L’afrohouse, el pop i la identitat catalana convergeixen en l’univers de HIPPIIAA, el nom artístic de la lleidatana Eva Espejo. Ballarina professional –ha col·laborat amb Shakira en dues ocasions–, coreògrafa i creadora digital amb una comunitat de més de 49.000 seguidors, l’artista ha fet el salt definitiu a la música amb el seu primer EP, Welcome to Hippiiaa. Cinc temes que fusionen ritmes globals amb el català i l’anglès, i que, segons ella, tenen un objectiu clar: internacionalitzar el català. HIPPIIAA explica en aquesta entrevista a El Món com neix el projecte de la “catalana indígena” i, d’altra banda, defensa que la intel·ligència artificial ens pot aportar moltes coses. Afirma que no la fa servir per fer música, però reconeix que és una eina molt útil per fer continguts sobre història i cultura catalana a les xarxes. “Els humans hem de saber com dominar la IA, i no al revés”, diu, perquè que és la clau per construir un “futur més sostenible”.
D’on surt el nom de HIPPIIAA?
Ve de la fusió d’ànima lliure, que és hippie, amb la intel·ligència artificial, perquè faig aquesta fusió amb el meu art. Acabo de treure el meu EP, Welcome to Hippiiaa, però també utilitzo la IA per fer contingut cultural a les xarxes sobre història de Catalunya.
I la IA només l’utilitzes per fer contingut a les xarxes o també per fer música?
Majoritàriament, per crear continguts, perquè la creativitat per a la música és gràcies a la natura. La meva música ve de la meva ànima. S’ha de saber per a què utilitzes la IA i en quin moment la fas servir. Quan creo continguts per a les xarxes socials, uso aquesta eina meravellosa. Li hem de donar la mà. Els humans hem de saber com dominar la IA, i no al revés. Com, per exemples, crear llocs de treball per treballar amb la IA. I és l’eina que em permet portar el passat al present.
A banda del nom artístic, constreixes un univers propi al voltant del concepte de “la Catalana Indígena”. Què significa exactament?
És perquè soc indígena d’ànima, perquè estimo la natura i respecto els animals i, d’altra banda, el meu cor és català, perquè soc catalana. He nascut aquí. Per tant, també he de treballar i he de crear la meva música i el meu contingut al voltant de la nostra llengua d’arrel, que és el català. A més, també vull expandir el català a través de les meves cançons, perquè faig una fusió d’anglès i català.
A l’EP hi ha cinc temes que dialoguen amb total naturalitat entre l’afrohouse i el pop, i entre el català i l’anglès. Com has aconseguit encaixar estils i llengües tan diversos?
Simplement, pensant a tenir una identitat pròpia. No m’agrada copiar, m’agrada ser única. I amb aquesta fusió d’aquestes dues llengües, estic creant un llenguatge nou, una nova tendència, que seria la nostra arrel al català i l’anglès. És l’idioma que em permet expandir el missatge de forma universal. És a dir, que algú que sigui de fora de Catalunya, quan escolti la meva cançó també pugui cantar en català.
És a dir, fent servir l’anglès vols introduir el català a l’exterior?
Totalment. El que vull és internacionalitzar el català. Com a artista tinc dues missions. Una, que el nostre futur sigui català, sobretot entre els joves, que no desaparegui a les xarxes socials ni al carrer. I la segona, tenir un futur sostenible. És a dir, totes les meves cançons tenen un missatge sempre a favor de la natura. La natura ens pot ajudar a resoldre els nostres problemes més del que ens pensem.
Dius que aquest treball connecta música i consciència i que es mou entre la pista de ball i la reflexió. Com conjugues tot això?, perquè són dos mons molt diferents.
Vull que quan la gent escolti les meves cançons no ho faci només amb els auriculars, com una cosa superficial, sinó que els hi remogui algun sentiment i que els serveixi per resoldre alguna cosa dins seu. Per exemple, amb la cançó de Gaia, que és el beat de la terra convertit en afro house, no vull que la gent només balli a la pista, sinó que es cregui un ritual contemporani. És una experiència. Welcome to Hippia és la porta d’entrada al meu univers propi.
De fet, l’afro house és un estil musical que neix a Sud-àfrica, molt lligat als sons tribals i a la natura.
Totalment. L’afro house m’agrada molt perquè té tocs tribals i els tambors que ens conviden a recordar la nostra essència i els nostres ancestres. Aquesta saviesa indígena, ancestral que tenim amb aquesta connexió amb la natura. Els tambors ens ajuden, com a ritme hipnòtic, a connectar molt més ràpid.
Però la IA consumeix molta energia.
Ho sé. Hem d’utilitzar aquesta eina perquè ens ajudi a veure de quina manera podem consumir menys. És a dir, aquesta tecnologia. La IA ens ha de donar la solució per crear un futur més sostenible. I potser l’humà encara no sap la resposta perquè no s’ha pogut connectar d’una manera que li pugui donar aquestes eines, però ens ha de donar la resposta per crear aquesta sostenibilitat.
I com hi entres, al món de la intel·ligència artificial?
Des que va sortir. Allà vaig pensar que tenim aquesta nova tecnologia –com quan va sorgir el telèfon mòbil o internet– i hem de donar-li la mà. De quina manera? Doncs aquesta fusió que gràcies a la tecnologia podem crear un planeta més verd. I quin nom que sigui fàcil recordar? Doncs D’acord, hippie, és animà, amb IA. I d’aquí va sorgir HIPPIIAA. Amb dos “p”, dos “i” i dos “a”, perquè d’aquesta forma també tinc un logo molt xulo, que són les dues barretes amb els dos triangles. I quan és una cosa doble, té més força.
Has comentat que fas contingut sobre història catalana a les xarxes socials. És tot IA o hi ha una documentació prèvia?
La IA no sempre té la raó. Has de discernir i has de contrastar informació. Llavors, a què t’ajuda això? A aprendre molt més, perquè busques per molts llocs per contrastar si això és veritat, llavors llegeixes moltes més fonts d’informació i et culturitzes més. El que faig és treballar molt, documentar-me molt per fer aquests vídeos amb consistència i que històricament siguin raonables i siguin veritat. És veritat que està triomfant, i els nostres ciutadans catalans estan aprenent molt amb aquests vídeos perquè viuen la història des d’un altre punt de vista.
I què et va portar a fer aquests vídeos sobre història i cultura catalana?
Va ser curiositat. Vaig tenir la idea d’aprendre sobre la nostra cultura però en primera persona. És una forma més directa, més emocional, fàcil i ràpida per aprendre. L’has vist?
Sí. És tan en primera persona que tu també apareixes als vídeos.
I gravo els personatges històrics per explicar què és el que senten en aquell moment! És com si jo em traslladés al seu temps amb el meu mòbil i gravo tal qual. Fins i tot quan té nom i cognom, intento no mostrar la cara del personatge històric. Soc molt respectuosa amb això.
I quin és el secret per fer atractiva la història de Catalunya o difondre la cultura catalana a través de les xarxes socials?
Fer-ho natural, perquè ara el que es porta és la naturalitat. O sigui, realment, el postureig ja no es porta.
Però les xarxes socials estan plenes de postureig i d’una vida que sembla perfecta.
Sí, però quan ensenyes aquesta naturalitat, i si és amb història, la gent és meravella. És a dir, estàs gravant en aquell moment un personatge que s’està amagant, com el Timbaler del Bruc amb els francesos. És com si estigués entre bastidors. Això és el que costa més de trobar i és el que ofereixo.
I en català.
I en català. Sempre en català. Però és veritat que no estaria malament començar a subtitular els vídeos en anglès perquè la gent de fora conegui la nostra història.
Creus que la tecnologia és una bona aliada per salvar la llengua?
Sí, clar. De fet, gràcies a la tecnologia jo intento salvar el català. La tecnologia m’està permetent fer aquests vídeos d’història de Catalunya, parlar en català, crear noves històries i crear noves idees. Si no tingués aquesta eina, no podria mostrar aquests vídeos. Hem d’intentar fomentar l’ús del català a les xarxes. I també que els joves que facin un altre tipus de contingut, més de vida social, que ho facin en català.
I fora de les xarxes?
També. Que parlin en català a les seves famílies, al carrer, a les escoles. Fa poc vaig ser imatge d’una campanya de l’Ajuntament de Lleida sobre el català a les escoles amb el lema “Parla en català i peta-ho!”. Si treballes i fas contingut en català pots aconseguir molts seguidors, que és el que m’està passant. Estic aconseguint un ventall de totes les edats.
Això desmunta l’argument que fer contingut en castellà es pot arribar a més gent?
Saps on ens porta això? A l’ego. Hi ha gent que vol arribar ràpidament a una extensió més àmplia d’audiència. Cal ser més generós i concentrar-se en un punt més petit, amb el que realment sents i, més endavant ja es veurà. Però l’ego no et fa pensar i no et fa crear des de l’ànima, perquè vols molt en poc temps.
Llengua, història, cultura… i lleidatanitat?
Sí, també. Soc de Lleida, concretament d’Alpicat. Estic fusionant totes aquestes coses. La nostra llengua, la nostra cultura, però també vull que la gent comenci a recordar i a respectar aquestes arrels indígenes perquè una cultura que respecta molt la natura, que estima els animals i també molt energètica.
Aquest EP és un primer pas per fer un disc?
Aquestes cançons estan cuites a foc lent, però és l’inici de l’àlbum. Encara falten moltes més cançons, més sorpreses, per descomptat, i també alguna col·laboració.
Amb qui t’agradaria col·laborar?
M’agraden molt els Figa Flawas, perquè les seves cançons les trobo molt divertides, però hi ha un artista lleidatà, en Kelly Isaac, m’agradaria fer una crida per fer una col·laboració amb ell. Tenim moltes coses en comú, com, per exemple, que els dos som lleidatans, els beats tribals o l’afro house. Fem una simbiosi, un tàndem perfecte.
