Petronieves és una comercialitzadora d’energia catalana que porta més de tres dècades fent-se un nom en el mercat. Originaris de Galícia –s’autodefineixen com a “immigrants” i recorden que el seu pare era repartidor de butà–, els germans Nieves van muntar una petita empresa familiar que ara s’ha convertit en la cinquena companyia energètica amb més volum de l’Estat. Van començar el 1991, el 2000 van obrir la primera estació de servei, el 2005 van inaugurar l’operació majorista Axoil, i el 2013 van començar amb la distribució de gas i electricitat i l’instal·lació de plaques fotovoltaiques. Ens trobem amb Lluís Nieves, el director general de la companyia, a Esparreguera, la població que els ha vist créixer i on hi ha la seu de l’empresa, per parlar de diversificació de negoci i de la caducitat dels carburants davant les energies renovables.
En quin punt es troba ara la companyia?
Doncs actualment tenim una xarxa d’una vintena d’estacions i nou projectes ja planejats a tot arreu de l’Estat. A més, estem preparant l’obertura d’una nova seu aquí, a Esparreguera. Hem passat d’una plantilla de tres empleats el dia que vam obrir les portes a dos centenars que tenim avui dia i una cinquantena de treballadors externs. L’any 1991 vam facturar uns 150.000 pessetes de l’època (uns 900 euros actualment), i aquest 2021 hem tancat amb una facturació de 3.000 milions d’euros.
Quina és la seva relació amb les altres empreses de carburants?
Nosaltres tenim dues línies de negoci. Per una banda, venem al nostre consumidor i per l’altra, venem al nostre competidor. Així doncs, podríem dir que tenim una relació de client i empresaris amb els nostres competidors. Sí que és veritat que tot i ser la cinquena empresa d’energia amb més volum a l’Estat no podem competir amb les grans empreses, perquè nosaltres només comercialitzem i elles són productores i també refinen el petroli. Entre els tres principals, tenen el 70% del mercat encara, hi ha un salt brutal entre ells i nosaltres.
Els projectes de què parla, en quin dels sectors s’especialitzen? Són només noves gasolineres?
No ens centrem només en la gasolina. Quan parlo de projectes vull dir centres multiservei, és a dir, són llocs on es podran aconseguir diferents classes d’energia, com per exemple, carburants, però també electricitat o fins i tot gas. El concepte és poder tenir en un mateix lloc tot allò que pugui cobrir les necessitats dels nostres clients, ja que realment pensem que en els pròxims anys moltes classes d’energia conviuran.
Parla de convivència i de transició energètica. La sostenibilitat hi té cabuda?
Des de la companyia estem molt sensibilitzats amb el canvi climàtic, per aquest motiu ja vam començar a buscar maneres de comercialitzar amb altres energies que no fossin carburants. Tenim clar que el canvi és un bé per a la societat, però tampoc ens podem oblidar del nostre sector i volem buscar la millor manera de treure’n profit. De fet, jo penso que queda un camí molt llarg en les energies renovables i que, mentre no arribem al punt on volen arribar als governs, hem d’aprendre a conviure amb diferents energies.
L’estació multiservei és el futur dels carburants?
Jo crec que sí. El futur de les gasolineres és deixar de vendre només carburant, és a dir, la diversificació del negoci. Jo crec que tenir un punt on poder obtenir l’energia per al teu vehicle, sigui quin sigui el seu mètode de funcionament, pot facilitar molt les coses al consumidor. Penso que durant uns anys conviuran diferents energies, serà més rendible per a nosaltres però també per als usuaris tenir altres classes d’energies per a tot tipus de vehicles, ja que les famílies no totes conduiran cotxes elèctrics, sinó que tal com la societat s’anirà diversificant, els negocis -per la seva supervivència- hauran de fer el mateix. I aquesta cursa nosaltres la vam començar ja fa temps.
El sector dels carburants té data de caducitat, doncs?
És molt complicat predir el que passarà en el mercat en els pròxims anys i també crec que s’ha difós molta informació sense gaire miraments. Des del meu punt de vista -que el final soc un actor del sector energètic- crec que tot i que s’està accelerant el procés, possiblement encara ens queden uns 15 o 20 anys en què els carburants fòssils, és a dir, la gasolina, constituiran la majoria del sector. De moment, crec que l’electricitat ha fet avenços importants, però encara no és viable del tot.
La convivència serà una part essencial de les properes dècades i això és el que veurem més. Segons les meves prediccions, els pròxims 10 anys la majoria de vehicles encara funcionaran amb carburants, però viurem un procés d’uns 20 anys de transició, on hi haurà diferents fonts d’energia i la gent anirà triant la que li vagi millor. No crec que sigui fins al 2050 quan realment veiem canvis de debò en el funcionament de l’energia en la societat.
Tota la crisi de subministrament i la guerra d’Ucraïna està accelerant processos?
En aquest aspecte també hi ha molta diversitat d’opinions. Des del meu punt de vista està posant de manifest la dependència que tenen alguns països de l’energia russa. No és el cas espanyol, on si no recordo malament és la tercera potència, però si a molts països europeus. Però, jo no parlaria tant d’accelerar sinó d’afectació i la veritat és que aquesta guerra està afectant molt el sector. Deixant a banda la crisi humanitària, que és la més important, i sembla impossible que en aquest segle encara passin aquestes coses, l’economia mundial també està patint molt.
Per una banda, tenim la pujada de preus de l’energia, que està afectant a tots els sectors per igual. Després també l’encariment dels carburants, que en el nostre sector és evident que està tenint una gran afectació. En definitiva, la guerra afecta moltíssim a nivell energètic sobretot en els preus, i això impacte no només a l’IPC global sinó també al dia a dia de les nostres butxaques.
1 
