El Parlament Europeu ha aprovat una nova legislació comunitària per assegurar “un salari mínim que permeti un nivell de vida decent” per als treballadors de la Unió. La nova directiva, que ha passat el debat parlamentari amb una ampla majoria –505 vots a favor per només 92 en contra i 44 abstencions– estableix una sèrie de mesures bàsiques per considerar un salari mínim digne. Entre elles, que suposi el 60% de la mediana salarial bruta del país, en línia amb les reclamacions dels sindicats i els objectius de legislatura del ministeri de Treball del govern central.
La mesura, si bé aspira a “millorar les condicions de treball i vida de tots els treballadors de la UE”, s’aplicarà només a aquells països que estableixin un salari mínim per llei. No ho farà, o no serà obligatori fer-ho, en el cas dels estats en què el sòl retributiu estigui protegit exclusivament mitjançant convenis col·lectius.
La Cambra reconeix que l’establiment de salaris mínims interprofessionals és “competència nacional”, si bé avisa que els estats membres hauran d’adaptar les seves legislacions per garantir “que els salaris aportin als treballadors una vida decent”. En aquest sentit, recomana establir una cistella de productes “a preus reals”; així com establir el seu SMI en un 60% de la mediana bruta nacional.
Més poder a la negociació col·lectiva
Els mínims salarials europeus es marquen l’objectiu, també, d’enfortir la posició del món del treball en les taules de negociació col·lectiva. Des de la cambra legislativa consideren el diàleg social “un factor essencial” per assolir condicions de treball dignes i, per tant, “un procés a promocionar i enfortir”. En aquest sentit, els països en que menys del 80% estiguin coberts per la negociació col·lectiva hauran d'”establir plans d’acció” per incrementar l’accés.
El mateix Javier Pacheco, secretari general de CC.OO. a Catalunya, va denunciar a l’inici del curs polític la limitada cobertura de la negociació col·lectiva a Catalunya, en tant que els treballadors de les abundants micropimes del país no hi tenen dret, ja que la llei espanyola estableix un mínim de sis treballadors per convocar eleccions sindicals.
Força a la inspecció de treball
La nova directiva europea reclama als països “establir un sistema de vigilància” contra els incompliments dels drets laborals. Segons el document, els membres hauran d’implementar una estructura que faciliti la inspecció i el control de les empreses i limiti, per exemple, els falsos autònoms, les hores extres no pagades o l’excés d’intensitat al lloc de treball.
El diputat del Partit Popular Europeu Dennis Radtke lamenta que “la situació actual demostra la necessitat d’una aliança social a Europa”. En una línia similar, la representant del grup socialdemòcrata Agnes Jongerius, apressa els negocis a recuperar les condicions dels seus treballados. “No hi ha temps a perdre, el treball ha d’estar ben pagat de nou”.
Noves mesures energètiques
La Comissió Europea també ha donat a conèixer aquest dimecres el paquet de mesures d’emergència per fer front a la crisi energètica i combatre la inflació, que aquest darrer mes d’agost ha assolit un nou màxim històric a l’eurozona. Una de les propostes més destacades impulsades per l’executiu europeu és un impost del 33% sobre els beneficis extraordinaris de les empreses productores d’energia que utilitzen combustibles fòssils com el carbó, el gas o el petroli.
En paral·lel, la Comissió planteja altres mesures com una reducció obligatòria del 5% del consum d’electricitat en les hores de més demanda o un topall al preu de les tecnologies inframarginals –com ara les renovables o la nuclear- de 180 euros per MWh.
