El Departament de Cultura de la Generalitat “sent” el suport del ministeri espanyol del ram, dirigit per Ernest Urtasun, en l’afer de les pintures de Sixena que són al Museu Nacional d’Art de Catalunya i que una sentència ordena traslladar a l’Aragó. Contra totes les veus que consideren tèbia la posició ministerial, la consellera, Sònia Hernández, lloa el comportament del seu homòleg a l’Estat i remarca que totes les decisions que ha pres el Patronat del MNAC, del qual forma part el ministeri, per defensar els murals en el litigi amb l’Aragó s’han pres “per unanimitat”. “El ministeri forma part del patronat del MNAC i totes les decisions que s’han pres en aquest patronat he de dir, amb molt d’orgull, que s’han pres per unanimitat, hi ha hagut sempre acord del ministeri amb l’Ajuntament, la Generalitat i la presidència i la direcció del MNAC, des de l’incident d’execució fins a tots els informes i que s’ha anat adreçant a la jutgessa”, ha argumentat en una entrevista a l’Agència Catalana de Notícies (ACN).
Des que es va ratificar la sentència del jutjat d’Osca que ordena traslladar a Sixena els murals que són al MNAC, malgrat tots els informes que alerten del risc greu que implicaria per a una obra que és molt fràgil, diversos actors han reclamat al ministeri que l’Institut del Patrimoni Cultural d’Espanya (IPCE) emeti un informe contra l’operació. Aquest document faria difícil executar la sentència, ja que la jutgessa que ho ha ordenat podria incórrer en un delicte contra el patrimoni si no fes cas dels tècnics i les pintures es malmetessin a causa del trasllat. De fet, ERC va collar Urtasun al Congrés recriminant-li la seva “contundència variable”, ja que ha defensat de manera clara de la permanència del Guernica al Museu Princesa Sofia –el País Basc reclama el quadre de Picasso– i, en canvi, la seva posició en el cas Sixena és més discreta. El ministre va assegurar que ell no comparteix la sentència del jutjat d’Osca perquè “ignora el criteri dels tècnics”, però va al·legar que en el cas del Guernica la decisió era només del ministeri i que en el cas dels murals del MNAC hi ha una sentència pel mig. Per facilitar la posició del ministeri, els advocats del MNAC han arribat a demanar al jutjat d’Osca que encarregui l’informe a l’IPCE, però la jutgessa els ha denegat la petició.
“El millor és no bellugar les pintures”
A més de defensar la posició del ministeri, Hernández recalca que “tots els informes” de què es disposa –encara que no n’hi hagi un específicament de l’IPCE– i “totes les avaluacions de riscos que s’estan fent” indiquen és que seria “un error treure aquestes pintures del seu lloc, si el que primem és la preservació del patrimoni”. “És el que a nosaltres ens està guiant en tot moment”, assegura.
Com a rèplica al discurs polític que es fa des de l’Aragó, la consellera també recorda el motiu pel qual els murals de Sixena són al MNAC. “L’arribada de les pintures a Catalunya i al MNAC es produeix durant Guerra Civil, es fa en un context de salvaguarda del patrimoni. En alguns moments algú ha volgut parlar d’espoli, però en realitat el que hi va haver va ser una operació de salvaguarda que la Generalitat de Catalunya va fer en un indret que pertanyia en aquell moment al Bisbat de Lleida i que, per tant, estava sota la seva protecció”, ha advertit. “Tota la feina que se n’ha fet de preservació, d’estudi, de posada en valor, de posada a disposició de la ciutadania, ha estat impecable per totes les persones que al llarg dels anys se n’han ocupat”, afegeix. “Si volem que continuïn amb aquest estat de conservació i a l’abast de tota la ciutadania, el més indicat, segons ens diuen tots els experts, és no bellugar-les”, conclou.
Pel que fa a un possible trasllat forçós, com va passar amb les peces de Sixena que hi havia al Museu de Lleida el 2017, alerta: “No em vull imaginar aquesta situació ni aquesta imatge, francament lamentable. No m’ho puc imaginar i m’agradaria que això no passés”.
