La Comunitat de Madrid, que governa Isabel Díaz Ayuso, apareix reconeguda en l’Índex d’Excel·lència Hospitalària (IEH) 2025 com un dels “grans pols d’excel·lència assistencial” sanitària d’Espanya, amb centres hospitalaris que repeteixen lideratge i apareixen destacats com a “referents nacionals” en diferents àrees mèdiques.
L’Índex d’Excel·lència Hospitalària (IEH) 2025 va donar a conèixer aquest dimarts el mapa de la sanitat de referència a Espanya, amb una anàlisi de l’acompliment dels millors hospitals del país en diferents especialitats clau: Aparell Digestiu, Cardiologia, Cirurgia General, Dermatologia, Ginecologia i Obstetrícia, Pneumologia, Neurologia, Oncologia Mèdica, Pediatria, Psiquiatria, Reumatologia, Traumatologia i Cirurgia Ortopèdica, Urgències i Urologia.
El IEH, elaborat anualment per l’Institut Coordenades de Governança i Economia Aplicada (ICGEA) i que enguany celebra la seva desena edició, torna a situar als hospitals de la Comunitat de Madrid i Barcelona com els “grans pols d’excel·lència assistencial”, amb centres que repeteixen lideratge i altres que escalen posicions. D’aquesta manera, es consoliden com a referents nacionals en àrees mèdic-quirúrgiques determinants que permeten obtenir una radiografia més completa i ajustada a la realitat assistencial del sistema sanitari espanyol.
“La llista reflecteix una forta presència d’hospitals públics d’alta complexitat, juntament amb grans centres privats que destaquen per la seva alta especialització, qualificació i excel·lents resultats clínics. L’índex evidencia així un sistema sanitari divers i altament competitiu, on l’excel·lència es construeix a partir de la combinació d’experiència clínica, capacitat investigadora, innovació i qualitat assistencial, i on l’avaluació comparativa es consolida com una eina clau per a mesurar i visibilitzar el valor real dels hospitals espanyols”, va dir el vicepresident executiu del ICGEA, Jesús Sánchez Lambás.
L’Hospital Universitari Fundació Jiménez Díaz es posiciona com un dels grans protagonistes del IEH 2025, en liderar especialitats com a Ginecologia, Cirurgia General, Pneumologia, Neurologia, Oncologia Mèdica i Urgències. Li segueixen hospitals històrics del sistema sanitari espanyol com l’Hospital Universitari La Paz, al capdavant en Traumatologia i Cirurgia Ortopèdica, així com en Reumatologia; l’Hospital Universitari Gregorio Marañón en Psiquiatria; o l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, que de nou lidera Aparell Digestiu.
Així mateix, l’Hospital Universitari Quirónsalud Madrid encapçala Cardiologia; l’Hospital Clínic de Barcelona lidera en Dermatologia; Pediatria torna a situar a l’Hospital Universitari del Nen de Jesús en el més alt del top3 d’aquesta especialitat; i, també, destaca el Centre Mèdic Teknon al capdavant d’Urologia.
El IEH es desglossa en tres eixos. El primer d’ells és el IEH General, que reflecteix quins són els 10 millors hospitals de tota la geografia espanyola, que en la seva desena edició ha reafirmat el lideratge de l’Hospital Universitari Fundació Jiménez Díaz com primer de la llista nacional. El segon és el IEH Autonòmic, que dona a conèixer els cinc millors de cada Comunitat Autònoma, i que en aquesta edició ha tornat a demostrar la fortalesa de la infraestructura hospitalària de la Comunitat de Madrid, amb 5 centres entre els deu millors d’Espanya; seguida de Catalunya, amb 4 hospitals, i Andalusia, amb 1.
El tercer eix correspon al IEH Especialitats, que reconeix als tres millors hospitals en 14 especialitats, després de la incorporació en aquesta edició de dues noves disciplines, com a Urgències i Cirurgia General.
Excel·lència sanitària de Madrid
Per desè any consecutiu, els hospitals madrilenys mantenen un protagonisme en el rànquing, amb cinc centres entre els deu primers, amb el que consolida el seu ecosistema sanitari, on la combinació entre especialització, recursos, talent mèdic i capacitat de gestió genera un marc propici per a l’excel·lència.
Enguany, la Fundació Jiménez Díaz (1r) i La Paz (2n) romanen com els dos millors hospitals d’Espanya, mentre que l’Hospital Universitari Gregorio Marañón se situa en quarta posició i l’Hospital Universitari Clínic Sant Carles es consolida en el cinquè lloc. Completa la presència madrilenya en el top 10 del rànquing l’Hospital Universitari Quirónsalud Madrid (8è).
“Madrid representa un model sanitari en el qual interactuen centres públics i privats que han sabut evolucionar cap a estructures intel·ligents, sostenibles, digitals i centrades en el pacient. L’excel·lència no està avui vinculada únicament a la grandària o la titularitat, sinó a la capacitat de transformar l’organització en valor real per al pacient,” va assenyalar Jesús Sánchez Lambás.
Catalunya manté la seva presència en el top 10 amb quatre hospitals. Destaca com a novetat el tercer lloc de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, la seva millor posició en la sèrie històrica en el IEH i l’entrada en el top 10 de l’Hospital Universitari Sagrat Cor, que s’incorpora enguany a la classificació en desena posició. Al costat d’ells, l’Hospital Clinic de Barelona (6è) i l’Hospital Quirónsalud Barcelona (7è).
Una de les grans novetats d’aquesta edició és l’entrada de l’Hospital Universitari Reina Sofia de Còrdova (10è), que irromp per primera vegada en el top 10. El centre cordovès destaca en àrees com a medicina de trasplantaments, recerca biomèdica, experiència del pacient, medicina maternoinfantil i atenció multidisciplinària, consolidant-se com un hospital de referència en el sud d’Espanya. Aquesta incorporació representa un canvi significatiu, ja que Andalusia torna a tenir representació en el top 10 del IEH després de cinc edicions, dominat per Madrid, Catalunya i la Comunitat Valenciana des de 2018.
Amb tot això, Sánchez Lambás va concloure que “Espanya compta amb un dels sistemes hospitalaris més robustos i sòlids d’Europa, capaç de combinar excel·lència clínica, recerca mèdica avançada i una atenció orientada cada vegada més al pacient”.
“Els nostres hospitals no sols destaquen per la seva qualitat, sinó per la seva capacitat d’adaptació a escenaris complexos com l’envelliment de la població, la cronificació dels pacients, la sostenibilitat del sistema, la digitalització o la integració de noves tecnologies sanitàries. El veritable repte ara no és només mantenir aquesta qualitat, sinó garantir que la innovació, l’eficiència i la humanització de l’atenció arribin realment als pacients i es converteixin en valor tangible per a la societat, anticipant les tendències”, va dir.
