El Col·legi d’Economistes de Catalunya avisa que l’escenari de tipus d’interès elevats “es preveu durador”. L’organisme que agrupa els economistes del país avisa les empreses i les famílies catalanes, en aquest sentit, “prudència” en un entorn on el crèdit, les reserves i els moviments bancaris seran més cars que en el passat. “Demanem els agents econòmics que preparin les seves decisions, anticipant majors tipus que en el passat“, ha apuntat la institució en un comunicat.
Si bé el Col·legi reclama seny a l’economia catalana, reconeix també que el sotrac d’interessos troba els ciutadans i el teixit empresarial “en una posició relativa millor que en altres episodis de pujades de tipus”. La recuperació dels balanços financers empresarials, que després de la darrera crisi han optat per millorar la seva ràtio de capital disponible; així com els de les famílies, resulta “tranquil·litzador des del punt de vista del creixement”.
El degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Carles Puig de Travy, en la línia de les apreciacions del conseller d’Economia Jaume Giró, ha argumentat que “la política monetària i el BCE no poden afrontar per si sols aquesta situació”. L’efecte de l’oferta sobre els preus a Europa demana “la participació de tots els agents socioeconòmics, així com dels diferents nivells de l’Administració Pública”.
D’acord amb Lagarde
Els economistes catalans consideren que la mesura està “en línia del previst i és raonable” per tornar a ancorar la inflació al 2%, com explicita el mandat del Banc Central Europeu. L’organisme reconeix els diversos nivells de l’alça de preus –l’IPC, la inflació subjacent i els efectes de segona onada–, i celebra les previsions de l’autoritat monetària de continuar pujant els tipus en les seves pròximes reunions.
Col·laboració institucional
Com ja han avisat diverses autoritats econòmiques, tant catalanes com del conjunt del continent, i si bé la pujada de tipus és “una actuació necessària”, el Banc Central ha de comptar amb altres institucions econòmiques per tal de normalitzar la situació. El fet que els factors d’oferta –els preus energètics, la manca de matèries primeres o la disrupció en els subministraments– estiguin tan presents en l’espiral europea de preus exigeixen que “tothom ajudi a fer-hi front”.
