendre, així com afavorir moments de gaudi quan la persona estigui preparada, pot contribuir a oferir un suport més ajustat a les seves necessitats», destaca.
La jornada ha posat de manifest la importància d’atendre cada dona des d’una perspectiva que tingui en compte tant l’evolució clínica com les repercussions de la malaltia en la seva vida quotidiana. Perquè, com ha recordat la doctora Sánchez de Molina, «sentir-se escoltada i compresa també forma part de les cures».
