Foment del Treball calcul·la un alentiment substancial de l’activitat econòmica espanyola i catalana durant els pròxims mesos. La patronal alerta d’un “refredament irremeiable” de l’economia del país, segons el seu director econòmic Salvador Guillermo, impulsat pels efectes de l’espiral inflacionista. Segons les darreres dades de l’Idescat, l’economia catalana ha crescut en un 4,8% en el segon trimestre, un punt per sota de la mitjana espanyola i dos punts menys que a l’anterior periode. Per capgirar la situació, l’associació empresarial reclama al govern central que acceleri la negociació del pacte de rendes –el “pacte de responsabilitat i solidaritat”, com el va definir el president Josep Sánchez Llibre–.
Si bé les xifres de creixement definitives no són concloents, com reconeix Guillermo, existeix la possibilitat d’arribar a una situació de recessió en termes intertrimestrals abans que acabi el 2022. Una anàlisi en línia amb les previsions del Banc Central Europeu, que situava entre el 0,9% i el -0,9% el rendiment econòmic de la Unió segons la conjuntura econòmica, l’evolució del mercat energètic o la guerra a Ucraïna. El director econòmic ha situat aquest possible decreixement econòmic en una tendència que també han patit les grans potències globals, com els Estats Units o la Xina, que durant aquest curs ja han tancat trimestres de retrocessos en el seu producte interior brut.
En aquest sentit, el director econòmic de la patronal ha insistit en les reclamacions de la patronal catalana d’accelerar la negociació i la implementació d’un pacte de rendes que “reparteixi les pèrdues de totes les parts”. Si bé l’acord afectaria moltes verticals econòmiques –des de les pensions al salari mínim interprofessional o la política fiscal– l’entitat empresarial demana al govern central, i especialment al cap de l’executiu espanyol Pedro Sánchez, una negociació “en conjunt, en global”, que adreci prioritàriament les necessitats d'”aquells que tenen una situació de major vulnerabilitat”, tant entre la ciutadania com dins el teixit empresarial.
Evitar la segona onada
La principal preocupació dels empresaris davant l’elevada inflació és l’arribada d’efectes de segona onada que converteixin un fenomen conjuntural en una qüestió estructural. Guillermo apunta cap a una contracció dels preus després de la tardor, que pot afeblir les tensions en el consum. Des de l’entitat consideren necessari assolir aquesta moderació de costos, ja que “si s’espera una alta inflació a llarg termini, tothom apujarà els preus, i més dels que ens esperem” –un dels detonants d’aquesta segona onada–.
Els efectes monetaris de la inflació a Europa també es noten, apunta la patronal, en l’economia real. La successiva baixada del valor de l’euro, que ja se situa rutinàriament per sota del dòlar, encareix la compra de tots aquells productes que s’indexin a partir d’altres divises. És el cas de l’energia, que es valora precisament en dòlars. Tot i que la presidenta del BCE va negar mesures per recuperar el preu de l’euro respecte a altres monedes, una depreciació massa intensa pot ser un motor d’efectes sostinguts sobre els preus.
“Beneficis caiguts del cel” d’Hisenda
La política monetària de la Unió Europea, amb les dues grans pujades de tipus dels darrers mesos i les que la presidenta del BCE Christine Lagarde ja ha anunciat per als que venen, limita les possibilitats d’actuar sobre la fiscalitat. Els empresaris, però, rebutgen la creació de nous impostos o l’increment dels existents –fins i tot, apunta Guillermo, “tindria sentit, en alguns casos, abaixar els impostos”–. El director econòmic concedeix la “prudència” necessària en una política fiscal expansiva per la banda dels ingressos pel seu “impacte sobre els comptes públics”, ja prou malmesos pels elevats nivells de deute i l’augment dels interessos per al seu retorn.
Dins el marge de l’Estat, però, hi ha la deflactació de l’IRPF a tots els nivells de renda , adreçada a solucionar la pèrdua de poder adquisitiu de la ciutadania. Es tracta d’una mesura, ja anunciada per altres governs regionals, com el de Madrid, que busca mantenir l’aportació tot i els augments salarials que es podrien implementar davant la inflació. “No pot ser que una persona que guanyi menys cèntims pagui més IRPF i que el màxim beneficiari calli”, etziba Guillermo, en referència a la Hisenda pública. “Això sí que són beneficis caiguts del cel”.
Altres actors del diàleg social, com els sindicats, s’han mostrat menys proclius a les baixades d’impostos. Sense anar més lluny, el secretari general de CC.OO. a Catalunya, Javier Pacheco, va denegar ahir a l’inici de curs de l’entitat “models fiscals que renunciïn a la protecció social”. Guillermo, en aquest sentit, situa a la negociació del pacte de rendes la concreció de les mesures, tot refermant el caràcter específic de les baixades de tributs. “No he vist als sindicats oposar-se a la baixada de l’IVA del gas”, argumenta.
També cap a les administracions apunta la reclamació d’eficiència en la despesa pública que posa sobre la taula Foment. “Seria bo –apunta Guillermo– una millora en termes comparatius” cap a altres països de la UE. Segons l’Institut d’Estudis Econòmics, aquest assoliment comportaria un estalvi del 14% en la despesa de l’Estat, uns 60.000 milions d’euros. Foment, en aquest sentit, reclama “la gran reforma oblidada” de l’estructura pública, tot reivindicant la tendència cap a la col·laboració amb el sector privat.
Un mercat de treball afeblit
La darrera EPA va confirmar la tendència positiva del mercat de treball tant espanyol com català. Foment, però, crida a moderar l’optimisme que ja van mostrar alguns ministres del govern central després del darrer informe d’ocupació de l’INE. Les dades que recull l’informe, confirma Guillermo, ja reflecteixen l’alentiment de l’economia. “Les darreres xifres d’afiliació a la seguretat social ja mostren creixements més reduïts” apunta el director econòmic. El mateix document, de fet, constata que “la millora en l’ocupació derivada dels sectors que encara arrossegaven la crisi de la covid” ja s’ha esgotat”, com és el cas de la temporada alta del turisme. En aquest sentit, preveuen que l’ocupació, en els pròxims mesos, “començarà a mostrar guarismes negatius”.
