La tercera edició del Premi Nacional d’Arqueologia i Paleontologia Fundació Palarq comptarà amb 18 projectes aspirants en la seva tercera edició. L’entitat analitzarà ara les candidatures rebudes per a determinar quins seran els 6 finalistes que entraran en la carrera d’aquesta edició del Premi. Tots els projectes aspirants estan liderats per equips de recerca pertanyents a institucions públiques espanyoles i, en tots els casos, es tracta de recerques en curs, sigui en territori nacional o a l’estranger.
El 15 de juny, un jurat internacional de reconegut prestigi en l’àmbit científic i cultural, triarà el projecte guanyador que es farà públic durant la gala de lliurament del Premi. La gala es desenvoluparà en el Museu Arqueològic Nacional (MAN), entorn que tradicionalment ha albergat l’esdeveniment.
El certamen, amb caràcter biennal, és el primer premi d’aquestes característiques concedit per una fundació privada dedicat a aquestes disciplines i està dotat amb 80.000 euros.
Projectes aspirants
‘Origen i evolució cultural de l’Homo erectus a Àfrica Oriental’. Dirigit per Ignacio de la Torre des de l’Institut d’Història del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) el projecte aborda la qüestió de quan i com l’Homo erectus i l’Achelense van emergir en la història de l’evolució humana.
‘Projecte arqueològic subaquàtic Mar de l’Ebre. Prospecció i documentació arqueològica subaquàtica dels derelictes de la Primera i la Segona Guerra Mundial en la Mar de l’Ebre’. Sota els auspicis de l’Associació Nacional d’Arqueologia Subaquàtica (SONARS), amb els investigadors Manuel J. Fumás Soldevila, Josep María Castellví i Pere Izquierdo Tugas, és un dels projectes d’arqueologia subaquàtica més important d’època contemporània.
‘Excavacions i recerques en el temple del faraó Tuthmosis III en Luxor’. Miriam Seco, del Departament de Prehistòria i Arqueologia de la Universitat de Sevilla, investiga aquest mític jaciment. Aquest temple, antany sagrat, de l’antiga Tebes és considerat com un dels grans monuments de l’Egipte faraònic.
‘Cap al comportament humà modern. Estratègies socioeconòmiques i culturals dels últims neandertals de la Meseta Nord (Cova Prado de Vargas. Cornejo, Burgos)’. L’equip format per Marta Navazo Ruiz, de la Universitat de Burgos; Rodrigo Alonso Alcalde, del Museu de l’Evolució Humana (MEH) i la Universitat de Burgos; i Alfonso Benito Calvo, del Centre Nacional de Recerca sobre l’Evolució Humana (CENIEH), analitza i estudia la dinàmica socioeconòmica del jaciment, amb la finalitat d’aportar noves dades sobre les causes que van motivar els canvis previs a la desaparició neandertal.
‘Projecte Almoloya-Bastida: poder, gènere i parentiu en una civilització oblidada de l’Edat del Bronze’. Des de Múrcia, l’equip de la Universitat Autònoma de Barcelona format pel Vicente Llull, Rafael Micó, Critina Rihuete Herrada, Eva Celdrán Beltrán, Camila Oliart Caravatti i Miguel F. G. Valério, avança en la recerca de la societat de l’Argar.
‘Explorant la Tecnologia de la Fusta dels Neandertals de l’Abric Romaní (Capellades, Barcelona)’. L’equip de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social integrat per +Palmira Saladié, +Josep Vallverdú i María Gema Chacón, treballa en un dels jaciments més importants del Paleolític mitjà. L’excepcional conservació de la fusta donarà noves interpretacions a l’estudi dels Neandertals.
‘La Draga en el context de les primeres comunitats neolítiques peninsulars’. La Universitat Autònoma de Barcelona i el Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC)-Institució Milà i Fontanals (IMF) són les institucions que afavoreixen aquest projecte liderat per Antoni Palomo Pérez (UAB), Raquel Piqué Huerta (UAB) i Xavier Terradas Batlle (CSIC-IMF). La Draga és l’únic jaciment neolític lacustre de la Península Ibèrica.
‘Evolució dels rituals, creences i pràctiques religioses-funeràries en Oxirrinc. Des de la dinastia XXVI fins a l’etapa cristià-bizantina’. Aquest projecte compta amb un equip liderat per Ignasi-Xavier Adiego Lajara de la Universitat de Barcelona-Institut de Pròxim Orient Antic (IPOA); Esther Pons Mellado, del Museu Arqueològic Nacional (MAN), i Maite Mascort Roca. Situat a 190 km al sud del Caire, Oxirrinc és un dels cinc jaciments arqueològics més grans del país amb una cronologia que abasta des de l’època Saita (664 a. C.) fins al període Cristià-Bizantí (segle VII d. C.), moment en què es produeix la invasió musulmana a Egipte, incloent-hi per descomptat, l’etapa Persa i Ptolemaic-Romana.
‘Arqueologia a la ciutat i territori de Tusculum (Itàlia). Des de l’època arcaica fins avui’. El projecte està dirigit actualment pel director de l’EEHAR-CSIC, Antonio Pizzo. Des de fa gairebé 30 anys, l’Escola Espanyola d’Història i Arqueologia a Roma (EEHAR-CSIC) dirigeix un projecte de recerca arqueològica a la ciutat de Tusculum. Es tracta d’un projecte arqueològic institucional i actualment és el més longeu d’una institució estrangera a Itàlia. El projecte Tusculum ha permès millorar el coneixement de l’evolució d’aquesta ciutat des de la seva fundació fins a l’època medieval.
‘Llac Tagua Tagua: vida i mort dels caçadors recol·lectors de l’Edat del Gel a Amèrica del Sud’. Els doctors Carlos Torneo (IPHES-A prop), Rafael Labarca i Erwin González de la Pontifícia Universitat Catòlica de Xile, dirigeixen aquest projecte que ha permès obtenir documentació inèdita de les pràctiques funeràries dels primers grups de caçadors-recol·lectors del continent americà.
‘Projecte Pintia: creació de bases infraestructurals i museogràfiques per a la recerca, conservació i difusió del coneixement del oppidum vacceo-romà de Pintia.’ El projecte compta amb el lideratge de Carlos Mínguez, professor titular de la Universitat de Valladolid i director del Centre d’Estudis Vacceos Federico Wattenberg (CEVFW). Posa en relleu el valor de la cultura vaccea, poble preromà assentat en el sector central de la conca del Duero, en la península ibèrica.
‘Autigasta i Huayacama. Arqueologia dels espais pagesos indígenes i de les estades colonials espanyoles a la Vall de Catamarca, l’Argentina (Segles XVI-XVII)’. El Departament de Ciències de l’Antiguitat i l’Edat Mitjana de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) desenvolupa, sota el lideratge de l’investigador Félix Retamero, la recerca d’aquest jaciment situat a la província de Catamarca, en el nord-oest de l’Argentina. El projecte està centrat actualment en l’assentament d’una comunitat d’esclaus establerta a principis del segle XVIII.
‘Projecte Medjehu. Investigant l’artesania de la fusta al llarg del Nil’. Gersande Eschenbrenner Diemer, del Departament d’Història i Filosofia de la Universitat d’Alcalá de Henares dirigeix aquest estudi dels processos de producció, comercialització i ideologització de la fusta durant un llarg període de temps, prenent com a focus Egipte.
‘Gegants de la Prehistòria. Megalitisme i Complexitat Social Primerenca en Antequera i Valencina’. El catedràtic de Prehistòria del Departament de Prehistòria i Arqueologia de la Universitat de Sevilla Leonardo García Sanjuán dirigeix aquest projecte centrat en estudiar el tholos de Montelirio i el dolmen de Menga, màxims exponents del megalitisme en la Península Ibèrica i el paper social d’aquests monuments al llarg del temps.
‘Projecte C2 del Royal Cache Wadi: Per què les van enterrar allí?’ L’equip d’investigadors de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat Complutense de Madrid format per José Ramón Pérez-Accino Crostó, María del Carmen Pérez Die, Francisco Moreno Arrastio i Bill Manley treballa en el que es considera el major jaciment arqueològic del món, la necròpoli de Tebes.
‘Un viatge al passat: reconstrucció digital i de les condicions de vida del bestiar de la vila romana de Vilauba’. Lídia Colominas Barberà i Pere Castanyer Masoliver, del Institut Català d’Arqueologia Clàssica estudien l’evolució de la vila romana de Vilauba i dels efectes de la seva ocupació des dels segles II-I a. C. fins als segles VII-VIII d. C.
‘Moneda i Metall en la Bètica Tardorromana. Estudi científic del Tresor de Tomares’. Els investigadors de la Universitat de Sevilla Enrique García Vargas i Miguel Ángel Respaldiza Galisteo dirigeixen aquest projecte que constitueix un estudi integral (històric, numismàtic i metal·logràfic) del major conjunt monetari d’Europa.
‘Entre les columnes d’Hèrcules, arqueologia subaquàtica d’un espai privilegiat. La Badia d’Algesires (HERAKLES)’. La Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Cadis desenvolupa aquest projecte, situat geogràficament en l’Estret de Gibraltar, sota la direcció de Felipe Cerezo Andreo al costat d’Alicia Arévalo González. Aquest projecte se centra en el patrimoni cultural subaquàtic de la Badia d’Algesires.
Certament únic
Convocat per la institució amb aquest mateix nom, el guardó neix en 2018 amb la finalitat de reconèixer l’excel·lència i originalitat de projectes arqueològics i paleontològics dirigits per equips de recerca espanyols, desenvolupats tant a nivell nacional com internacional, sense restriccions de cultures o períodes històrics. Els projectes de recerca sobre paleontologia han d’estar relacionats amb l’evolució humana.
La primera edició en 2018 va comptar amb 25 participants, 6 finalistes, i un jurat que va dictaminar a favor del projecte ‘Construint Tartesos’, recerca sobre la cultura tartèssia que desenvolupa l’equip liderat per Sebastián Celestino Pérez i Esther Rodríguez González de l’Institut d’Arqueologia (CSIC – Junta d’Extremadura).
La segona edició, en 2021, va comptar amb 20 participants i 6 finalistes. El jurat internacional va fallar en aquesta ocasió a favor de ‘La Muntanya del temps. Exploració d’un campament paleolític en La Garma’, desenvolupat pels doctors Pablo Arias i Roberto Ontañón, de l’Institut Internacional de Recerques Prehistòriques de Cantàbria (IIIPC). La recerca premiada ha revelat l’existència d’un jaciment únic en el món que constitueix una veritable càpsula del temps, on aquest es va detenir fa 16.500 anys, gràcies a un despreniment en l’entrada original que va transformar la cova en una bombolla, la qual cosa ha permès conservar els vestigis d’un assentament paleolític.
