La increïble pujada del preu de la llum, que gairebé cada dia registra nous rècords, continua suposant un sobreesforç que frena la recuperació econòmica. Les mesures impulsades pel govern espanyol de Pedro Sánchez només van servir per mitigar la pujada un parell de dies, i es va tornar de seguida a preus insostenibles. De fet, aquesta setmana el megawat hora ha arribat als 288 euros, una xifra insòlita.
De poc ha servit el pla de xoc de Pedro Sánchez, que després de la pressió social i la dels seus socis de govern de Podem es va veure obligat a moure fitxa. A la rebaixa fins a final d’any de l’IVA del 21% al 10% que va anunciar a l’agost i la suspensió de l’impost sobre el valor de producció d’energia elèctrica, l’últim consell de ministres hi va afegir una rebaixa del 5,1% al 0,5% de l’impost especial de l’electricitat. El balanç final, però, ha estat un fracàs per al president espanyol.
La ministra d’Indústria, Comerç i Turisme, Reyes Maroto, va intentar maquillar aquest fracàs amb les mesures assegurant que la reforma “comença a tenir efectes” en les factures domèstiques. Maroto, que en totes les seves aparicions públiques ha manifestat ser “molt sensible” amb aquesta pujada, ha defensat la tasca de la Moncloa per frenar l’increment. Els constants rècords que continua batent el preu de l’energia, però, desmenteixen la seva tesi.
El descens després de les mesures, “una casualitat”
“Les mesures no van tenir gaire a veure amb el descens momentani del preu”, explica Andrei Boar, economista de la UPF-Barcelona School of Management. De fet, aquest expert considera que va respondre més aviat a una “casualitat”, ja que les mesures preses només afectaven la part fixa de la factura i, per tant, el preu al mercat majorista no es va veure afectat. “Afecta molt més en el mercat el preu del gas que les mesures que pugui adoptar el govern espanyol”, sosté.

La factura, per tant, va baixar alguns dies perquè es van reduir els impostos, però quan el preu del gas va tornar a inflar-se les mesures van quedar gairebé sense efecte. Perquè la regulació que es proposa la Moncloa tingui efecte real, explica Boar, s’haurien d’eliminar els beneficis extraordinaris de les elèctriques. De fet, aquest és un dels punts que va anunciar Sánchez, que va prometre que l’Estat es quedaria amb 2.600 milions d’euros de les elèctriques per aplicar-los a la factura i reduir el cost per particulars i empreses. A la pràctica, però “no ha passat absolutament res”.

Sánchez passa la pilota a la UE
Després de veure el fracàs, el president del govern espanyol ha buscat el refugi d’Europa i ha anunciat que Espanya s’ha unit a França, Grècia, Romania i la República Txeca en la demanda d’un “enfocament a escala europea” de l’augment del preu de l’energia. La traducció d’aquest enfocament seria una compra conjunta del gas que redueixi el cost, que es preveu que estigui disparat fins al març.
A l’anunci de Sánchez s’hi han sumat els ministres de Transició Ecològica, Teresa Ribera, i la vicepresidenta i ministra d’Economia del govern espanyol, Nadia Calviño. Ribera ha reclamat desvincular el preu del gas i l’electricitat per evitar el que anomena “efecte contagi” que fa pujar els preus de manera estratosfèrica.
Des de Luxemburg, Ribera ha apuntat que caldria fixar el preu de l’electricitat excloent el preu del gas “de manera temporal”. Fonts del seu ministeri sostenen que s’hauria de fixar un límit al preu en què es pot vendre l’electricitat, com passava fins al juny –quan el límit eren 180 euros– abans que es transposés una directiva europea que ho anul·lava. Els experts consultats per El Món, però, consideren que excloure el preu del gas és “una bajanada” que tindria efectes molt perjudicials: restriccions com les del Regne Unit, falta de distribuïdors i paralització del sistema. En el mateix sentit, la ministra d’Economia instava la UE a donar “una resposta coordinada” a l’encariment de l’energia i passava la pilota d’aquesta manera als seus homòlegs europeus.

La geopolítica ho pot complicar
L’economista Andrei Boar considera que una compra conjunta podria funcionar, ja que el cost del gas és el principal problema per aquesta pujada radical dels preus. “Si es comprés a escala europea i en grans quantitats, seria molt més econòmic”, apunta.
En canvi, el professor de Finances, Banca i Comptabilitat a la UPF Barcelona School of Management Joan Anton Ros veu complicat que negociïn sobre aquesta qüestió amb Europa, ja que “les relacions geopolítiques s’acabaran imposant”. Ros assenyala que el vincle amb Algèria és molt fort, per la qual cosa la compra conjunta no és gaire probable.
El director general de l’Institut d’Estudis Financers, Josep Soler, també veu complicat negociar amb un oligopoli tan important com Rússia o Algèria. Assegura, però, que crear un pool de compra de gas entre tots els països de la Unió Europea tindria efectes sobre la factura a mig termini. “Si Europa es converteix en un conjunt amb força podria començar a funcionar, però es necessitaria molta pressió política per la relació que hi ha amb Algèria“, explica Soler, que assenyala que la pujada del preu del gas és un element de pressió a Europa amb què juguen tant Rússia com els països del nord de l’Àfrica.
Els drets d’emissió també juguen la partida
Tant Soler com Ros coincideixen a assenyalar que un dels factors de la pujada del cost de l’energia són els drets d’emissió de Co2. “L’especulador sap que cada cop es necessitaran més aquests drets d’emissió, perquè s’ha accelerat el procés per canviar d’energies contaminants a sostenibles”, explica el professor de la UPF, que afegeix que ara cotitza a seixanta, però acabarà a cent. L’Estat, considera, podria fer més subhasta d’aquests títols per rebaixar la factura.
Soler adverteix que avançar cap a la sostenibilitat “costarà molts calés”. Aquests efectes els patiran tant els consumidors, que hauran de pagar una factura més alta, com els inversors, que tindran menys rendibilitat. “Ens hem d’acostumar que la lluita contra el canvi climàtic costarà molts diners”, explica el director de l’Institut d’Estudis Financers. “S’ha instaurat l’especulació amb els drets d’emissió”, diagnostica Soler, que apunta que una possible solució seria aturar-ho durant un temps per pensar un sistema més adequat que no permetés l’especulació. “És fàcil de dir, però molt difícil d’implementar”, reconeix.

El compromís rus pot abaixar el preu
Les mesures preses pel govern espanyol per rebaixar la factura de la llum tenen un recorregut “a mitjà termini”. Per això, Ros considera que encara no s’han notat els efectes del pla de xoc, però apunta que en alguns aspectes sí que han funcionat. “Els recàrrecs, però, no s’han tocat, i això afecta el preu”, explica.
Tot i així, Ros preveu que el preu del gas acabi baixant per l’entrada de Rússia, que s’ha compromès a bombejar més gas. “Abans de l’abril el preu començarà a baixar, a no ser que hi hagi un hivern molt fred que faci pujar molt el consum”, augura.
Soler recomana “paciència i tranquil·litat” i recorda que encara som a la sortida de la crisi generada per la pandèmia. “Tot el que no s’havia produït aquest any i mig ara s’està intentant recuperar. Hem de tenir una certa tranquil·litat per arribar a la situació econòmica prèvia”, defensa l’expert.