Els fons europeus Next Generation podrien millorar notablement l’economia catalana de cara els 2024 si l’Estat es compromet a transferir els diners necessaris al territori. De fet, el Govern ha afirmat -d’acord amb una simulació- que podrien generar-se 60.000 nous llocs de treball en els pròxims tres anys. El Departament d’Economia i Hisenda ha presentat aquest dijous una simulació de com podria ser l’economia catalana els pròxims anys amb la injecció de diners d’Europa. Entre les bases principals, hi ha un augment considerable de l’ocupació catalana, així com un creixement del PIB i una reducció de l’atur. Tot això, però, tal com ha lamentat el conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, “la falta de transparència i el centralisme de la gestió podrien perjudicar el creixement català”.
En la presentació de l’estudi de l’Impacte dels Fons Europeus en l’economia catalana a partir del model de simulació Quest-CT, Marta Curto, directora general d’Anàlisi i Prospectiva Econòmica del departament ha recordat que “els fons europeus tenen un gran potencial per rellançar l’economia catalana“. En aquest sentit, Curto ha descrit una situació a tres anys vista, amb unes projeccions de més de 60.000 nous llocs de treball, una “reducció notable de l’atur” i la pujada de gairebé cinc punts del PIB de cara a 2024. Tot i això, Giró ha insistit de manera contundent que “aquestes prediccions només podran ser possibles si l’estat espanyol dona més competències a Catalunya”.
D’altra banda, també han parlat de la productivitat i les reformes estructurals que portaran l’economia catalana a la millora de la productivitat. En aquest sentit, tant Curto com el conseller Giró han esmentat que els fons europeus són una palanca de canvi, no només per fer que l’economia es recuperi sinó per establir noves conductes de cara al futur. “Amb els beneficis dels Next Generation podríem augmentar els salaris un 0,7% de manera permanent”, ha descrit Curto.
Un model de simulació basat en sis escenaris
L’eina de simulació Quest-CT -que ha estat el programa utilitzat per fer l’estudi- respon a la gran pregunta: seran els Next Generation un punt d’inflexió per l’economia catalana després de la pandèmia? Doncs segons la simulació duta a terme per la Generalitat amb la col·laboració amb la Universitat de Barcelona han afirmat que “els fons podrien suposar una millora de l’economia catalana en termes de PIB, però també en les taxes d’atur i ocupació” ha explicat Curtó. D’aquesta manera, han creat sis escenaris completament diferents que aporten més claredat a la gran incògnita de quants diners rebrà Catalunya.
Per una banda, han tingut en compte el ritme de la rebuda dels fons, és a dir, depenen de la rapidesa en la qual s’executin els projectes canviaria l’impacte. L’ideal seria que l’impacte fos constant, per tant, cada any es rebrien els mateixos diners d’acord amb les necessitats. Tot i això, la Generalitat estima que la situació serà desigual cada any, per la gestió actual. D’altra banda, també es tenen en compte la quantitat rebuda. “Des de Catalunya demanem tenir el 19% dels fons estatals, que equival a l’impacte de l’economia catalana a l’Estat“, ha explicat Curtó. Però el departament també ha simulat el resultat amb un 14% dels fons estatals, ja que de moment és el percentatge que el president espanyol, Pedro Sánchez va presentar en la conferència de presidents autonòmics i “sembla que és la base amb la qual es treballa”, ha insistit Curtó.
Continuen les reivindicacions de gestió de la Generalitat
El centralisme de la gestió dels fons europeus Next Generation segueix a l’ordre del dia de la Generalitat. De fet, el conseller Giró ha reivindicat un cop més la necessitat de tenir més potestat i competències a l’hora d’escollir els projectes adients per a Catalunya. “Dels projectes que han començat amb els diners d’Europa tots han estat creats des de Madrid i això és inacceptables”, ha dit Giró. Tanmateix, aquesta situació podria perjudicar la simulació que ha presentat la Generalitat, ja que tal com diu el conseller “Hem basat l’estudi amb una transferència d’un 19% dels fons estatals, però de moment només n’hem rebut un 7,8%“.
“L’infrafinançament espanyol drena la capacitat de Catalunya fina a esgotar-la”, ha afirmat el conseller d’Economia i Hisenda. D’aquesta manera, el departament continua demanant més competències i sobretot més transparència a l’hora d’adjudicar els projectes. “Els territoris haurien de ser els encarregats de dir el que realment els servirà i no haver d’executar plans estatals”, ha confirmat Curto.
3 
