Les ministres de Transició Ecològica i d’Indústria del govern espanyol, Teresa Ribera i Reyes Maroto, han reclamat la continuïtat del projecte del Midcat tot i la negativa del govern francès. Després que el president de la república Emmanuel Macron tanqués el passat dilluns la porta al gasoducte, la vicepresidenta tercera de l’executiu espanyol ha exigit que “no es tanqui el debat exclusivament pel pronunciament d’un país”. Per la seva banda, la titular d’Indústria ha refermat la posició espanyola. “Volem posar aquesta infraestructura a disposició d’Europa per frenar Putin“, ha declarat Maroto en declaracions a TV3.
El Midcat, en aquest sentit, representa una oportunitat per “garantir la seguretat energètica del conjunt de la UE”, segons opina Maroto. Si bé la negativa de Macron al gasoducte es va explicitar després d’una reunió del cap d’estat francès amb el canceller alemany Olaf Scholz -aliat del president del govern Pedro Sánchez en la reivindicació de la connexió gasística entre la Península Ibèrica i el centre d’Europa- Ribera reclama acords entre els diferents estats afectats per acabar de decidir el destí de la infraestructura. En aquest sentit, la ministra pretén extreure del Midcat del debat bilateral Espanya-França. “La qüestió és què en pensen la resta de socis”, ha apuntat Ribera a una entrevista a OndaCero.
En declaracions posteriors a la conferència amb Scholz, Macron va apuntar que els dos gasoductes que ja connecten la península i França -Irun i Larrau-Calahorra- són suficients per al transport gasístic necessari i que, de fet, estan infrautilitzats. Ribera, en aquest sentit, argumenta que el trànsit de gas cap al continent ha d’augmentar i que, de fet, es milloraran les dues canonades existents amb compressors que n’augmentin la capacitat. Recullen així el guant francès de “demostrar amb fets que el tercer conducte és necessari”, i apunten cap a una futura integració del Midcat en el corredor europeu d’hidrogen verd, necessari per fer front al “xantatge energètic” del govern rus.
La resposta de l’executiu central s’afegeix a les d’entitats espanyoles i catalanes que reclamen, en el mateix sentit, la construcció del gasoducte. El govern català, segons ha explicat la portaveu Patricia Plaja en roda de premsa, reitera estar “unit davant la possibilitat de portar-lo a terme”. Per la seva banda, el president de la patronal catalana Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, va criticar la “miopia política” del president francès en un afer en què “ha primat l’egoisme francès per sobre del bé comú”.
Brussel·les no hi dona prioritat
El portaveu d’energia de l’executiu de la Unió, Tim McPhie ha deixat la pilota a la teulada d’Espanya i França. La Comissió Europea, segons ha explicat McPhie en roda de premsa, “no es posiciona sobre cap projecte concret”. Si bé les característiques del Midcat encaixen dins l’estratègia de reducció de la dependència energètica de Rússia que Europa subscriu, les autoritats continentals insisteixen que “han de ser els estats implicats els que han d’avaluar la viabilitat del projecte”.
McPhie, però, ha reconegut que el Midcat no es troba en la llista de projectes europeus d’interès comú, que recull els projectes d’interconnexions energètiques subsceptibles de ser finançats per la Unió. En el mateix sentit, el portaveu comunitari ha recordat que els fons europeus Next Generation EU no poden servir per pagar el Midcat, en tant que la legislació europea no permet finançar amb els fons de recuperació infraestructures dedicades al transport de combustibles fòssils.
Problemes de preus
Des del govern, de fet, destaquen la necessitat de noves iniciatives per fer crèixer la infraestructura energètica del continent, en tant que, en paraules de la vicepresidenta tercera, l’Estat no patirà problemes de proveïment de gas en els pròxims mesos, “però sí de preus”. Segons Ribera, “és pràcticament impossible que l’Estat tingui problemes de proveïment” gràcies a la infraestructura regasificadora del territori. Tot i això, reconeix la necessitat d’una intervenció del mercat a escala europea perquè “l’actual preu de venda del gas es troba molt per sobre del preu de cost”.
Si bé la titular de Transició Ecològica ha celebrat l’èxit de l’excepció ibèrica com a mecanisme de control dels preus energètics, planteja molts dubtes sobre la seva aplicació fora d’Espanya i Portugal. “No és una mesura que tingui efecte en tots els països”, avisa Ribera, que reclama a les institucions europees “un menú de dues o tres opcions” per als diversos mercats energètics del continent.
1
