Sant Jordi s’acosta i després de recomanar deu escriptores catalanes menors de 40 anys, El Món ha seleccionat deu representants de les que en tenen més de 40. Entre elles, hi ha Eva Baltasar, Tura Soler, Gemma Ruiz i Maria Barbal, que en els últims anys ja han recollit els fruits de la seva feina amb llibres molt reconeguts. Aquest Sant Jordi 2023 busquen continuar amb el seu èxit i fer-se un lloc al rànquing dels més venuts de la jornada, entre els quals hi haurà com a novetat el retorn d’Eva Piquer a la novel·la.
1. Eva Piquer
Piquer (Barcelona, 1969), periodista de llarga trajectòria i directora de la revista cultural Catorze, associada a El Món, ha tornat a la narrativa després de dues dècades de silenci amb la novel·la Aterratge, un èxit de vendes. La novel·la guia els lectors per tres itineraris: el primer relata un aterratge d’emergència per una tempesta de gel a Islàndia, el segon és el viatge de la narradora a aquest país el 2019 i l’últim relata el dolor de la narradora per una “catàstrofe” personal i les vies que troba per reconstruir-se, l’aterratge emocional després de “tot allò”. L’obra ha arribat a les llibreries només dos mesos abans de Sant Jordi i ja és un èxit, per la qual cosa s’espera que estigui entre els llibres més venuts de la diada.
2. Eva Baltasar
El fenomen Eva Baltasar (Barcelona, 1978) continua arrasant les llibreries malgrat que l’última entrega de la seva exitosa trilogia, Mamut, ja té més d’un any. Amb Permagel, Boulder i Mamut, Baltasar s’ha consagrat com una de les veus més potents de la literatura catalana. En ells, explora els desitjos de tres dones molt diferents que han aconseguit fer-se un lloc entre les preferències dels milers de lectors que ha aconseguit capturar amb la seva prosa.
3. Tura Soler
Tura Soler (Santa Pau, Garrotxa, 1963) és una de les escriptores catalanes més llegides gràcies a obres com El pantà maleït, que recrea narrativament el crim del pantà de Susqueda on dos joves, el Marc i la Paula, van morir assassinats l’agost del 2017. La novel·la recull la feina de Soler investigant el crim pel diari El Punt Avui i l’exposa amb claredat i rigor. Però aquest any Tura Soler té també una novetat editorial: Sense càstig. Deu crims impunes, un recull de relats de true crime escrit a quatre mans amb Jordi Grau. Tots dos han treballat com a periodistes de successos a les comarques gironines durant dècades i aquest llibre n’és un dels resultats.
4. Fàtima Llambrich
La periodista de TV3 Fàtima Llambrich (l’Ametlla de Mar, 1980) va assolir un gran èxit amb el seu llibre Sense Cadàver, on recollia la història de Ramón Laso, condemnat a trenta anys de presó per un doble homicidi on mai es van trobar els cadàvers. Llambrich converteix en literatura els fets que va descobrir quan investigava per TV3 i es reunia amb Laso a la presó. Una lectura totalment recomanable per endinsar-se en el gènere policial.
5. Gemma Ruiz
La periodista de TV3 Gemma Ruiz (Sabadell, 1975) ha estat la primera dona a aconseguir guanyar el Premi Sant Jordi en gairebé una dècada amb Les nostres mares. El llibre pretén ser un homenatge a les dones que van deixar de banda els seus somnis per formar una família, tal com exigia el sistema patriarcal instaurat durant la dictadura franquista. En una entrevista publicada a El Món, Ruiz reivindicava el paper de les dones de la generació de la seva mare i reclamava que els homes de la mateixa generació el llegeixin per ser conscients dels privilegis que van tenir sense ni adonar-se’n.
6. Anna Ballbona
L’escriptora i periodista Anna Ballbona (Montmeló, 1980) va fer les primeres passes a la literatura amb la seva novel·la Joyce i les gallines, finalista del Premi Llibres Anagrama 2016. Després va publicar els poemaris La mare que et renyava era un robot (Premi Amadeu Oller 2008) i Conill de gàbia (LaBreu, 2012). Posteriorment, va tornar a la novel·la amb No soc aquí, premi Llibres Anagrama de Novel·la, una novel·la molt venuda que malgrat fer tres anys que es va publicar continua tenint tirada.
7. Gemma Lienas
L’escriptora del popular llibre El diari vermell de la Carlota, Gemma Lienas (Barcelona, 1951), és una de les veus més reconegudes de la literatura catalana. Explora en les seves obres la sexualitat, la violència, la maternitat, el feminisme, la prostitució… Tots amb una visió de gènere que caracteritza la seva escriptura. Lienas és una escriptora molt prolífica que gairebé vint anys després d’arrasar amb la sèrie dels diaris de la Carlota, continua a les llibreries. La seva última novel·la, La rebel·lió de les noies, ha estat tot un èxit.
8. Maria Barbal
L’autora de Pedra de tartera, Maria Barbal (Tremp, 1949), ha d’estar obligatòriament en una llista com aquesta per la seva influència en el món de la literatura catalana. Barbal ha estat reconeguda internacionalment per la seva obra i, en especial, pels llibres del cicle del Pallars: Pedra de tartera (1985), Mel i metzines (1990) i Càmfora (1992). Però també destaquen en la seva trajectòria Camins de quietud (2001), País íntim (2005), En la pell de l’altre (2014) i Tàndem (2021). L’última novel·la que ha publicat aspira a ser, de nou, una de les més venudes de Sant Jordi. Es tracta de Al llac (Columna), un llibre que la crítica ha descrit com una “obra mestra” i “una gran joia literària”.
9. Laia Perearnau
Laia Perearnau (Barcelona, 1972) és l’autora d’El secret de l’església del Capmort (2014) i coautora dels llibres infantils El Superiaio i la Martina en el mite d’Ícar i El Superiaio i la Martina en el mite de Cronos. Després de vendre molts exemplars d’aquests tres llibres, torna a publicar de la mà de Columna amb l’esperança de captivar els lectors aquest Sant Jordi. La seva última novel·la, Francesca de Barcelona, ens transporta a la capital catalana l’any 1382, on una noia de 15 anys ajuda a la seva àvia a fer de llevadora amb l’esperança d’aconseguir ser cirurgiana, una professió reservada als homes. La novel·la narra la quimera de la jove per introduir-se en aquest món d’homes.
10. Imma Monsó
Imma Monsó (Lleida, 1959) és l’autora de més d’una desena de novel·les, l’última de les quals, La mestra i la bèstia, ha entrat amb força a les llibreries. La seva trajectòria va començar amb No se sap mai (1996), a la qual la van seguir Si és no és (1997) i Com unes vacances (1998). Posteriorment, va publicar Tot un caràcter (2001), Millor que no m’ho expliquis (2003), Hi són però no els veus (2003), Marxem, papà. Aquí no ens hi volen (2004), L’escola estrambota (2005), Un home de paraula (2006), Una tempesta (2009) i La dona veloç (2012). Després d’una pausa de quatre anys va publicar L’aniversari (2016) i, de nou quatre anys després, Germanes (2020).
1
