El vicepresident de la Cambra de Consellers del Marroc (Cambra Alta del Parlament marroquí), president de la Comissió Parlamentària Mixta UE-Marroc, membre del Parlament Panafricà i exministre marroquí, Lahcen Haddad, ha defensat que el debat públic sobre la recent crisi migratòria a Ceuta s’ha d’abordar des dels “fets”, el “rigor analític” i la cooperació entre Espanya i el Marroc.
Haddad ha fet aquesta reflexió en un article publicat aquest dimarts al mitjà digital ‘Atlántico Hoy’, titulat ‘Ceuta: hechos, hipótesis y el peligro de la mitificación política’, en què analitza els darrers esdeveniments registrats a la frontera i reclama evitar lectures basades en acusacions sense proves.
El dirigent marroquí considera que la crisi de Ceuta “no mereix ni complaença ni histèria” i assenyala que “desenes de milers de persones concentrant-se en qüestió d’hores a les costes marroquines davant de Ceuta van constituir un fet extraordinari”. Segons afirma, la magnitud del moviment va superar les capacitats operatives locals al Marroc, va sotmetre les autoritats espanyoles a una gran pressió i “va costar vides humanes”.
Haddad destaca que Espanya i el Marroc “van fer bé de cooperar per restablir l’ordre i assegurar els passos fronterers i les zones pròximes”, però defensa que reconèixer la gravetat de la situació “no obliga a renunciar al rigor analític”. Al seu parer, com més excepcional és un esdeveniment, més important és diferenciar entre allò que se sap, allò que se sospita i allò que simplement s’imagina.
En aquest sentit, critica que una part del debat públic hagi barrejat “hipòtesis amb fets demostrats” i assegura que els fets coneguts mostren que les xarxes socials van difondre missatges que suggerien que creuar cap a Ceuta permetria arribar fàcilment a la Península i a l’espai Schengen. Afegeix que les xarxes de tràfic de migrants van aprofitar aquests rumors i que la majoria de persones que van entrar van acabar tornant al Marroc.
Tanmateix, el vicepresident de la Cambra Alta marroquina sosté que aquests elements expliquen com es va produir la crisi, però “no són suficients per demostrar qui, si és que algú, la va planificar deliberadament”. Per això alerta que el debat s’ha convertit sovint en una atribució d’intencions sense proves i recorda que “les acusacions més greus exigeixen les proves més sòlides”.
Haddad també reivindica la relació bilateral entre Espanya i el Marroc, que qualifica d’una de les associacions estratègiques més importants del Mediterrani, amb cooperació en àmbits com la lluita contra el terrorisme, l’intercanvi d’intel·ligència, el crim organitzat, l’energia, el comerç i la gestió migratòria.
Segons afirma, convertir cada crisi migratòria en una suposada agressió deliberada d’un Estat contra un altre “posa en risc els mecanismes que han permès aquesta cooperació” i amaga una realitat estructural: que les pressions migratòries no són episodis puntuals, sinó un fenomen permanent.
Com a conclusió, Haddad defensa que la crisi de Ceuta hauria de servir per reforçar tant la gestió de les fronteres com “la disciplina intel·lectual” i insisteix que “els fets han de continuar sent fets, les hipòtesis han de continuar sent hipòtesis i les especulacions mai no haurien de presentar-se com si fossin proves”.
