La fotoperiodista i cap de fotografia d’El Món, Mireia Comas (Terrassa, 1976), ha rebut premi Pere Català Roca de la Nit de Castells, que s’ha celebrat aquest dissabte a la nit al centre cultural de Valls. El guardó reconeix la seva trajectòria professional com a fotògrafa dins el món dels castells: “Rebre aquest premi em fa molta il·lusió. Treballar com a fotògrafa és una feina que requereix picar molta pedra i molta constància, i sempre és d’agrair que es valori aquesta tasca”, relata en conversa amb aquest diari. La fotògrafa, que fa més d’una dècada que s’ha especialitzat en el fotoperiodisme de les diades castelleres de Catalunya, celebra aquest guardó, atorgat per la Revista Castells, ja que defensa que és una mostra de la seva gran feina en el sector: “A vegades sembla que costa que es valori la feina dels fotògrafs, i més en un moment en què sembla que fer una fotografia és només prémer un botó. Fer fotografies és molt més que això!”, exclama Comas.
La fotoperiodista, que també exerceix de cap de fotografia d’aquest diari, explica que un dels secrets de la seva feina dins el món casteller, els quals li han valgut aquest reconeixement, “és la constància” i el profund coneixement del sector: “És molt important conèixer bé com funciona una diada castellera, i haver-ne vist moltes al llarg de la vida, per poder agafar bé la perspectiva a l’hora de fer fotos”, argumenta Comas. En aquesta línia, també relata que és fonamental “la planificació” de la diada per poder esprémer tot el suc de cadascun dels castells: “En les diades tens molt poca mobilitat, per tant, és molt important escollir bé on t’ubiques per poder plasmar totes les emocions de la diada”, explica. “S’ha d’anar a moltes diades, i dedicar-li moltes hores a conèixer les actuacions, per veure què funciona en cada cas, perquè cada plaça [on es du a terme la diada] és diferent”, continua.
Tota una vida lligada al món casteller
És precisament el seu coneixement del món casteller la clau que li va permetre executar l’any 2016 la famosa i viral fotografia del petó: una imatge en què dos homes de la colla dels Minyons de Terrassa es fan un petó mentre descarreguen un castell: “La foto del petó no és casualitat. És evident que hi ha elements que no pots controlar, perquè el petó ha de passar, però com a fotògraf has de tenir l’enquadrament controlat perquè quedi perfecte. Hi has de ser”, argumenta. De fet, Comas creu que “si no hagués seguit els Minyons durant quatre anys, aquest fotografia potser no hauria acabat sortint”.
Mireia Comas ha dedicat els darrers anys de la seva vida, entre d’altres, a la fotografia castellera. Ara bé, la seva vinculació amb aquesta tradició catalana ve de molt més lluny: “Vaig començar amb només sis anys a fer castells, i vaig formar part de la colla dels Minyons de Terrassa [la seva ciutat natal] fins que en vaig complir 21”, rememora. Després d’una llarga pausa del sector, Comas va optar per reprendre la seva tradició castellera. Aquesta vegada, però, des de darrere la càmera. “Conèixer les places, les colles i els castells m’ha permès poder explicar bé aquesta tradició a través de les meves fotografies”, argumenta. Un coneixement, doncs, que li ha valgut un guardó per la seva trajectòria professional dins el món casteller.
