Josep Fontana (1931-2018) era i serà un historiador de referència. Per això, no es pot malaguanyar qualsevol nota, conferència, manuscrit o idea que deixés al calaix. Amb aquesta idea, Eumo Editorial i la Universitat Pompeu Fabra van demanar a Jaume Claret, doctor en Història per la Universitat Pompeu Fabra i professor a la Universitat Oberta de Catalunya, recuperar tot un material que Fontana tenia sobre el franquisme.
El producte final és un estudi colossal i entenedor sobre el naixement i el manteniment de la dictadura franquista titulat, simplement, El franquisme. Un concepte enorme que Claret, juntament amb Neus Ballbé i el suport de Pelegrí Viader, Raquel Bouso, Anna Magre, Lola Pons i Santi Lewin-Ritcher, han pogut convertir en un assaig històric que serveix per entendre la dimensió de Francisco Franco, del franquisme, la seva història i les seves conseqüències. De fet, i com expliquen els autors de l’obra, el llibre és una eina molt útil de “coneixement per a la societat”.
Un guió clar
El llibre, de fàcil lectura i sistematitzat de tal manera que en facilita la consulta ràpida i clara, es divideix en tres capítols. Francisco Franco. Apunts per a una biografia, on s’exposa com era “abans de ser caudillo“, la invenció de personatge, el seu pensament i la seva visió econòmica i històrica. Un capítol extraordinàriament documentat, sense ser farragós, que enllaça obres, estudis i fonts diverses per corroborar cadascuna de les afirmacions o conclusions que en treia Fontana.
El segon capítol, que aborda com es va organitzar el nou règim, triangulant, en el marc de la Segona Guerra Mundial, els diferents rostres de la repressió, l’enfortiment de Falange i la definició de “el estado campamental“, la idea franquista de l’Estat. Així mateix, la part final fa una autòpsia rigorosa i acadèmica del que va ser la dictadura i descriu la Catalunya franquista, com es va institucionalitzar el règim, la seva política exterior, la creació de la resistència i la coneguda com a Transició que Fontana sempre descrivia com a “pacte de transacció”.
Una radiografia
El Franquisme suposa una fe de vida del que va suposar un règim que només tenia per objectiu acabar amb la dissidència. És a dir, el que defineix com un sistema que tenia una “tasca de depuració exercida” contra el que consideraven “una part corrompuda i malalta de la societat”. De fet, un dels grans assoliments del llibre és acabar d’una vegada amb la justificació de la violència franquista com a contrapunt a la violència de l’altre bàndol. Xifres, dades i estudis que acaben amb un mite i consoliden la idea de la “repressió depuradora” que va perpetrar el franquisme.
El dibuix que Fontana fa a través dels seus estudis, notes i classes ara permet agafar la dimensió de Franco des d’un punt de vista de científic i històric i explica, en certa manera, la creació viciada d’un Estat que s’ha perllongat més enllà de la seva mort. El llibre aporta detalls interessantíssims que permet agafar una idea global de la magnitud de la tragèdia que va suposar el franquisme, especialment a Catalunya. A més, destaca la repressió especialitzada en el col·lectiu de mestres, el paper de l’Església, la protecció de l’Opus Dei o la perversió de la història d’Espanya. El llibre és una clau anglesa que permet amb eficàcia entendre la dimensió del franquisme.
